Descobertes Noves tauletes sumèries

Al-Rawi va traduir les tauletes en només cinc dies, l’edat de les mateixes es podria situar en el  2003-1595 abans de Crist

Pel que sembla, revelen detalls sorprenents sobre l’epopeia de Gilgamesh, el Paradís i els conflictes entre els déus, la història comença quan el museu de Sulaymaniyah a Slemani (Iraq) en 2011, decideix comprar a un conegut contrabandista, un lot d’entre 80 i 90 tauletes sumèries, pel que sembla, les negociacions es van mantenir en secret i les tauletes procedien dels saquejos efectuats en els llocs històrics durant la invasió dels Estats Units, segons la publicació sense ànim de lucre “Ancient History Et Cetera“.

Pel que sembla, Farouk al-Rawi, professor del Departament de Llengües i Cultures del Pròxim i Mitjà Orient a l’Escola d’Estudis Orientals i Africans (SOAS) de la Universitat de Londres aconsello al museu adquirir aquest lot en el qual es trobava un gran bloc d’argila gravat en sumeri (cuneïforme), aparentment, es va disposar d’uns 720 € com a oferta econòmica.

Descobertes Noves tauletes sumèriesAmb l’ajuda d’Andrew George, degà associat de les llengües i la cultura en SOAS així com a traductor de “L’Epopeia de Gilgamesh: Una nova traducció” (Penguin Classics, 2000), Al-Rawi va traduir les tauletes en només cinc dies, l’edat de les mateixes es podria situar en el període Babilònic (de 2003-1595 abans de Crist), segons el Museu Sulaymaniyah. No obstant això, Al-Rawi i George pensen que són més recents i s’emmarcarien amb correcció en el període neo-babilònic (626-539 aC).

De manera resumida, les tauletes relaten el següent:

  • L’heroi Gilgamesh, rei d’Uruk, i Enkidu (home salvatge creat pels déus per mantenir Gilgamesh a ratlla) en el seu viatge pel Bosc Cedar (llar dels déus) per tal de derrotar a l’ogre Humbaba.
  • Les noves tauletes, afegeix 20 línies desconegudes en la història èpica, omplint alguns interessants detalls sobre l’aspecte d’aquell bosc sagrat i els seus sons.
  • Es descobreix que en el Bosc dels Cedres hi ha zones de serens i tranquils clars. Està ple de sonors ocells i cigales, així com constants crits de micos als arbres.
  • Pel que sembla Humbaba, es distreu amb els sons del bosc, com una mena d’entreteniment, la descripció dels paisatges naturals és molt viscuda i rica, tota una raresa en la poesia narrativa babilònica.
  • Explica que Enkidu i Humbaba van ser amics en la infància i que, després de matar a l’ogre, els herois de la història sent una mica de remordiment en assassinar a l’ogre i destruir el bosc.
  • Gilgamesh i Enkidu destrueixen el bosc de cedres per construir Babilònia, i el nou text porta una línia que sembla mostrar dolor per part d’Enkidu en destruir tan bell lloc, una mena d’ecologista reconvertit … (primer el destrueix i després ho lamenta), així mateix, sent malestar per haver ofès als déus per aquell acte.

La Tablilla traduïda es troba exposada al museu de Sulaymaniyah, i els treballs d’Al-Rawi i George van ser publicats el 2014 en la Revista d’Estudis cuneïformes.