12 usuaris de les targetes black són absolts

0

12 usuaris de les targetes “black” són absolts

El jutge actuarà contra els directius que les van autoritzar

Un total de 26 usuaris de les targetes black de Caixa Madrid no hauran d’anar a judici després que el jutge Andreu hagi arxivat la causa contra ells, del que sí que no s’han pogut salvar és del judici públic. Els agraciats amb aquesta mesura són 12 ex altscàrrecs de Caixa Madrid als que s’han sumat 14 que no es podien jutjar per prescripció. El jutge ha volgut recordar que les targetes opaques d’aquestes persones formaven part de les seves retribucions, així, segons el seu criteri, no han comès un delicte tot i que hauran de tornar els 3,4 milions d’euros que van gastar amb les targetes fraudulentes.

Andreu ha acceptat finalment els criteris de la fiscalia anticorrupció que des del primer moment es va negar a què aquestes persones fossin investigades, en entendre que només haurien de donar explicacions els directius que van autoritzar aquesta forma de pagament. El jutge ha determinat que aquestes targetes formaven part del salari d’aquests exconsellers els quals eren “empleats a compte aliena de l’entitat”. Curiosa forma d’aplicar el principi legal que ens diu que no conèixer una llei no ens eximeix del seu compliment.

El jutge explica que els exdirectors comptaven amb dues targetes entregades per Caixa Madrid. Una d’empresa, destinada a sufragar les despeses ocasionades durant l’exercici del seu càrrec i que havien de justificar, i una altra, les black, per al seu ús personal. Les vises opaques podien ser, a més, emprades en els caixers automàtics de l’entitat. Per això, conclou que aquestes targetes b no eren un sistema “irregular” de pagament.

A més a més, Andreu remarca que els exdirectius han manifestat en el seu despatx “de forma invariable, uniforme i consistent”, que les targetes van ser entregades “com a complement retributiu” assignat per la presidència de Caixa Madrid. El president de l’entitat, Miguel Blesa, era la persona encarregada de fixar cada any el límit de despesa de cada exconseller.

Tot i la decisió favorable a aquests ex càrrecs del banc, el jutge ha aprofitat la resolució per a deixar patent la falta d’ètica i professionalitat dels usuaris de les famoses targetes. Andreu ha posat de manifest la seva “responsabilitat i experiència” en els llocs que van ostentar. En la seva opinió, aquestes persones segurament es van adonar de “les particularitats” d’aquestes targetes, les quals no estaven sota cap control en les caixes i que tampoc es declaraven davant d’hisenda. A pesar de tot això, el jutge ha descartat que aquests ex càrrecs hagin comès un delicte d’apropiació indeguda, encara que sosté que han obtingut clarament “un benefici econòmic” així que els declara responsables civils a títol participatiu i hauran de retornar els diners gastats.

Segueix la investigació

Pitjor sort tindran els administradors de Caixa Madrid i Bankia, ja que van ser ells qui van autoritzar les targetes, Andreu creu que han comès un delicte d’administració deslleial. Entre els acusats d’aquest delicte es troben els expresidents Miguel Blesa i Rodrigo Rato, a qui se’ls hi ha imposat una fiança de 15 milions d’euros per afrontar les despeses d’aquestes targetes des de l’any 1999 fins al 2012.

Entre els beneficiaris de la decisió del jutge destaquen el que fou cap de la Casa Reial Rafael Spottorno que va gastar 223.900 euros en spas urbans, compres a Ikea, joieries, sastreries i restaurants de luxe. També figura Matías Amat que va utilizar la tarjeta per a gastar fins a 429.000 euros, altres són, per exemple,  Ricardo Morado (443.000) i l’exdirector de comunicació de l’entitat Juan Manuel Astorqui (287.000).

En aquesta causa, que es va iniciar gràcies a una auditoria interna de Bankia, han estat imputades 81 persones de les quals només 55 segueixen en el procés. Totes elles han declarat davant del jutge Andreu i han negat rotundament haver comès cap tipus de delicte, encara que s’han vist obligats a explicar detalladament les seves despeses personals després que sortissin a la llum pública.