Les 24 hores híbrides de Toyota per dins

0
24 hores híbrides - Diari Català
24 hores híbrides

La segona edició de les 24 hores híbrides de Toyota juguen amb la frontera entre diversió i eficiència amb el nou Toyota Auris.

No es tracta de ser el més ràpid a tot preu, ni l’últim. Cal ser el millor dels més eficients. Per aconseguir la victòria calia, sobretot, plantejar una estratègia guanyadora però conservadora. Així és com va guanyar l’equip 3, liderat per David Ayala. Tots els equips vam acabar feliçment la carrera però més d’un arribava al box amb autonomia 0, utilitzant el mode elèctric que va salvar als conductors de no quedar-se a mig camí. El Toyota Auris 2015 va ser el model escollit per a la segona edició de les 24 hores híbrides de Toyota.

Abans de començar la jornada els organitzadors van explicar les normes en un breu però animat briefing. Cada equip tenia 125 litres de combustible, 45 litres que ja estaven al cotxe i quatre garrafes de 20 litres que el grup va anar gastant a mesura que les voltes passaven. A més a més el cotxe havia de canviar dues rodes al llarg de la jornada, un detall que va ser clau per al resultat de les 24 hores. La dificultat eradicava en el fet que només dos membres de l’equip podien fer les maniobres, tant per emplenar el dipòsit com per al canvi de roda, al paddock del circuit i que, per les característiques del recorregut, la roda davantera esquerra es desgastava ràpidament. En el cas del nostre equip, el sis, algun error durant el principi de la carrera ens va portar a necessitar canviar aquesta roda quatre hores abans que els altres equips. Aproximadament a la una de la matinada el cotxe es va aturar al paddock i dos companys, entre ells el guanyador de les xarxes socials, Pedro Estrada, van muntar el nou neumàtic. Cal fer un incís en aquest detall perquè una de les grans sorpreses de la carrera van ser les gomes. Durant aquestes 24 hores híbrides, Toyota presentava una nova col·laboració amb Michelin i el seu nou neumàtic Crossclimate, la primera goma d’estiu certificada per l’hivern. Quin neumàtic! La seva resposta durant el dia, amb calor i l’asfalt sec és bo però el seu caràcter es descobreix a partir de les dues de la matinada, quan es posa a ploure. El cotxe no rellisca, res. No només pots conduir amb confiança, pots gaudir de l’asfalt mullat sense por a perdre l’adherència.

Més normes: Un dels detalls claus per a què la competició acabés tan igualada com va ser-ho era la normativa. Al límit de combustible i l’obligació del canvi de roda (2 vegades) cal sumar la supervisió de l’organització: només dos cotxes podien coincidir al paddock, si un tercer entrava a la zona de box perdía l’opció de fer el canvi de pilot (obligatori cada 60 minuts) i podia ser sancionat. Durant el canvi de pilot les normes eren: aparcar el cotxe (mode P) i apagar el motor. Sobretot, abans de començar de nou el cinturó de seguretat ben posat.

Comença la carrera: Són les tres de la tarda i al més pur estil Le Mans arrenquen les 24 hores híbrides de Toyota. Tots els equips comencen a rodar en temps i consums similars, aproximadament 2:30 minuts de recorregut i 6,5 litres als cent kilòmetres. Més ben dit, quasi tots els equips, el grup 3 sorprenia a tots amb uns temps pròxims als tres minuts i tres voltes perdudes. Tots sospitàvem que anava el tema i és que en una competició així la clau no és com es comença sinó com s’acaba. Pocs minuts abans d’acabar ens adonem que la seva tàctica era clau, consumir 5,8 litres al principi per donar-ho tot al final. Són moltes hores per anar narrant el que va passar però com hem comentat anteriorment el canvi de roda va perjudicar l’equip 6, que fins aquell moment lluitava per la primera posició.

24 hores híbrides - Diari Català
24 hores híbrides

Són les quatre del matí i l’equip s’adona que alguna cosa falla. Els càlculs que creiem fiables no ens permetien arribar a les tres del migdia vius. Calia començar a fer consums. Em desperten i lluitem per baixar tot el que podem sense perdre més posicions, ja estàvem penúltims (cinc de sis cotxes) i ens col·locàvem en darrera posició per aconseguir rebaixar fins als 5,1 litres als cent. Torna a sortir el sol i alguns equips buiden l’última garrafa que queda. No sabem si fiar-nos o es tracta d’una estratègia per despistar. El cas és que nosaltres hem anat escurant i els tres cotxes de davant ens porten un avantatja de quatre i tres voltes. Irrecuperable. La lluita està per no quedar últims i esperar que un cotxe es quedi sense combustible, nosaltres hem estalviat suficient per arribar a bon ritme.

El final de la cursa va ser d’escàndol. El cotxe 4 lluitava a pols amb el 3 per la primera posició quan l’organització l’obliga a canviar la roda esquerra per desgast excessiu, un canvi més del que pertocava. Aquest cotxe perd qualsevol opció a la victòria però el grup Ayala no ho tenia fet. L’equip número 1 sorprèn a tots i comença a estirar, no sabem d’on treu el combustible… L’ha comprat, ha fet trampes? Esta clar que no, tot a estat molt ‘fair play’ durant la competició i així ha acabat. Els representants de Toyota es col·loquen a línia de meta per abaixar la bandera a quadres i la fotografia no té preu: han passat 24h i després de canviar roda, repostar i modificacions d’estratègia dos cotxes arriben junts, a 977 mil·lèsimes de diferència!

Els cotxes tornen al paddock i tots ens quedem mirant les rodes, fotos i més fotos de celebració. El nostre equip no ha guanyat però tots hem après molt, és el més important, i hem aconseguit quedar en quarta posició (gens malament tal com anàvem a la nit). Per a les pròximes 24 hores ja no hi haurà estratègies ni rodes que ens aturin.