El Lamborghini Diablo és, segurament, el model que més recordem de la marca italiana

Si parlem de Lamborghini i us preguntés quin model recordeu més de la marca italiana, crec que molts (per no dir tots) pensaríeu primer en el Diablo. Segurament us pugui agradar més un altre model de la marca italiana però el cert és que el Lamborghini Diablo està a la ment de tots i se’l recorda amb molta nostàlgia. Ara es compleixen 25 anys del seu naixement i creiem que mereix una especial atenció.

Va néixer al 1990 a partir d’un esbós en llapis de Marcello Gandini però, degut a la crisi de l’automoció a mitjans dels anys 80 i a la compra de Lamborghini per part de Chrysler, el projecte va ser rematat per el centre de disseny de Chrysler situat a Detroit. La seva comercialització va durar 11 anys, fins el 2001, i el seu successor natural va ser el Lamborghini Murcielago. Tot i així, molts consideren el Diablo com el Lamborghini per excel·lència gràcies al seu espectacular disseny i, sobretot, a la forma vertical d’obrir les portes, les quals ja havia utilitzat la marca amb el Countach.

La seva primera aparició en públic va ser durant el Saló de Ginebra de 1990, mateix any que va iniciar la seva producció. Per un preu de 212.000 euros, t’emportaves un motor de 5,7 litres, 48 vàlvules i V12 que generava una potència de 492 CV i 579 Nm de parell màxim, una força que s’enviava directament a l’eix posterior. Accelerava de 0 a 100 km/h en 4,09 segons i arribava fins els 325 km/h, el cotxe de producció més ràpid en aquell moment, superant al Ferrari F40 o al Porsche 959. El Diablo no tenia ni ABS ni cap ajuda electrònica que ens facilités la feina.

25 anys de Lamborghini Diablo | Diari Català
Lamborghini Diablo SV

El xassís del Lamborghini Diablo era sensacional ja que el rendiment pel pas per corba era espectacular i aguantava grans velocitats. A l’interior, la marca va posar l’accent a millorar la comoditat i a crear un cotxe més utilitzable. Tot i així, per mirar quan anaves marxa enrere havies d’obrir la porta i treure mig cos ja que la visibilitat del retrovisor interior era gairebé nul·la.

Aquests paràmetres van aguantar fins el 1993 quan es va presentar el Lamborghini Diablo VT que aportava diverses millores, la més important era la tracció a les quatre rodes. Aquesta versió va tenir la variant descapotable, Diablo VT Roadster, produïda entre el 1995 i el 1999. Al 1994 també va aparèixer el Diablo 30 Edició Aniversari que només es van produir 150 unitats per commemorar els 30 anys de Lamborghini. També aportava diverses millores però la més important era l’augment de potència fins els 530 CV.

La següent versió en arribar va ser el Lamborghini Diablo SV que es va produir entre el 1996 i el 1999. El SV venia amb alguns retocs estètics i un augment de potència. Aquesta era de 510 CV fins el 1998, i de 530 CV a partir d’aquell any. Al 1998 també van desaparèixer les òptiques davanteres que s’amagaven per raons de seguretat.

25 anys de Lamborghini Diablo | Diari Català
Lamborghini Diablo GT

Al 1999, després de la compra de Lamborghini per part del grup Volkswagen, aterrava el Diablo GT amb un motor de 6 litres V12 i 575 CV de potència capaç d’arribar fins els 340 km/h. A Europa només van arribar 80 unitats. L’últim exemplar de Lamborghini Diablo va ser el 6.0 VT que mantenia el mateix motor que el GT però amb 25 CV menys.

El llegat que ens ha deixat el Lamborghini Diablo és inesborrable en la memòria dels que ens apassionen els cotxes. El Diablo és especial, un autèntic diamant, un exemple perfecte del que ha de ser un superespotiu. Suposo que per això durant els seus 11 anys de vida es van produir gairebé 2.900 unitats. Si algun dia en veieu un aprofiteu per fer-li una foto ja que queden molt poques unitats actualment, i una d’elles la té en Jordi Pujol Ferrusola.