El passat 2 de maig va fer 30 anys de la mort de Henri Toivonen en un fatal accident durant el Ral·li de Còrsega

El passat 2 de maig va fer 30 anys de la mort d’un dels grans mites del Ral·li, un d’aquells pilots amb un talent innat i que un fatal accident va posar fi a la seva vida. Sí, Henri Toivonen ens va deixar aquell maleït 2 de maig de 1986 però el seu llegat a la memòria de tots els aficionats als ral·lis és inesborrable.

Nascut a Finlàndia, Toivonen ja venia d’una família amant del ral·li. El seu pare havia estat pilot d’aquesta disciplina automobilística i la passió ja corria per la seva sang. Toivonen va començar a córrer en karts, després en diferents Fórmules on va aconseguir bastants èxits però, finalment i als 19 anys, va decidir fer el pas cap als ral·lis pensant que la seguretat era millor que en els circuits tancats.

30 anys sense Henri Toivonen | Diari Català

Va debutar al Campionat del Món de Ral·li al 1975 amb la prova de Finlàndia conduint un Simca Rally, però no hi va tornar fins dos anys més tard en aquesta mateixa prova i finalitzant cinquè, deixant mostra de la seva qualitat com a pilot.

La seva primera victòria no va arribar fins al 1980, al Ral·li de Gran Bretanya conduint un Talbot Sunbeam Lotus, poc després de complir 24 anys. Això el va convertir en el pilot més jove en aconseguir una victòria en el Campionat del Món. A partir d’aquí va anar aconseguint èxits amb un pilotatge sensacional que fomentava l’espectacle d’aquest esport i la passió per veure les seves contínues derrapades.

Això va ser així fins el 2 de maig de 1986 quan Toivonen, conduint un Lància Delta S4 al Ral·li de Còrsega del qual era líder, va morir al costat del seu copilot, el nord-americà Sergio Cresto. El cotxe es va sortir en una corba caient per un precipici i explotant. Poques hores després de l’incident, el president de la FISA, Jean-Marie Balestre, va comunicar la prohibició dels cotxes del Grup B per a la següent temporada.

Els que l’han vist pilotar en directe coincideixen en el seu gran talent i les seves qualitats com a pilot, tot i no haver aconseguit mai un Campionat del Món. Sens dubte és un d’aquests genis que, sense ser campió, es va guanyar el reconeixement de tots.