El Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures entra en funcionament amb 57 socis

Pequin ha acollit aquest dissabte la cerimònia d’obertura del nou Banc Asiàtic d’Inversió en infraestructures (BAII). Una entitat que amb poc més de dos anys ha aconseguit constituir-se i posar-se en funcionalment. La institució, doncs, és només la tercera dels tres grans projectes que en els últims cinc anys ha vingut portant a terme el gegant asiàtic per tal de rivalitzar amb el control de poder del Banc Mundial. Els altres dos projectes que prepara són un fons de 40.000 milions de dòlars amb el que pretén millorar les relacions econòmiques dels estats que conformen la Ruta de la Seda; i el banc dels anomenats BRICS. És a dir, un banc de desenvolupament per a Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-Àfrica, dotat amb 50.000 milions de dòlars com a capital inicial, i amb seu a Shanghai.

President nord-americà, Barack Obama |Font: Freestockphotos
President nord-americà, Barack Obama |Font: Freestockphotos

Així doncs, avui el gegant asiàtic és més a prop de discutir el lideratge econòmic del Banc Mundial. És per això, que Washington ha intentat en els darrers temps pressionar als països membres per tal que no s’adherissin al projecte xinès. Potser en aquesta direcció apuntava Barack Obama en el seu darrer discurs de l’Estat de la Unió quan afirmava que “Estats Units té l’economia més forta i més duradora del món”; i afegia que “Estats Units és la major potència del món”.

Què és el Banc d’Inversió en Infraestructures?

Aquest és un moment històric”, assegurava l’actual president de la República Popular de Xina, Xi Jinping, durant el discurs d’inauguració. El BAII és, doncs, una nova entitat financera que neix amb l’objectiu de finançar les obres d’infraestructures dels països del continent asiàtic i d’Oceania. Però també s’obre a invertir en projectes de tercers països que puguin tenir un efecte positiu en la regió. Per tant, amb aquest projecte s’espera, també, atreure el capital estranger a la zona. Cal recordar, que són precisament les infraestructures una de les grans necessitats d’un continent en vies de desenvolupament, i sobretot d’un país que creix a un ritme veloç i que ja és la segona economia del món. De fet, el Banc Asiàtic de Desenvolupament (BAD) ha xifrat en vuit trilions de dòlars el crèdit que necessitarà el continent, en matèria d’infraestructures, durant la propera dècada. Una quantia inassolible per a les economies de la regió.

Jin Liqun, exviceministre de finances xinès | Font: Wikipedia
Jin Liqun, exviceministre de finances xinès | Font: Wikipedia

De moment, encara no s’ha escollit oficialment president per a l’entitat. Tot i això, durant els tres dies que durarà la celebració (des d’ahir i fins demà) s’espera que es faci públic la designació de Jin Liqun, antic viceministre de Finances del país i exvicepresident del BAD, com a president de l’entitat. Ha estat precisament durant el primer dia de celebració quan l’executiu xinès ha anunciat que dotarà de 50 milions de dòlars més al BAII. Amb aquesta nova inversió, el seu romanent total ascendeix als 27.329 milions d’euros.

Un desafiament per a Washington

Amb només 27 mesos Xi Jinping ha culminat el procés de creació del BAII que va començar, a proposta seva, el passat octubre del 2013. Des d’aleshores, Estats Units i Japó han considerat el projecte com un intent del gegant asiàtic de restar poder al continent del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM), ambdues controlades per Washington, i el BAD, controlat per Japó. De fet, aquest projecte neix de la frustració de Xina, que recordem és la segona economia mundial, pel seu escàs poder d’influència en el FMI, el BM i el BAD. Una limitació imposada per Washington, i que malgrat la lluita de Pequin per a forçar la seva redistribució, no s’ha aconseguit. A tall d’exemple, el soci majoritari del BAD són Estats Units i Japó amb un 15.6%; mentre que Xina només compta amb el 6.5%.

El president britànic, David Cameron | Font: Wikimedia
El president britànic, David Cameron | Font: Wikimedia

De fet, el gegant nord-americà ha vingut pressionant als seus socis, especialment als integrants del G-7, per tal de persuadir-los per a que rebutgessin qualsevol petició formal d’adhesió. També podem interpretar l’aprovació de l’Acord del Transpacífic de Cooperació Econòmica, que va deixar fora a Xina, i que es va ratificar a l’octubre de l’any passat com un intent de Washington de mantenir la preponderància a Àsia. No obstant això, el març de l’any passat l’executiu britànic de David Cameron anunciava la seva participació al BAII. Aleshores, la Casa Blanca va expressar la seva preocupació. El Financial Times recollia unes declaracions d’un oficial nord-americà on assegurava que “ens preocupa la tendència cap a l’acord constant amb Xina, que no és la millor manera d’enfrontar-se a una potència emergent”. En aquell moment les relacions Londres-Washington ja no passaven pel seu millor moment. Arran de la decisió britànica altres països europeus van decidir unir-se.

Espanya s’adhereix al BAII

D’ençà de l’entrada de Londres al BAII, estats importants com Austràlia, Brasil, Alemanya, França, Itàlia, Dinamarca, Noruega, Nova Zelanda, Holanda, Portugal, Russia, Suècia, Suissa, Arabia Saudíta, Luxemburg o Israel han decidit adherir-se el projecte. En aquests moments, són 57 els membres de l’entitat financera entre els que s’hi troba Espanya. L’interès de Madrid en aquest projecte es justifica, doncs, per la importància de les obres i licitacions sobre infraestructures que han vingut executant empreses espanyoles en sòl asiàtic. I per tant, esperen així poder augmentar la seva presència en un futur proper. De fet, Espanya ha anunciat que aportarà uns 1.600 milions d’euros. Una quota que representa el 25% del capital total dels 100.000 milions de dòlars reservats per a països no regionals. És per això que Espanya es reserva un paper en la presa de decisions.

Blau, països membres; Groc, països que valoren entrar; Vermell, estats que han rebutjat ser membres del banc | Font: Wikipedia
Blau, països membres; Groc, països que valoren entrar; Vermell, estats que han rebutjat ser membres del banc | Font: Wikipedia

En aquest sentit, la nova entitat financera tindrà 700 treballadors, un president i un comitè de direcció. A més a més, també es constituirà una assemblea anual d’accionistes que dictaminarà quines seran les inversions i licitacions a realitzar. Tanmateix, es convocaran consells periòdicament de membres no residents que constaran de dotze membres. Nou d’aquests dotze hauran de ser de països asiàtics i la resta de països no regionals. Així doncs, Espanya formarà part d’una d’aquestes tres cadires juntament amb altres països europeus. De fet, Alemanya assumirà la direcció executiva, Holanda la direcció alterna, i Espanya, Itàlia i un tercer encara per decidir conformaran les assessories.