Galícia estudia implementar una tarifa elèctrica pròpia

0
Torre elèctrica | Font: Pixabay
Torre elèctrica | Font: Pixabay

L’Estat respon que els peatges elèctrics són únics per a tot el territori, i apunta al Tribunal Constitucional

El parlament gallec va aprovar, el passat 27 de gener i per unanimitat, admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) que clamava per fixar una tarifa elèctrica pròpia per a la comunitat. En efecte, més de 17.000 firmes van ser lliurades al parlament per tal de sol•licitar una reducció del 30% de la factura elèctrica a la regió, i també per tal d’incloure mesures contra la pobresa energètica. Cal recordar, que a Galícia són necessàries 15.000 firmes per a que una iniciativa legislativa popular pugui ser admesa a tràmit. Una quantia que varia en funció de la Comunitat Autònoma. En aquest sentit, Catalunya i Madrid amb 50.000 firmes són les comunitats on més signatures es requereixen degut al seu volum poblacional; mentre que La Rioja, amb 7.000, i Navarra, amb 6.000, són les regions que menys en necessiten. Així doncs, el membre del sindicat nacional i exdiputat del BNG, Fernando Blanco Parga, va defensar el text en seu parlamentària on es va aconseguir tramitar per unanimitat. Els populars, que tenen majoria absoluta, van votar-hi a favor tot i no compartir tots els preceptes defensats per Blanco Parga.

La proposta, que ha estat promoguda per la Confederació intersindical Galega (CIG), cerca reduir un 30% de les despeses dels peatges als consumidors. Això, suposaria que la factura dels gallecs es reduiria en termes absoluts un 15%. Els seus defensors, argumenten aquesta mesura en la contradicció que suposa que Galícia generi més energia elèctrica de la que consumeix; i en canvi paguin la mateixa quantia que la resta de l’estat. És a dir, l’excedent de producció, segons el CIG exporten un 40% del que generen, hauria de reportar avantatges per a la regió. D’aquesta manera, expliquen, una reducció de la factura elèctrica beneficiaria, no tan sols als usuaris, sinó també a les empreses establertes al territori. Tanmateix, els signataris requereixen als parlamentaris que aprovin una definició de pobresa energètica. Per a ells, s’hauria de prendre com a referència el model anglès, i proposen la següent: Es considerarà pobresa energètica quan una unitat familiar destini el 10% dels seus ingressos a pagar rebuts de llum o gas i no aconsegueixin mantenir la llar entre els 18 i els 20 graus.

Una mesura inconstitucional

Per altre banda, les veus crítiques amb la proposta creuen que no es té en compte el cost de les xarxes elèctriques. És a dir, argumenten que donada l’orografia i una major dispersió poblacional dels ciutadans a la regió el manteniment de les xarxes elèctriques, que sustenten tots els espanyols, és superior que altres indrets, i en canvi no repercuteix en un augment de la factura pels gallecs. Tanmateix, es considera que aquesta, en cas d’aprovar-se, seria una llei inconstitucional. I doncs, la competència per fer canvis, regular o fixar la tarifa elèctrica és exclusiva. I per tant, només l’Estat pot regular-la. Alhora, alerten, entraria en contradicció amb la Llei del Sector Elèctric espanyol que estableix una tarifa d’accés única per a tot el territori. No obstant això, el populars gallecs probablement empraran la seva majoria absoluta per bloquejar la iniciativa, almenys en aquest àmbit. Ans el contrari, el govern en funcions podria portar-la davant del Tribunal Constitucional. Un cas similar al que ja va succeir amb la ILP catalana sobre pobresa energètica, quant el govern de Mariano Rajoy va impugnar-la davant l’òrgan constitucional.