El Banc de Portugal va concloure que no es podien posar límits a l’interès negatiu

Aquest dilluns avançàvem que l’Euríbor registraria durant el mes de febrer una taxa negativa del -0.008%. L’índex marcava per primera vegada a la història números vermells, tot i que aquestes dades encara no són oficials. De fet, serà el Banc d’Espanya qui ens els propers dies confirmarà l’evolució de l’índex europeu. I doncs, perquè és tan rellevant que l’Euríbor esdevingui negatiu?

Perquè és l’indicador que es pren com a barem per tal de determinar els interessos a pagar en les hipoteques variables. És a dir, en el camp hipotecari trobem les hipoteques a tipus fix, i les variables. Les primeres són aquelles en les que ens assegurem que passi el que passi sempre pagarem la mateixa quota amb els mateixos interessos. En canvi, les de tipus variable fluctuen els seus interessos en funció d’indicadors econòmics, el principal dels quals que es pren com a referència és l’Euríbor.

Això vol dir que enguany aquells que hagin signat hipoteques variables se’ls hi retornaran diners? No. En aquest cas, per a les hipoteques de tipus variable s’estableix un diferencial de l’1%. És a dir, el banc imputa al client el risc de prestar-li diners i ho fa mitjançant aquest porcentatge. Així doncs, si l’Euríbor no baixa més enllà d’aquest 1% no tindrem l’opció a que se’ns retornin interessos.

No obstant això, entre 2007 i 2009 algunes entitats bancàries van subscriure hipoteques en casos molt concrets on la taxa diferencial es situava entre el 0.17% i el 0.25%. És el cas de bancs com Deutsche Bank, BBK, Caja Navarra, Santander o el Banc Gallego. Es tractava d’hipoteques sota condicions molt restringides com ara ser tramitades per Internet, ser menor de 35 anys, per volums de préstec elevats o crèdits que es traslladessin d’entitat. Així doncs, per aquests casos específics és més probable que s’acabi produint la situació que els bancs hagin de pagar als seus clients pels préstecs concedits.

Els tribunals hauran de dirimir

Què passarà si finalment l’Euríbor accentua la seva tendència negativa? És poc probable que l’índex europeu arribi a un percentatge tan reduït que permeti a la majoria dels signataris d’una hipoteca variable reclamar la devolució d’imports. No obstant això, si es donés la situació no està clar si finalment el banc hauria d’abonar diners al client. El Banc d’Espanya no ha donat cap indicació al respecte, i de moment els operadors bancaris no estan disposats a acceptar-ho. Tot dependrà de la interpretació que es faci de l’estipulat al contracte.

De fet, l’any passat els bancs ja es van negar a reduir el deute dels clients que havien subscrit hipoteques en altres divises. I ho varen fer al•ludint la pròpia naturalesa del contracte. I doncs, és el prestatari qui s’obliga a pagar interessos, no el banc; és el prestatari qui és compromet a retornar tot el deute contret. Conseqüentment, no tindria sentit que el client acabés pagant menys diners dels que ha demanat, o que el banc abonés diners al client pel servei prestat.

Així doncs, les entitats financeres van acabar aplicant un interès del 0% per aquells supòsits en què els índexs hipotecaris fossin negatius. Per tant, la quota mensual tindria només en compte la quantia endeutada i el temps establert per retornar-la. Si el client no estigués d’acord amb aquesta interpretació del contracte hauria de portar l’assumpte a judici. En algun cas la sentència va ser favorable pel client. Tanmateix, Lisboa pot servir com a exemple. De fet, el Banc de Portugal va establir que els operadors bancaris havien de complir amb l’estipulat al contracte, inclús en aquelles situacions en les que l’interès fos negatiu. I per tant, no es podrien incloure límits només pel fet que el banc hagi d’acabar pagant al client per un servei prestat. Amb tot, emperò, haurà de ser un jutge qui acabi decidint en cas de controvèrsia.