Descobrim una de les activitats que millor connecta el món de la tecnologia mòbil i les experiències fora de casa: el geocaching

Durant el Mobile World Congress 2016, Diari Català va parlar d’un dels hobbies més curiosos i desconeguts que ens han portat les noves tecnologies: el geocaching. De la mà de Jeremy Irish, el fundador i màxim representant de geocaching.com, vam descobrir que és l’experiència outdoor amb un creixement més significatiu, una activitat que avui dia acumula més de 80 milions d’itineraris i 1,3 bilions de visites anuals a pàgines web.

Geolleida és una de les diferents agrupacions de geocaching a Espanya, una organització que aquest 2016 aconseguirà reunir més de 500 equips de geocachers (nom amb el qual es coneix als que practiquen geocaching). Només a Lleida, hi ha més de 200 cachés repartides per tota la ciutat. Però què són les cachés i què és el geocaching? Per descobrir-ho, parlem amb Llorens Carner, president de l’Associació Catalana de Geocatxing i portaveu de Lo Projecte, i Rubén Fabra, encarregat de la web i l’organització:

Podríeu definir què és el geocaching?

Vulgarment dit és la recerca del tresor. És amagar un tapper o un contenidor a la natura, i també a nivell urbà, tot mitjançant la tecnologia. Ara que tots els smartphones tenen GPS i que fins hi tot tenim apps específiques de geocaching, la cerca d’aquest contenidor és accessible a tothom [els tresors s’anomenen caché]. Només t’has de crear un usuari a la pàgina oficial i ja pots començar a buscar. Normalment estan camuflats (a la natura, no tant) i els més habituals contenen una llibreta on inscrius el teu nom d’usuari, la data i els tornes guardar. Hi ha d’altres casos on també hi ha intercanvi d’objectes d’igual o similar valor. Sobretot cal destacar que és una activitat per a tothom.

 

“Vulgarment dit és la recerca del tresor. És amagar un tapper o un contenidor a la natura, i també a nivell urbà, tot mitjançant la tecnologia”

geocaching1
Mapa de cachés disponibles a Lleida i rodalies segons l’aplicació C:Geo | Font: Diari Català

El geocaching té 15 anys de vida. Quant de temps fa que vosaltres en formeu part?

R- Concretament, jo fa uns 2 o 3 anys. N’havia sentit a parlar i l’aventura sempre m’ha agradat. Un cop et descarregues l’aplicació veus que en tens uns quants al costat i vas enganxant-te. A mi m’ha fet descobrir llocs de la meva mateixa ciutat que desconeixia. Al camí de St. Jaume (des de Girona fins a Lleida), per exemple, n’hi ha 1151.

L- Jo fa uns 6 anys. Durant una festa major on el programa no ens agradava massa, ens vam escapar a Montblanc i, després d’una hora buscant no hi va manera de trobar res. El cap de setmana següent hi vaig tornar i ens en vam sortir. A partir d’aquí, ja et pica la curiositat i t’enganxes.

Però, tot i ser accessible, i ha cachés molt difícils. Algunes fins i tot sota l’aigua.

L- Hi ha molt nivell. Tenim des de tresors amagats sota una pedra fins a contenidors d’un centímetre, camuflats a tractors abandonats que fins i tot tenen el mateix color.

R- Dins de geocaching, quan busques el caché estan classificats per terreny i dificultat en una escala d’1 a 5. Un terreny 5, per exemple, és sota l’aigua, una caché que necessita practicar escalada, etc.

“Tenim des de tresors amagats sota una pedra fins a contenidors d’un centímetre, camuflats a tractors abandonats que fins i tot tenen el mateix color.”

Llavors, des de Geocaching Lleida heu organitzat un esdeveniment anomenat “Lo Projecte 2016”, un acte que dins el món del geocaching es coneix com una MEGA.

És un esdeveniment amb un requisit: mínim 500 equips. Sota aquestes xifres parlem aproximadament d’una assistència d’entre 1000 a 1500 persones. És el dia 3, 4 i 5 de juny a Torrefarrera. Aquesta serà la sisena MEGA a tota Espanya, on 5 d’elles s’han fet des de Catalunya, des de 2010 fins ara. A Alacant n’estan intentant una, però els costarà. El 40% de geocachers de tota Espanya són catalans, nosaltres ho hem tingut més fàcil. Si se’n surten, serà el primer any al país on hi ha 2 MEGA. Es tracta d’un acte que es publica durant 6 mesos i els 4 primers ha d’aconseguir els 500 equips. Aquesta restricció existeix perquè és un esdeveniment que et dóna veu, que t’atorga cert nivell com a geocacher.

“El 40% de geocachers de tota Espanya són catalans”

És una activitat difícil de classificar. No és el nou senderisme perquè també vas per ciutat. Com ho classifiqueu?

De fet, hem mirat d’on ubicar el geocaching per fer una assegurança i no hi ha manera d’on col·locar-ho. No és esport d’aventura però pots fer escalada, submarinisme o barranquisme; tampoc és un esport normal perquè s’assembla més al trekking; tampoc és turisme. Tenim cachés fetes per rutes amb cotxe. Ho considero com un hobby. Amb els fills i la dona agafem els caps de setmana i mirem quins recorreguts són els més adients.

Entenc que qualsevol pot publicar una nova chaché. Però, hi ha regulació?

L- Tot funciona a través de la pàgina web oficial, propietat d’una empresa estatunidenca establerta a Seattle. Tenen unes normes, no molt estrictes però coherents. Per exemple, entre tresors hi ha d’haver una separació de 161 metres [una xifra que parteix de la conversió a milles], també hi ha revisors que supervisen les noves publicacions abans de ser oficials i miren si el terreny no és una propietat privada o amb qualsevol problema d’accés.

Durant el MWC, el fundador de Geocaching va parlar d’una activitat que genera 1,3 bilions de visites anuals a pàgines web. Però, és una comunitat que molts desconeixen. Com ho valoreu?

L- Per una part és bo perquè les chachés desapareixen, a més gent més problemes. D’altra banda, també és un hobby que no té més cost que la bateria del teu mòbil, les dades (també hi ha mapes offline) i com a molt el gasoil si t’has de desplaçar molt. Si ho coneguessin més potser també ho respectarien. Ara, per la desconeixença, si algú ho troba, és probable que ho destrossi.

R- És la diferència entre aquí i als països del nord. A Amsterdam, per exemple, davant de l’estació hi ha un caché amagat que cada dia el signen 400 persones. I és davant de l’estació, on tothom et veu agafar-lo. En canvi, si aquí algú et veu ajupir-te a agafar alguna cosa, pensa diferent. La part positiva del fet què la gent ho conegui més és que potser ho respectarà més. Hi ha chachés molt elaborats que requereixen dies de feina per camuflar-se amb l’entorn, alguns fins i tot funcionen amb mecanismes.

geocaching2
Mapa de Catalunya a través de l’aplicació C:Geo | Font: Diari Català

És a dir que hi ha algun tipus de classificació?

Tot i que no és una activitat competitiva, sí que hi ha estadístiques particulars com el nombre de chachés creades i trobades, les FTF (de l’anglès first to find) que són els emblemes que aconsegueixes quan ets el primer en trobar una caché, souvenirs, el fet d’aconseguir 200 cachés que estiguin a més de 2000 metres, etcètera.

Què li diríeu a algú que no ha provat mai el Geocaching?

L – Que és molt senzill. L’únic requisit és el d’entrar a geocaching.com i registrar-se amb el correu electrònic. Sigui la ciutat que sigui, t’agradi o no l’alta muntanya, descobriràs un món que pot ser el teu nou hobby. És una activitat que s’adapta als teus límits, al teu temps. N’hi ha de fàcils i d’altres que et portaran tot un cap de setmana.

R- Clar, hi ha diferents tipus de cachés. A part de les tradicionals, que només tenen la coordenada i has d’arribar i trobar-les, hi ha les de misteri on has de resoldre un enigma i d’altres que són tipus puzle que van per etapes. Tu esculls què fer.

Pots inscriure’t a Lo Projecte 2016 mitjançant l’enllaç següent.