L’actor interpreta a Hugh Hudson al filme ‘Altamira’

L’actor Antonio Banderas encarna el descobridor de les pintures de les coves d’Altamira al film homònim dirigit pel britànic Hugh Hudson, una cinta que narra els obstacles als quals es va enfrontar per reivindicar la seva troballa i que s’estrena divendres als cines espanyols.

“No podia ni imaginar que s’anava a trobar amb una ciència més monolítica que la pròpia religió“, ha afirmat Banderes durant una entrevista concedida a Europa Press, referint-se a la figura de Marcelino Sanz de Sautuola, qui no va ser reconegut en vida pel descobriment d’aquestes pintures, que van ser vistes per primera vegada per la seva filla, María, a qui dóna vida Irene Escolar en la seva etapa adulta.

‘Altamira’ no només mostra les tensions entre la ciència més rigorosa i la religió, així com les mateixes polèmiques en les diferents doctrines científiques, sinó que també al·ludeix a aspectes com l’enveja per intentar explicar els motius pels quals aquest reconeixement va arribar tan tard.

En aquest sentit, Banderas reconeix que l’enveja a Espanya “desgraciadament” sí que és una senya d’identitat, tal com van apuntar “grans pensadors” com Miguel de Unamuno. Tot i això, l’actor matisa que el país també té coses “meravelloses”, com “enginy, passió, i una capacitat d’improvisació extraordinària en els moments més difícils”.

Tot i això, reconeix l’hàbit de parlar “des del pati de butaques” quan es veu l’assaig al teatre. “Els toros cal veure’ls a la plaça”, ha assenyalat Banderas, qui afegeix que “entre l’observació i l’acció hi ha una diferència molt gran i a vegades això s’oblida”.

“Espanya, tan bella i tan injusta”, afirma Marcelino Sanz de Sautuola a través de la veu de Banderas a ‘Altamira’. Tot i la sentència, que comparteix i que ha vist en altres companys, assegura que en el seu cas personal no es pot “queixar“.

“Em sento respectat i estimat en línies generals”, ha manifestat l’actor, qui precisa que no pretén ser estimat i que, tot i que les seves accions provoquen “reaccions positives i negatives”, en línies generals no sent que hi hagi una “animadversió” cap a determinats èxits, com és, segons ha esmentat, trencar la barrera “del que semblava impossible, com era Hollywood a final dels 80”.