Segons les dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports han augmentat els alumnes del grau un 41%. Però això vol dir que hi ha més interès per les Ciències Polítiques?

Verne, de El País, publicava a l’abril del 2016, que s’ha produït un augment dels estudiants matriculats en el grau de Ciències Polítiques. Senyalaven que, segons les dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, els alumnes havien augmentat un 41% des del curs 2009/2010 fins al 2014/2015. Les dades evidencien que hi ha un augment de l’interès per aquesta carrera?

La coordinadora del grau de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona -UAB- i professora de processos de socialització i pluralisme religiós, Maria Esther Fernández Mostaza, es mostra escèptica. “És cert que hi ha hagut un augment de la nota de tall, sobretot en el doble grau Ciències Polítiques – Dret, però no podem dir que hi hagi més interès”, senyala.

A la Facultat de Sociologia i Polítiques de la UAB, la nota d’accés al grau de Ciències Polítiques i Gestió Pública ha augmentat. Entre el 2009 i el 2011, rondava al voltant del 5, mentre que el 2015 va pujar fins al 6,67.  A més, han augmentat, el nombre de sol·licituds de persones interessades en el grau. En el 2009, van ser 321, mentre que el 2015, 532. Els alumnes de primera opció també han pujat: 95 al 2009 i 112 en 2015.

A una altra universitat catalana, la Universitat Pompeu Fabra, la nota de tall també ha s’ha incrementat. El l’any 2009, era de 5,82 punts. En 2015, va ser de 7,44.

Però tot això és simptomàtic de l’interès dels estudiants per les Ciències Polítiques? Per a Fernández Mostaza no. “No és simptomàtic perquè depèn d’altres factors. En la nota de tall depèn de l’examen, per exemple. A més, les places que oferta la universitat – UAB – són sempre les mateixes: 120. I sempre s’han omplert”, menciona. Per tant, la coordinadora posa en dubta les dades.

 

Les Ciències Polítiques a Espanya

L’article de Verne senyalava que l’augment dels estudiants de Ciències Polítiques és a causa de la crisi i la necessitat d’explicar les estructures institucionals, les tertúlies televisives on apareixen politòlegs i sobretot, a l’explosió del moviment 15-M del 2011.  No obstant això, per la coordinadora del grau, “els estudiants de Ciències Polítiques no han de trencar amb estereotips, però, en canvi, constantment han d’explicar quina és la seva funció a la societat i quina és la seva professió”.

Segons Fernández Mostaza, les Ciències Polítiques “són una ciència que ajuda a reflexionar i facilita els instruments per fer-ho”. Per això,  creu que és una professió revolucionaria i fins i tot amenaçadora. “La primera facultat de Ciències Polítiques que hi va haver a Espanya va ser la de la Universitat Complutense de Madrid. Durant molts anys, va ser l’única. Les Ciències Polítiques t’ajuden a comprendre per canviar”. Una idea que no està molt arrelada a la tradició política espanyola, segons la professora.

“Al cap i a la fi, qüestionar les polítiques és una amenaça. A Espanya no hi ha molta tradició política, així que per això, les Ciències Polítiques no són tan conegudes”, menciona la coordinadora. Un fet que contrasta amb el prestigi de la disciplina de les ciències socials i la ciència política en altres països europeus.