64 de març: el carrer contra la reforma laboral francesa

0
Nuit Debout
Moment de la concentració d'ahir davant l'Assemblea Nacional. | Foto: Twitter Nuit Debout.

La població francesa ha sortit una altra vegada al carrer per protestar contra la reforma laboral del govern de François Hollande

Fa quasi dos mesos que a França es produeixen mobilitzacions cada setmana. La raó és la reforma laboral impulsada pel govern socialista de François Hollande i coneguda com Llei El Khomri, pel cognom de la ministra de Treball. El document s‘inspira en la reforma que el PP va instaurar l’any 2013 a l’Estat espanyol.

Tot i que es van “rebaixar” alguns dels articles més polèmics de la llei, la reforma queda lluny de l’espectre de l’esquerra que se suposa que fins ara representaven els socialistes. Durant els primers dies, les principals veus dels sindicats deien que ni l’expresident Nicolas Sarkozy s’havia atrevit a impulsar una llei així, respecte a la qual un 70% de la població francesa s’hi ha mostrat en contra.

El 3 de maig van començar les negociacions sobre la Llei a l’Assemblea Nacional i es va convocar una altra manifestació general, la cinquena des de la del 31 de març. Des de la mobilització el dia de la Classe Treballadora, l’1 de maig, la policia va començar a irrrompre de manera violenta als carrers i a la Plaça de la República, on es concentren les assemblees de la Nuit Debout (Nit Dempeus).

De moment, i amb les modificacions fetes fins ara, hi ha tres apartats clau que s’han modificat i que canvien considerablement les condicions laborals dels treballadors francesos: la duració de la jornada laboral, les indemnitzacions i els acomiadaments.

L’intent d’ampliació de la jornada laboral

En el país de la jornada de 35 hores, el fet que s’intentés ampliar ha causat un gran terrabastall. No se suprimeix la llei de 35 hores com a tal, però s’inclouen certes modificacions que permeten ampliar aquesta jornada quan convingui a l’empresa. Algunes de les raons amb les quals es poden justificar ampliar la jornada són “obertura de nous mercats”, reestructuracions o “causes excepcionals.

A l’ampliació de jornada se li suma la modificació de les hores extra, que es podran pagar per sota de l’acord sectorial si l’empresa i el comitè sindical arriben a un acord. A més, es podran realitzar baixades salarials generalitzades amb l’únic argument de “conquistar nous mercats”, tot i que no queda clar si es podrà fer sense pactar-ho amb els sindicats o no.

Acomiadar serà més fàcil

I podrà ser per moltes mes raons. Igual que la reforma laboral del PP, permetrà l’acomiadament si la companyia preveu perdre beneficis; és a dir, que no guanyi tant com el darrer moviment però que això no suposi necessàriament pèrdues. També ho podran aplicar aquelles filials de multinacionals que tinguin una situació sanejada a l’empresa però que des del territori francès es consideri que no guanya suficient. La justificació és que les companyies necessiten guanyar flexibilitat i reduir els costos laborals.

El canvi que es va introduir després és l’establiment per via judicial de que no s’han falsejat els comptes per acreditar pèrdues i acomiadar personal. Seran els jutges els que determinin finalment si es podrà seguir endavant amb els acomiadaments o no.

Menys indemnització

Igual que en la llei espanyola, les indemnitzacions per acomiadament es redueixen notablement, tant si és personal amb poca antiguitat com si n’és amb molta. En el cas de les persones que porten menys de dos anys, la indemnització passa de quatre a tres mesos de salari, mentre que en el cas d’aquells que porten més de 20 anys es va acabar per reformar.

En un principi, però, es passava dels entre 24 i 27 mesos que establia la llei vigent a 15. Davant les queixes dels principals sindicats, el primer ministre francès Manuel Valls va acabar per anunciar que els mesos establerts a la llei seran només a “títol indicatiu” per a què els tribunals laborals segueixin tenint marge de maniobra.

Com a contrapunt a totes les reformes establertes, des de l’Executiu francès han afegit una sèrie de mesures que suavitzen aquesta reforma laboral. S’ha suprimit la disposició que permetia allargar el temps de treball dels aprenents a més d’afegir unes cotitzacions per “reduir la precarietat”, que estarien destinades a les persones amb contractes temporals i que normalment són les que tenen més problemes pel lloguer d’habitatge o per aconseguir crèdit.

Tot i això, a l’ombra encara queda la supressió dels dies de baixa per mort d’un familiar proper o el fer que s’imposin les negociacions empresarials per sobre dels convenis col·lectius. Durant aquesta setmana es decidirà com s’enfoquen aquests temes i si segueixen endavant amb una de les lleis que han molestat més a la societat francesa.