El Barça no va saber gestionar una situació de marcador a favor per acabar eliminat de la Champions League per un Atlético que va superar els blaugrana en joc i ambició

Sortir a especular amb el resultat

Quan l’ADN i la naturalesa d’un equip de futbol es basa en jugar a guanyar els partits des del minut zero, és un error sortir a veure-les venir. Contra l’Atlético va passar. El Barça va entrar al terreny de joc esperant a veure a què jugava l’Atlético. No s’ha de confondre la calma amb parsimònia. Ni rastre de la pressió habitual sobre les transicions rivals.

Primera part regalada

I sí, va tornar a succeir el mateix que en l’enfrontament d’anada. El Barça va regalar els 45 primers minuts del partit a l’Atlético, tal com ja va fer al Camp Nou, i li va tornar costar un gol. Jugar per sota en el marcador contra un equip que defensa tan bé com el de Simeone és complicat. I, és clar, a la segona part van entrar les presses.

Mig del camp sense idees

Només Andrés Iniesta es va salvar de la crema general de l’equip, sent l’únic que podia inventar situacions de perill. Ivan Rakitic i Sergio Busquets en cap moment van tenir la clarividència habitual i el canvi d’Arda Turan pel croat no va millorar massa les coses, tot i que el turc va mostrar-se més endollat que de costum.

Messi, desaparegut

El que ha de ser el gran referent de l’equip segueix totalment absent. Des de la tornada de la setmana de seleccions internacionals, el davanter argentí amb prou feines té influència en el joc de l’equip. La situació comença a ser alarmant i, contra l’Atlético, ni se’l va veure.

Neymar, impotent

Un cas semblant al de Leo Messi. Tot el que intenta li surt malament. Ja no desborda amb la facilitat amb la qual ho feia a principi de temporada i, en els darrers partits, no ha sigut ni l’ombra d’aquella estrella que es posava l’equip a l’esquena fa poques setmanes.

Luis Suárez, desencertat

El davanter uruguaià és l’únic membre del trident que manté la sang i que genera problemes a les defenses rivals. El problema és que, contra l’Atlético, es va deixar la punteria a casa. Va fallar dues ocasions en les quals no sol perdonar mai.

Falta d’intensitat

La lectura general, tant del partit d’anada com el de tornada, és que l’Atlético de Madrid va ser més ambiciós i va estar més endollat per passar a semifinals. És difícil determinar si es tracta de falta de sang, de cansament físic o mental, però el cert és que els madrilenys anaven una marxa per sobre dels blaugrana, guanyant les pilotes dividides, anul·lant el joc culer i sabent en tot moment al què jugaven tot i no ser favorits sobre el paper.