El conjunt blanc conquereix per tercer any consecutiu la Copa, un fet que no havia passat mai en tota la història

El Real Madrid va elevar al cel de la Coruña la seva tercera Copa del Rey consecutiva, sobreposant-se a un enorme Herbalife Gran Canària en una final per al record. El partit no va ser un camí de roses per als de Pablo Laso; és més, els canaris, encara que gairebé sempre van anar a remolc, tenien sempre el ganivet entre les dents.

Els primers compassos van ser pausats. Amb tots dos equips estudiant-se i jugant a l’error del rival, els nervis del Gran Canària es traduïen en un dèficit d’idees en l’atac. L’encert de Jayce Carroll i la veterania de Felipe Reyes s’enlairaven als blancs en el marcador prematurament (4-13, min. 6). Xavi Rabaseda comandava la nau groga amb 2 triples, però la falta d’encert dels seus companys donava ales als de Pablo Laso, que no tenien pietat en el contraatac. Gustavo Ayón va començar a ballar a la pintura i a menjar-la torrada a Alen Omic. El conjunt de García-Reneses aguantava l’envestida, però la sensació era de domini i control madrileny: 18-24 al final del primer quart.

Pablo Aguilar va aportar un plus de dinamisme al Granca, adjudicant-se els 6 primers punts del seu equip en el segon quart, posant de nou la contesa en un puny (24-26, min. 13). Però el Madrid va tornar la moneda en un instant: un parcial de 0-7 els va posar de nou 9 amunt (24-33, min. 16). Davant la qualitat i l’ambició dels blancs, la il·lusió i la motivació dels grocs. Amb l’empenta de la seva nombrosa afició, l’equip piu-piu es va encomanar al seu perímetre per tornar a enganxar-se perillosament. Un triple in extremis d’Eulis Báez posava a tan sols una cistella del Madrid al descans: 38-40.

Només començar la segona meitat, el Granca feia tota una declaració d’intencions. Un altre triple de Báez els atorgava el primer avantatge de tot el partit (41-40, min. 21). Però l’aliança Carroll-Maciulis-Reis era imparable. La seva qualitat i intensitat van tornar a posar a l’Herbalife a remolc, tot i que sense oportunitat de condiarse (52-58, min. 28). Kevin Pangos s’anotava un triplàs que deixava el seu desavantatge en només 3 punts al final del tercer acte. Els madrilenys manaven 59-62.

Tota una illa somniava… però era conscient de la dificultat que comportava la gesta. Els de Pablo Laso van sortir com una autèntica bala a la batalla dels últims 10 minuts, anotant els 5 primers punts, el que deixava un matalàs psicològicament important (59-67, min. 32). Els nervis i imprecisions començaven a trair als canaris. Sense capacitat de reacció, que sí que havien mostrat en partits anteriors, el Reial Madrid mantenia el seu avantatge i el rellotge corria a favor seu. El destí estava escrit i l’afició merengue començava a celebrar el títol. Un títol que es va confirmar quan va sonar la botzina final. D’aquesta manera, el Reial Madrid aconsegueix alçar-se amb la seva tercera Copa consecutiva. La meitat del Coliseum, llàgrimes; l’altra meitat, èxtasi. El Herbalife és digne finalista.

 

Fitxa tècnica

Herbalife Gran Canaria.- Pangos (3), Newley (8), Salin (3), Báez (8), Pasecniks (2), Oliver (16), Savané (4), Seeley (9), Rabaseda (14), Omic (8) i Aguilar (6).

Real Madrid.- Maciulis (11) Reyes (12), Ayón (15), Carroll (13), Llull (2), Rivers (10), Rodríguez (11), Nocioni (7) i Lima (4).

Parcials: 18-24, 20-16, 21-22 i 22-23.

Àrbitres: José A. Martín, Juan C. García i Carlos Peruga.