Les forces a l’esquerra del PSC estan molt atomitzades, però és la possible unió en un nou espai polític, anunciat per Ada Colau, la fórmula que els donarà la força que no tenen per separat?

 

Ningú pot negar que Ada Colau s’ha convertit en una de les principals líders polítiques de Catalunya, de la mateixa manera que no es pot negar que la unió dels partits a l’esquerra del PSC ha donat molts bons resultats en els darrers comicis, especialment en les eleccions espanyoles del passat 20 de desembre, en les quals En Comú Podem es va convertir en la força més votada del país. I això és el que vol aprofitar l’actual alcaldessa de Barcelona.

Diuen que “la unió fa la força” i en els darrers anys l’atomització de les esquerres catalanes ha provocat la necessitat de crear coalicions de nombroses sigles per aconseguir bons resultats entre els votants. Una cosa està clara: les sumes de partits que han comptat amb el suport i la presència d’Ada Colau s’han aixecat victorioses i les diferents forces polítiques ho saben. Però la juxtaposició d’electorats no és garantia d’èxit, per això Colau aposta per la creació d’un nou partit de les esquerres catalanes que sigui clarament identificat com un tot.

Una sola organització

Com va anunciar dilluns passat Ada Colau, el nou espai polític de confluència de les esquerres catalanes estaria liderat per Barcelona en Comú i comptaria amb Podem, ICV, EUiA, Guanyem i els moviments socials que els han donat suport.

Segons Colau, no volen crear una suma de sigles i “ningú haurà de renegar de res”, però creuen que “és el moment de fer un pas endavant per generar un espai ampli i transversal, on tothom es pugui sentir còmode i reconegut, a la vegada que vagi més enllà de les coalicions i de les fórmules entre sigles tradicionals”. Un lloc on també podria tenir cabuda “la part més catalanista del PSC que se sent abandonada o la CUP”.

 

Colau vol que el nou espai defensi els drets socials, la lluita contra la corrupció i l’exercici del dret a decidir

 

Pel que fa al nou espai d’esquerres, de moment, els òrgans interns de Barcelona en Comú impulsaran una assemblea constituent que aquests mesos vinents haurà de definir com s’estructura la nova força política. Un projecte, en el qual Colau s’ha mostrat disposada a participar activament, tot i que assegura que no té “aspiració” d’ocupar càrrecs diferents del de batllessa. Un fet que s’haurà de veure a mesura que es produeixin els esdeveniments.

Possibles conseqüències d’aquest nou partit

Tot i que la líder de Barcelona en Comú ha remarcat en diferents ocasions que “cap força haurà de renunciar a la seva història i tradició” per formar part d’aquest nou projecte i que només cal que estiguin disposats a “defensar els drets socials, la lluita contra la corrupció i l’exercici del dret a decidir”, el que és cert és que en aquest nou context, organitzacions amb llargues trajectòries com ICV o EUiA i altres de recent creació com Guanyem o Podem hauran de renunciar a continuar existint com a tals, així com a tenir “quotes estables” en el nou partit.

També s’haurà de crear un programa polític compartit. Així doncs, l’ecosocialisme, l’anticapitalisme, el podemisme i el guanyemisme hauran de trobar una nova síntesi narrativa que expliqui què cal transformar, perquè s’ha de fer i en quina direcció. Tots hauran d’abandonar les lleialtats als seus partits i confluir en les idees consensuades de la nova força que, sens dubte, haurà de tenir un posicionament clar sobre la qüestió nacional, amb el referèndum com a principal eina per solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya.

 

Les forces que hi participin hauran de renunciar a existir com a tals

 

Malgrat que des de Podem s’han mostrat a favor de la creació d’aquesta nova força, el seu portaveu parlamentari, Iñigo Errejón, ha recordat que el seu partit “és una peça fonamental en aquest espai, sense la qual En Comú Podem no hauria tingut la mateixa potència a les generals”. No obstant això, En Comú Podem com a força política organitzada pot ara acabar afeblint la marca territorial del partit d’Iglesias, que manca de lideratge des de la dimissió, a l’octubre, de la seva secretària general, Gemma Ubasart, i altres membres de la cúpula.

La portaveu d’ICV, Marta Ribas, ja ha reivindicat el paper del seu partit i recorda que els ecosocialistes han plantejat aquesta idea des de l’any 2013. Ribas també remarca que ara el debat “no és si cal construir aquest espai estable de les esquerres alternatives, sinó com fer-ho”. De fet, abans del 8 i 9 d’abril, el partit celebrarà la seva 11a Assemblea Nacional, en la qual a part d’elegir als seus nous dirigents, es debatran i aprovaran “les diferents accions polítiques i organitzatives que ICV ha d’impulsar, en el marc del nou escenari i de la construcció d’un nou espai polític”.

EUiA també té pendent celebrar enguany una assemblea per renovar la seva cúpula i malgrat que el secretari general, Joan Josep Nuet, s’ha mostrat convençut que els diferents actors del procés tindran “prou intel·ligència política” per trobar el punt d’entesa en el com, el quan i el qui, EUiA, que es va sumar a l’últim segon a la confluència del 20-D, no ho tindrà fàcil. Es tracta de perdre personalitat pròpia en pro d’un procés que inevitablement fa pensar en el del PSUC.

Malgrat que és massa d’hora per saber com evolucionarà aquest nou projecte polític, molts ja donen per fet que significarà una reducció d’òrgans de presa de decisions per actuar a l’uníson i de manera més simplificada. Sigui com sigui, caldrà que els diferents actors que hi participin, orientin els interessos de les seves organitzacions cap als seus objectius a llarg termini, lluny dels egos dels seus líders.