Alemanya enfada a Turquia al reconèixer el “Genocidi armeni”

0
Merkel i Erdogan
La canciller alemana, Angela Merkel, y el presidente turco, Recep Tayyip Erdogan | Foto: Europa Press

El Parlament d’Alemanya ha aprovat una resolució que qualifica de “genocidi” els fets 1915. La resolució no ha agradat gens a Turquia, des d’on es nega el genocidi

El Parlament d’Alemanya ha aprovat una resolució que condemna i qualifica de “genocidi” els fets que van acabar amb més d’un milió d’armenis en 1915 a l’Imperi Otomà. La resolució és un atac i un punt sensible de Turquia, país reconegut com a hereu de l’imperi i que no reconeix el genocidi. La resolució alemanya també reconeix la culpabilitat dels alemanys, ja que eren aliats de l’Imperi Otomà en aquells moments per no fer res que acabés amb la massacre.

Turquia ha respost demanant explicacions i ha trucat al seu ambaixador a Alemanya. El president turc, Recep Tayvip Erdogan ha comentat que la resolució perjudicarà els dos països. L’empipament d’Erdogan pot afectar a l’acord entre la UE i Turquia per contenir els fluxos migratoris.

Precisament, aquest acord entre la UE i Turquia és el que no es veu amb bons ulls per diputats alemanys. Per això, es senyala que la votació per aprovar la resolució és a causa de maniobres polítiques en comptes d’una necessitat de fer justícia. Àngel Merkel no ha estat present per suposats “problemes d’agenda”.

 

Què va ser el Genocidi armeni?

El text de la resolució alemanya senyala que el genocidi de fa un segle exemplifica “les matances massives, la neteja ètnica, les expulsions i els genocidis que van marcar el segle XX d’una manera tan terrible”. Concretament, el Genocidi armeni va ser portat a terme per l’Imperi Otomà – l’Estat de Turquia actualment- durant la Primera Guerra Mundial entre els anys 1915 i 1918. Anava en contra la població armènia de l’Imperi Otomà que va patir tot tipus de deportacions, expropiacions, segrest, tortures, massacres i inanició.

Turquia assegura que el genocidi es va produir en “un context de violència generalitzada”

L’Imperi Otomà estava en hores dèbils. L’Imperi donava el seu port a la Triple Aliança formada per Alemanya, Austro-Hongria i Itàlia, que s’enfrontava a una més que possible derrota. Els turcs van acusar a la comunitat cristiana armènia de “traïció”, per no donar suport a les tropes de l’Imperi Otomà, aliat de la Triple Aliança i que estava en guerra contra la Tiple Entesa – Regne Unit, França i Rússia -.

L’Imperi va respondre amb un genocidi que va forçar, entre un milió i milió i mig de persones que vivien en la regió d’Armènia Occidental – territori que pertanyia a l’Imperi Otomà –, a abandonar les terres. Van ser deportats al desert de Mesopotàmia i pel camí, centenars de milers van ser assassinats o van morir de gana i de set.

 

Turquia i la negació del genocidi

En Turquia, el Genocidi armeni no és reconegut. Fins i tot, es refereixen a ell com “els fets de 1915”. El país reconeix la mort de cent de milers d’armenis durant les deportacions, però argumenta que es van produir en un context de violència generalitzada, ja que senyalen que també van morir desenes de milers de turcs, kurds i circassians.

Després de la resolució d’Alemanya, el primer ministre turc Yildirim ha demanat que “es deixi als historiadors investigar sobre el passat, en comptes d’utilitzar-lo amb finalitats polítiques”. Per Turquia “hi ha una absència de fonament” dir que són els successors legals de l’Imperi Otomà.

la proposició d’alemanya pot afectar a l’acord migratori entre l’ue i turquia

A més, creuen que la proposició alemanya és “contraria a la legalitat” perquè ignora el veredicte del Tribunal Europeu dels Drets Humans del passat octubre. El veredicte va absoldre al polític turc Dogu Perinçek de la pena imposada en Suïssa per negar el genocidi. Estrasburg va respondre dient que no hi ha consens sobre la qualificació d’allò que va succeir en 1915, ja que el crim de “genocidi” no es va definir així fins al 1948.

 

Països que reconeixen el genocidi

Fins ara, i abans d’Alemanya, només una vintena dels 193 països de l’ ONU han reconegut el genocidi. Entre ells, està Àustria, Bèlgica, Bolivia, Canadà, Xile, Xipre, Grècia, Itàlia, el Líban, Lituània, Holanda, Polònia, Rússia, Eslovàquia, Suècia, Suïssa, el Vaticà i Veneçuela. Els més durs han sigut França, Uruguai i Argentina.  Fins i tot, el parlament francès va aprovar una llei en el 2011 i 2012 que deia que era un “delicte” la negativa a acceptar el genocidi. Aquesta llei va comportar un refredament de les relacions entre França i Turquia, però va ser temporal. Per tant, s’espera que passi el mateix ara amb Alemanya.

Espanya no ha emès cap resposta. Algunes comunitats com ara Catalunya, el País Basc, Balears i Navarra han reconegut el “genocidi”. En el Regne Unit s’han manifestat igual Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les. Per la seva part, a Estats Units ho han fet vuit dels 50 estats.