Alfa Romeo Giulia, com et trobava a faltar

0

La nova berlina preparada per emocionar, l’ Alfa Romeo Giulia t’espera

S’han acabat les especulacions, Alfa Romeo ha donat un cop de puny sobre la taula per començar a diversificar la seva oferta de vehicles i donar un gran impuls al seu mercat. Durant cinc anys la marca només s’ha mogut a les seves files amb el MiTo i el Giulietta, però per fi han decidit que calia donar un gran pas endavant i agafar el fil que havien creat els preciosos 156 i 159. Primer va ser l’any passat amb l’espectacular 4C, i ara arriba la meravella del Giulia, la berlina esportiva que ha de tornar a situar a la marca allà on es mereix.

Des que he vist la foto del nou Alfa Romeo Giulia m’he passat bones estones contemplant cada un dels racons d’aquesta màquina, i més quan el model que et presenten és el més alt de gamma que farà tremolar a més d’un. Amb ell la marca recupera el “Cuore Sporivo” que tanta gloria els hi ha donat, i està preparat per assaltar Europa i començar una bonica batalla amb els seus rivals més forts com el BMW Serie 3, Audi A4, Mercedes-Benz Clase C o el Jaguar XE, els quals han de vigilar ja que el disseny italià és sempre molt temptador.

Alfa Romeo Giulia

Un Alfa de cap a peus

A primer cop d’ull i fent-li una mirada ràpida, el primer que veig és una barreja de detalls d’Alfa Romeo, Maserati i, fins i tot, Ferrari (molt present a sota al capó, com després veureu). Tot aquest allioli podia haver-se tallat fàcilment, però no és el cas i el resultat és el que veieu, una màquina espectacular amb un disseny únic.

Al frontal el famós biscione d’Alfa és el que mana i ho fa amb una mida força generosa. L’acompanyen una gran quantitat d’entrades d’aire, unes òptiques de forma irregular però elegants i un splitter frontal que pot modificar-se per guanyar més carga aerodinàmica. El capó també destaca per la seva peculiar forma i les dues sortides de ventilació, així com les que també es situen a les aletes de les rodes davanteres, just per sota del trebol Quadrifolgio. La vista lateral és, potser, la que menys s’identifica com un Alfa Romeo, la trobo més pròpia d’un dels seus rivals de segment, excepte per les llandes que sí que tenen un disseny clàssic de la marca. Però a la part posterior, que és força compacte, tot canvia i l’esperit de Maserati hi és present en la forma de les òptiques. L’acompanyen les quatre sortides d’escapament, el difusor i el petit aleró de fibra de carboni que s’insinua sigil·losament. Personalment crec que en tot el seu conjunt és, indubtablement, un Alfa Romeo de cap a peus.

Tot i no tenir fotos de l’interior de la màquina, la marca assegura que és totalment minimalista i que vol centrar-se, només, en la conducció. Per això només hi ha dos ruletes que integraran tot el control del sistema i els modes de conducció representats pel sistema DNA d’Alfa i que seran: Dynamic, Natural, Advanced Efficient i Racing, aquest últim només disponible en aquesta brutal versió que ens ha presentat la marca.

Alfa Romeo Giulia posterior

Motor d’origen Ferrari

Però anem al que interessa, Alfa Romeo ha presentat el seu Giulia en la seva versió més picant, el Quadrifoglio Verde. Amaga un motor V6 biturbo d’origen Ferrari capaç d’arribar fins els 510 CV de potència, una xifra simplement brutal. Aquest propulsor que envia tota la seva força a l’eix posterior, el catapulta de 0 a 100 km/h en només 3,9 segons amb una velocitat punta que encara es desconeix però que molt possiblement superi amb facilitat els 300 km/h. El seu reduït pes de 1.525 quilograms suposa una relació pes-potència de gairebé 3 quilograms/CV, el que el situa en una posició bastant favorable respecte els seus rivals dirctes. Sí, perquè Ferrari no fa berlines, sinó a aquest Giulia li haguessin col·locat el símbol del Cavallino.

El més dinàmic

Però no tot és pura potència, darrere d’ella també s’amaga un treball de xassís per tal d’aconseguir ser el cotxe més dinàmic del seu segment i emocionar a tot aquell que el piloti. De moment, sembla que Alfa Romeo ho ha aconseguit; el repartiment de pes és perfecte, amb el 50% davant i 50% darrere, un centre de gravetat baix i la batalla més gran del seu segment. A més a més, els materials utilitzats, com l’acer d’alta resistència, el situen amb el xassís més rígid del seu segment.

Alfa Romeo Giulia lateral

Però la cosa no queda aquí ja que incorpora innovacions tècniques per tal de millorar, encara més, el seu gran dinamisme; munta la tecnologia Integrated Brake System de la qual es pioner i on combina la potència del servofrè amb el control d’estabilitat per tal d’efectuar unes frenades mai vistes. També opta pel sistema Torque Vectoring que actua com un diferencial electrònic on dos embragatges reparteixen la potència entre les rodes posteriors a temps real, i un sistema de suspensions millorat per aconseguir la màxima estabilitat i pas per corba.

Totes les versions del Alfa Romeo Giulia arribaran amb tracció posterior, excepte algunes que optaran per una tracció total. Està previst que surti a la venta cap a la primavera de l’any vinent i les motoritzacions, deixant de banda el Quadrifoglio Verde, suposem que oscilaran entre els els 150 i 250-300 CV de potència amb motors benzina i dièsel.

Sí, avui m’he enamorat, igual que tots els alfistes, tot i que crec que Alfa Romeo ha tardat molt en treure aquesta berlina, però diuen que les coses bones es fan esperar, així que benvinguda ha estat l’espera per veure aquest espectacular “Ferrari” de quatre portes.