Alternativa per Alemanya: del discurs euroescèptic al d’extrema dreta

0
Alternativa per Alemanya AfD
La cap del partit, Frauke Petry, durant el Congrés de la formació | Foto: Wolfgang Rattay / Reuters.

Alternativa per Alemanya podria ser tercera força en les pròximes eleccions al país amb un discurs cada cop més proper al de l’extrema dreta

En el Congrés que Alternativa per Alemanya (AfD) va celebrar la setmana passada, es va marcar un punt d’inflexió en el seu programa. Per primer cop, van establir-hi un atac directe a l’Islam, apuntant que “és una religió que no pertany a Alemanya” i que “no respecta el nostre ordre legal i fins i tot pretén comabtre’l”.

A més, es va defensar la col·laboració amb el Front Nacional francès i FPÖ austríac al Parlament Europeu, que s’havia rebutjat fins el moment. El seu discurs, que va començar primerament com a euroescèptic, ha anat canviant fins a acostar-se als dels partits d’extrema dreta europeus.

L’AfD es prepara per les eleccions federals de 2017, en què les enquestes li donen entre un 12% i un 14% de vots, que els situaria com a tercera força dins el Parlament alemany. El canvi en el seu plantejament polític, lluny de fer-li perdre votants, n’hi ha sumat.

De l’euroescepticisme a la xenofòbia

L’abril de 2013, un grup de professors d’economia i antics membres de la CDU van fundar AfD. Tal i com explica el professor de Ciències Polítiques de la UPF, Klaus-Jürgen Nagel, “va néixer com a un partit crític amb la política governamental, considerada massa obedient amb les pràctiques de dèficit i d’endeutament dels estats del sud de la UE”.

Va ser constituïda com una formació liberal, “a favor de les polítiques d’estalvi i d’estabilitat, crític amb l’euro” i amb uns valors ètics i familiars de caràcter “conservadors i cristians”. Alguns d’aquests principis van anar canviant, segons explica Nagel, per la pressió dels moviments d’extrema dreta – com Pegida -, fins arribar al punt de que el juliol de 2015 es va desplaçar al líder del partit Bernd Lucke per Fraue Petry, una candidata amb un discurs molt més a la dreta.

Tot i que encara queden corrents liberals i antieuropeïstes dins el partit, “el discurs anti-islamista ara és preponderant” a causa sobretot de la crisi dels refugiats i els esdeveniments de Colònia del Cap d’Any passat, explica Klaus-Jürgen Nagel. Així, aprofitant moments concrets i amb la pressió de l’extrema dreta al carrer, el partit ha anat configurant-se i convertint-se en el que coneixem ara.

Què explica Alternativa per Alemanya?

L’auge d’Alternativa per Alemanya ha estat molt ràpid i la raó principal que s’ha apuntat és la gestió del Govern alemany de la crisi dels refugiats. Ara bé, el Catedràtic Jean Monnet d’Història, Fernando Guirao, apunta aquesta raó com a necessària però no suficient per explicar el que passa amb AfD.

“Calia que aquesta opció política estigués disponible”, apunta. “A les eleccions legislatives del 2013, quan no havia crisi dels refugiats, va estar a punt d’entrar al Bundestag i a les eleccions al Parlament Europeu del 2014 va irrompre amb una força parlamentària de 9 diputats“. Cal tenir en compte que els comicis europeus són sempre un termòmetre a l’hora de saber quines noves forces poden irrompre als Parlaments estatals.

Klaus-Jürgen Nagel apunta també a raons comunes amb altres països, com la pèrdua de confiança en els partits tradicionals i l’auge de “corrents populistes, personalistes, eurocrítics i crítics amb els mitjans de comunicació establerts”. “L’obertura temporal de les fronteres sense el suport dels estats veïns i la percebuda manca d’informació sobre els costos i conseqüències de l’acollida” de les persones reefugiades que van arribar al país “ha servit a l’AfD una oportunitat política en safata”.

“Calia que aquesta opció política estigués disponible”, Fernando Guirao

Fernando Guirao afegeix que va ser la política migratòria la que va servir per canalitzar el descontent de l’electorat, que alhora va dividir al mateix partit tot i que finalment es va optar per la posició més contrària a l’acollida, el que ha incrementat de manera exponencial les seves possibilitats electorals.

Cal tenir en compte també, les causes que Nagel anomena de caire “alemany” i que són importants per entendre el context. La CDU – el partit d’Angela Merkel – ha deixat un buit a la seva dreta a l’abandonar part dels punts del seu programa més tradicionals – servei militar obligatori, energia nuclear, família tradicional-. “S’ha reduït als socialdemòcrates a un partit de segon rang deixant a votants tradicionals insatisfets”, afegeix el professor de Ciència Política.

“Bona part de l’electorat ve de l’abstenció, altres vénen de la CDU”. “La capacitat de l’AfD d’adaptar-se a electorats diferents, posant candidats eurocrítics i liberals a Baden-Württemberg i nacionalistes ètnics a l’est, també és important per explicar el seu auge“, explica. Cal tenir en compte que no només hi ha votants conservadors, sinó també vot obrer a l’est i alguns exvotants de l’esquerra alemanya – Die Linke.

Què pot passar al 2017?

Klaus-Jürgen Nagel explica que alguns observadors “dibuixen escenaris de Weimar, quan els adversaris de la democràcia liberal de la República -nacionalsocialistes i comunistes-, actuant en “coalició” negativa, van fer ingovernable el país”. Ara bé, també apunta que són escenaris improbables, tot i que s’incrementarà la necessitat de grans coalicions i “si no n’hi ha prou, de tripartits”.

A les eleccions federals de 2017, l’AfD podria entrar al Parlament com a tercera força amb qui probablement ningú hi voldrà pactar. Fernando Guirao ho veu, en certa manera, positiu com a estratègia de desgast. “Millor al Parlament que als carrers! Millor amb responsabilitats legislatives que prometen impossibles o fent propostes inviables des de les tribunes populars”.

L’entrada al Parlament permetrà als votants comprovar de quin tipus de fusta estan fets els dirigents d’AfD perquè al Bundestag no només es discuteix i es decideix el que vol AfD sinó les polítiques que afecten al conjunt dels ciutadans”, segueix Guirao. En la mateixa línia, Nagel apunta que el punt fort del partit, l’unir corrents, líders i votants molt diversos, es pot convertir en la seva feblesa. Un altre escenari menys probable però també possible és que “les coalicions àmplies anti-AfD poden reforçar el sentiment de que tots els partits son ‘la mateixa cosa'” i reforçar el seu discurs.

el punt fort del partit, l’unir corrents, líders i votants molt diversos, es pot convertir en la seva feblesa

Alternativa per Alemanya no és l’únic partit a Europa amb tints d’extrema dreta. Només és el darrer. Guirao explica que “aquest fenomen no és europeu sinó occidental – als Estats Units es diu Donald Trump- i està vinculat a l’atipament d’una part cada vegada més gran de les poblacions occidentals que se senten mal representades políticament i explotades econòmicament”.

No és un fenomen transitori o de curta durada“, apunta el Catedràtic, sinó que es quedarà fins que els governs a tots els nivells territorials millorin significativament o fins que “les poblacions europees interioritzessin la possibilitat de la involució política i social, el que comportaria una responsabilització “envers el seu present i el seu futur”.