La desenvolupadora From Software tanca un cicle d’èxit amb un videojoc a l’altura de les expectatives

La franquícia Dark Souls és una marca que ha anat creixent amb el temps, gairebé des del no-res. És difícil senyalar el punt concret a partir del qual la sèrie va deixar de ser de nínxol (dedicada a un estil concret de jugadors) i va passar a convertir-se en un autèntic fenómen d’internet.

Alguns usuaris apunten a Demon’s Souls, el veritable inici de tot; d’altres, a Dark Souls, que gràcies a la seva naturalesa multiplataforma va apropar un particular estil de joc a tots els jugadors. Sigui com sigui, la petjada de la desenvolupadora From Software ha estat contundent i arriba al seu punt final amb Dark Souls 3, un videojoc estrenat tot just avui.

Dark Souls 3_2
Comença un llarg viatge cap a les profunditats d’un món decadent | redacció

Dark Souls 3 és, seguint la línia dels seus predecessors, un títol exigent, difícil i fins i tot injust. Gran part de la seva fama neix d’aquestes particularitats. Acabar un videojoc de la saga Dark Souls és sinònim de respecte i admiració. Ara bé, tot i el seu singular nivell d’exigència, és un títol assequible mitjançant l’observació, la paciència i la sang freda. Dark Souls 3 té la virtut de convertir un repte suposadament impossible en una victòria d’aquelles que et fan aixecar de la cadira.

Un cop més, som davant un món que ha deixat enrere el seu moment d’esplendor: Lothric. La foguera que donava vida a aquestes terres medievals s’ha extingit i l’aspirant a la nova guardiana del foc necessita un heroi o heroïna que, nascut de les cendres, retorni la llum al regne. Per fer-ho, haurà de retornar a cinc reis perduts als seus trons. I així comença la nostra croada particular, una aventura que fàcilment arribarà a les 50 hores de joc.

Dark Souls 3_3
Les terres de Lothric s’extenen fins on arriba la vista | redacció

Com passa a les entregues anteriors, la nostra primera acció al joc és la de crear al nostre personatge. Un cop més, ens trobem davant una interfície que no ha evolucionat massa des dels inicis de la sèrie i que, si ens fixem amb altres editors més intuïtius com els de The Sims 4Fallout 4 (del qual pots llegir l’anàlisi de la primera expansió aquí), Dark Souls 3 arriba a estar obsolet.

Després d’aquest petit tràmit comença l’aventura. Els usuaris que arribin de les anteriors entregues és possible que experimentin certa decepció durant els primers compassos del joc. Dark Souls 3 pretén ser accessible per als nouvinguts i les primeres zones i enemics finals no són excessivament difícils, això ja arriba més tard. Parlem d’una accessibilitat que també es trasllada als escenaris; aquesta vegada el viatge entre zones -mitjançant cada foguera- estarà disponible des d’un bon principi.

Dark Souls 3_4
El viatge entre fogueres serà habitual | redacció

Dark Souls 3 és un títol autoconscient de la seva naturalesa conclusiva; és el final d’un cicle. D’aquesta manera, els fanàtics de la franquícia rebran un bon munt de referències i picades d’ullet als anteriors jocs que són un autèntic homenatge. Però aquest títol no vol limitar-se a poder ser comparat amb la resta, vol ser millor.

D’aquesta manera hi trobarem diferents novetats que ampliaran, encara més, el nostre ventall de possibilitats ofensives. Cal deixar clar que la franquícia Dark Souls ja es caracteritza per oferir un autèntic repertori d’opcions per a personalitzar el nostre personatge, passant de l’habitual cavaller amb molta defensa al bruixot amb mil encanteris, on entre l’un i l’altre hi ha múltiples variants que modifiquen cadascun dels nostres punts d’estatus.

Dark Souls 3_5
El disseny dels escenaris és dels millors de la saga | redacció

Aquesta vegada, cada arma compta també amb una habilitat exclusiva. Per exemple, hi ha destrals que t’ofereixen la possibilitat d’activar un atac que augmenta temporalment les estadístiques ofensives, o alabardes que trenquen la defensa. Són atacs especials que gasten PC, la barra blava, una característica que no es deixava veure des de Demon’s Souls

Pel que fa al sistema de combat, Dark Souls 3 agafa alguns trets distintius de Bloodborne (un videojoc també desenvolupat per From Software, exclusiu de PS4 i aliè a la mitologia de Dark Souls) i és més directe. L’escut ja no resulta tan crucial com a Dark Souls 2, per exemple, i toca ser més valent. Seguint aquesta màxima, els rivals ens deixen menys marge de descans i són més intel·ligents.

Dark Souls 3_6
A Dark Souls 3 no hi faltaran rivals d’altura i mida exagerats | redacció

Pel que fa als enemics finals de cada zona, un altre dels trets que Dark Souls 3 hereta de Bloodborne és el del canvi de les rutines. A mesura que van perdent vida incorporen nous atacs, mecàniques i fins i tot canvien de forma. D’aquesta manera, els combats esdevenen més orgànics i vistosos. Sempre han esdevingut un dels punts forts de qualsevol Dark Souls i aquí no deceben ni una mica.

Seguint amb els aspectes visuals, Dark Souls 3 presenta un apartat gràfic aclaparador. Es nota que el motor gràfic del joc és una evolució del que va estrenar Bloodborne, i la versió de PC (la utilitzada per aquesta anàlisi) pateix alguns problemes de rendiment -principalment amb la taxa d’imatges per segon- en algunes zones. El títol recicla moltes animacions i efectes de so de les anteriors entregues, però si ens hi fixem, cadascun d’aquests elements ha estat retocat i millorat.

Dark Souls 3_7
La quantitat de paisatges de postal és aclaparadora | redacció

El nombre de secrets, enemics i zones opcionals a Dark Souls 3 és tal, que si explorem cadascun dels seus indrets podem expandir la durada de la nostra partida una o dues desenes d’hores més. És un videojoc que et demana gaudir-lo amb calma, sense obviar cadascun dels seus innombrables misteris. De fet, aquesta tercera i darrera entrega és la que n’amaga més, sobretot pel que fa a la història. I els més exigents poden estar tranquils amb el repte, perquè la corba de dificultat es dispara contundentment al final.

View post on imgur.com

Després d’una partida superior a les cinquanta hores, Dark Souls 3 encara guarda sorpreses. És un videojoc que arriba amb el repte de fer justícia a un autèntic llegat i, si pot, de superar-lo. És difícil saber si finalment ho aconsegueix, aquesta és una sentència que s’ha de fer després de deixar en repòs les idees durant un temps, però és innegable que es queda molt lluny de decebre. Deixant de banda un inici amable, un editor que fa figa i alguns problemes de rendiment, Dark Souls 3 és allò que molts esperaven. 

nota

Aquesta anàlisi s’ha realitzat amb un codi de premsa de la versió de PC proporcionat per BANDAI NAMCO Entertainment Iberica.