Descobrim si la nova iteració de la famosa franquícia d’Ubisoft mantè el nivell de les anteriors

La desenvolupadora francesa Ubisoft té una fixació amb la història. Des de l’època medieval d’Assassin’s Creed fins al futur relativament immediat de Watch Dogs, ens han transportat a un bon grapat de períodes històrics. Però, mai s’havien atrevit a retrocedir fins a la línia de l’edat de pedra, els deu mil anys abans de crist.

Far Cry Primal_1
Les terres d’Oros a Far Cry Primal | Font: Diari Català

Aquesta és la principal novetat de Far Cry Primal, un videojoc que arriba a la sèrie Far Cry com un títol no numerat i totalment nou. Ara bé, s’ha demostrat que el mapa cartogràfic de Far Cry Primal agafa com a model el de Far Cry 4; és un joc nou, però amb molts tics de les entregues prèvies i d’altres elements directament calcats.

Aquesta vegada interpretem el rol de Takkar, un membre de la tribu dels Wenja. Malauradament, la nostra gent és a punt d’extingir-se per la pressió dels salvatges Udam. Però, Takkar és especial. Sembla que nosaltres tenim la capacitat de domar les diferents bèsties que ronden les terres d’Oros (la zona del joc), una habilitat que ens permetrà reunir els Wenja i acabar amb qualsevol enemic.

Far Cry Primal
Un dels habitants Wenja | Font: Diari Català

Sobre el paper sembla una fórmula interessant. Amb el nostre arc i la llança ens endinsem a territori salvatge a la recerca de llops, tigres, mamuts i qualsevol animal que ens permeti controlar-lo. A la pràctica, ara bé, som davant d’una de les pràctiques que més mal han fet als videojocs de món obert: la recol·lecció de recursos.

Per fer-nos amb l’habilitat de controlar les diferents espècies de Far Cry Primal, hem de complir diferents requisits. Aquests van des del reclutament d’un Wenja especial que ens desbloqueja una nova missió, fins al recolliment de recursos tradicional; el d’agafar un nombre determinat de fusta, pell d’animals i diferents objectes. En resum, la nostra tasca és un viatge constant del punt A al punt B.

Far Cry Primal_v3
Una de les bèsties que ens pot ajudar a Far Cry Primal | Font: Diari Català

El tret distintiu de Far Cry Primal és, per motius obvis, l’absència de les armes de foc modernes. La metralladora i el fusell són substituïts per la maça i la llança. Tot i els intents d’Ubisoft d’intentar traslladar-nos a l’època de pedra eliminant qualsevol rastre de pólvora, és fàcil trobar similituds entre l’armament actual i el dels altres Far Cry: les granades són subtituïdes per uns projectils fets amb eixams que deixen sortir les abelles un cop llençats, els projectils de pedra punxeguts són com els ganivets i l’arc, doncs, funciona exactament igual que a la resta de Far Cry.

La debilitat més gran de Far Cry Primal la trobaran els jugadors provinents de les darreres estrenes. Hi ha molt material reciclat de Far Cry 3 Far Cry 4, dos videojocs amb unes mecàniques molt sòlides que han volgut esprèmer massa per tercer cop. La intel·ligència enemiga, les animacions de cura, la captura de les bases enemigues, la recol·lecció de les plantes de diferents colors… tot torna un altre cop.

Far Cry Primal_v4
Captura de Far Cry Primal | Font: Diari Català

Paral·lelament als punts negatius, seguim davant una franquícia amb una proposta sòlida que segueix funcionant, tot i començar a mostrar els primers signes de desgast. Sens dubte, la part més atractiva del joc és la de domar als animals més perillosos, com ara els mamuts. A més, tota la zona del nord-est és de clima fred, un punt que li dóna la dificultat extra de supervivència al joc que no tenim durant la resta de l’aventura. Far Cry Primal és el primer títol de la franquícia que abandona les armes de foc, però sembla esforçar-se en què no ho sembli. 

nota7