Street Fighter V comença la seva cursa particular cap a un nou model de videojoc, més ambiciós, que s’estrena amb la versió 1.01

Street Fighter V ja és aquí. El videojoc que per molts és considerat com el rei de la lluita acaba d’aterrar a PlayStation 4 i PC (Windows, GNU i Linux) amb una fórmula que trenca amb el model tradicional. La cinquena entrega numerada de la sèrie Street Fighter es concep com un servei a llarg termini que anirà expandint-se amb el temps, sense cost, un sistema que abandona l’antiga estratègia de llençar posteriorment noves versions del joc amb els adjectius “Super”, “Alpha” i la resta d’habituals.

Street Fighter V serà Street Fighter V avui, demà i l’any 2017. La gran diferència és que d’aquí a un temps el títol disposarà d’un planter de lluitadors més gran, nous modes, una història per a un jugador i un bon grapat d’extres que aniran sumant-se al joc base mitjançant diverses actualitzacions gratuïtes. És una tàctica que cuida al jugador, oferint-li un producte en constant evolució i millora, però que arriba amb un terrible handicap.

Street Fighter V_1
Captura de Bison i Ryu | Font: Koch Media

La versió 1.01 de Street Fighter V, és a dir, la del videojoc disponible ara, arriba escassa de contingut. Els usuaris que vulguin fer-se amb ella per un preu de venda al públic de 59,99 € rebran: 16 personatges, un mode història de 2 a 4 combats per lluitador, el mode supervivència, l’entrenament i dos tipus de partides en línia. A més, tot i no tractar-se d’un apartat jugable, també hi ha el Capcom Fighters Network (CFN), un lloc on veure combats repetits i cercar els millors lluitadors.

Parlem, per tant, d’una estrena pensada sobretot pels interessats en els combats en línia que deixa gairebé fora als amants del mode arcade. Tot i que el videojoc ha patit problemes de connectivitat durant la seva estrena, l’existència d’una xarxa de partides creuades entre els usuaris de PC i PlayStation 4 garanteix una bona quantitat d’adversaris des d’un bon principi.

Street Fighter V_2
Ryu i Ken Masters creuant el famós Hadouken | Font: Koch Media

Ara bé, tot i la pronunciada absència de material offline, l’experiència als comandaments és molt sòlida. El nou Street Fighter incorpora, a més d’una estètica encara més cartoon respecte a Street Fighter IV, un nou sistema anomenat V que es divideix en: V-Skill, V-Trigger i V-Reversal. Es tracta del substitut de l’anterior Focus i és una nova barra que cambia les aptituds de cada personatge. No només actua diferent en cadascun d’ells, modificant alguns atacs, la defensa o la potència, també serveix per contrarestar al rival. És un nou recurs que canvia totalment l’experiència i la fa més transversal, més diversa.

També s’ha de dir que alguns personatges sembla que s’han simplificat. Les dues varietats d’atac final s’han deixat de banda i Ryu, per exemple, no compta amb el Metsu Shoryuken de l’anterior entrega. D’altra banda, aquesta vegada és un personatge ben diferenciat amb el seu company incondicional Ken Masters, que arriba amb una versió més ofensiva, ràpida però menys contundent. És el joc de Street Fighter V on Ryu i Ken són més diferents i on el planter inicial està més equilibrat.

Street Fighter V_3
Ken Masters amb la seva nova aparença | Font: Koch Media

Les noves incorporacions com F.A.N.G. o Necali canvien les regles del joc. El primer és capaç d’enverinar al rival fins que aquest connecti un atac amb èxit i el segon, tot i tenir un rang d’atac curt, és ràpid i efectiu a les distàncies curtes. Rashid, una de les altres novetats, és més ràpid i ocupa més espai de l’escenari amb les seves envestides, un element que combinat amb el seu tornado el fa especialment perillós.

El principal al·licient del videojoc fora de les partides contra altres jugadors és el mode supervivència. Distribuït en 4 sistemes de dificultat, consisteix en anar eliminant enemics durant una sèrie de rondes. Al final de cada combat, depenent dels punts adquirits, tenim diverses opcions a elegir de cara al pròxim enfrontament (ampliar la barra de vida, començar amb la EX o el V-Trigger al màxim, etc.) que li donen un punt d’estratègia, ja que les opcions van variant al final de cada ronda. Si completem el mode supervivència aconseguim un nou color per al personatge.

Street Fighter V és, doncs, una aposta de futur. Ara mateix arriba amb poc material si tenim en compte el seu preu, però també s’ha de valorar que parlem d’un joc en constant evolució. Per exemple, el mes de març rebrà el mode Desafiament, un nou personatge gratuït (Alex) i obrirà la tenda on descanviar les monedes aconseguides amb els combats. El més important és que el seu sistema de combat és equilibrat, fresc, divertit i prometedor. Però de la promesa al fet hi ha un llarg camí.

nota_8