Anàlisi: The Division

    0

    Ubisoft comença un prometedor nou cicle amb una nova franquícia que anirà expandint-se amb el temps

    Parlar de The Division és també parlar d’Ubisoft, l’empresa desenvolupadora. Aquest monstre d’origen francès acull sota el seu segell les propietats d’alguns dels videojocs més coneguts (Assassin’s Creed, Splinter Cell, Rainbow Six) i es tracta d’una autèntica fàbrica de producció amb, com a mínim, una gran estrena anual des de fa anys. Amb The Division, asseguren els seus directius, la companyia fa un salt cap a un nou model.

    De fet, és fàcil trobar diversos tics d’altres obres d’Ubisoft a The Division: el sistema de cobertures de Splinter Cell, l’agilitat de Watch Dogs, les superfícies escalables d’Assassin’s Creed o la profunditat en l’armament de Rainbow Six. És, en certa manera, la comunió dels punts positius de la història del desenvolupament d’Ubisoft en un sol videojoc. I aquesta proesa es diu Tom Clancy’s The Division.

    The Division1
    Prepara’t per endinsar-te a un dels escenaris més ben recreats del món del videojoc | Redacció

    Aquesta vegada fem parada a Nova York. A diferència d’altres videojocs on l’objectiu és recrear la vida de la ciutat, a The Division hi trobem desolació. Un virus de la grip desconegut ha afectat milions de ciutadans convertint la turística ciutat estatunidenca en un lloc d’on val més fugir. El caos mana a cada districte i és hora que els membres de The Division, antics militars que el govern té preparats en casos d’extrema necessitat, entrin en acció.

    El plantejament base de The Division és simple: crea el teu personatge i neteja la ciutat. Cada districte està dividit per un nivell recomanat (a més nivell, enemics més durs) i per tal de poder controlar la situació necessites anar reproduint l’escalada progressiva a la qual t’invita el joc. Parlem d’una proposta d’acció on la punteria i l’agilitat són claus, però també d’un videojoc on és primordial atendre a la compra de nou armament i equip, a la millora de les teves aptituds i a la consecució de l’excel·lència.

    The Division2

    Seguint aquesta premissa, a The Division no hi falten multitud de punts on anar a resoldre un problema; l’exploració esdevé clau aquesta vegada i cada carreró o petita botiga abandonada pot amagar un objecte. Descobrir cadascun dels petits racons de Nova York és veritablement colpidor, no només per la gran quantitat de recompenses que esperen a ser descobertes, també pel simple plaer visual de caminar per una ciutat devastada.

    I és que la factura gràfica de The Division, tot i la polèmica per la seva davallada respecte fa uns anys, ens porta un dels videojocs més impressionants de tots els temps. A més, petits detalls com que gairebé qualsevol objecte es veu afectat per l’impacte d’una bala, el clima dinàmic i el cicle dia/nit, fan que la sensació d’estar passejant per un entorn real prengui força. The Division és un d’aquells casos on val la pena esprémer la potència d’un ordinador d’alta gamma.

    The Division3

    Malgrat la possibilitat de completar el videojoc de manera individual, el nou títol d’Ubisoft es presenta com una proposta eminentment cooperativa. Cadascuna de les seves missions i també l’exploració lliure es poden realitzar amb la companyia d’altres jugadors o els teus amics i amigues. Fins i tot l’arbre d’habilitats del personatge es presta a realitzar combinacions per afavorir als teus companys i viceversa. Sens dubte, la millor manera d’esprémer l’experiència The Division és amb companyia. 

    Un fet que ens fa parlar d’un dels punts obviats fins ara: l’arbre de desenvolupament. La nova proposta distòpica d’Ubisoft s’organitza per nivells -a més nivell pots equipar millor armament i equip- i habilitats passives i actives. Les darreres es distribueixen en tres rames (medicina, tecnologia i seguretat) que atorguen al jugador diferents habilitats com la possibilitat de curar a tot l’equip, la de dipositar una torreta que dispari als enemics o la d’incorporar un escut mòbil que et protegeix del foc, entre d’altres.

    the division4

    D’altra banda, les passives són permanents i s’obtenen millorant la sala d’operacions; un punt d’obligada parada a Nova York on comerciar, créixer i conèixer altres jugadors. Com hem dit, malgrat la importància de la punteria, The Division vol que l’aspecte estratègic tingui pes i tractarà que els jugadors es passin hores navegant pels seus menús.

    Per acabar, ens queda parlar del punt de trobada de tots els jugadors i un dels aspectes més atractius de The Division: la Dark Zone (la zona fosca). Aquesta és una zona delimitada amb roig al mapa de Nova York on s’habilita el PVP (de l’anglès player versus player), un terme que significa que podem acabar amb altres jugadors.

    the division5

    És un risc, però val la pena plantejar-se’l si tenim en compte que la Dark Zone amaga les millors recompenses i l’equip més contundent del joc. A més, la desconeixença de saber si els altres jugadors amb els quals et trobaras t’ajudaran o acabaran amb tu genera una narrativa emergent que fa que el videojoc d’Ubisoft guanyi punts.

    Resumint, Ubisoft trepitja ferm. The Division és un joc divertit especialment si es juga de manera cooperativa. Nova York és molt gran i l’exploració resulta molt satisfactòria. A la vegada, el seu múscul tècnic ens fa estar davant d’un dels videojocs més impactants fins avui. S’hauria millorat amb una diversitat d’enemics més profunda i amb unes missions més distintives, però no hi ha dubte que The Division és sinònim de qualitat i dedicació. 

    nota9