Àngel Edo: “Per mi això és una passió, els dies que puc me’n vaig a entrenar”

0
Àngel Edo
Àngel Edo
Àngel Edo
Àngel Edo

Entrevista a Àngel Edo, ex ciclista català

Ángel Edo Alsina és un ex ciclista català nascut el 4 d’agost de 1970 a Gavà. Professional des de 1993, va debutar a l’equip Kelme. Àngel era un gran sprinter, i va aconseguir la majoria de les seves victòries a finals d’etapa amb arribades en grup.

Va participar als JJOO de Barcelona l’any 1992, acabant la cursa 15è.

L’any 2007 i després de guanyar etapes important (com al Giro de 1996) va decidir seguir vinculat al ciclisme representant a ciclistes com Joaquim Rodríguez, Pablo Lastras, José Joaquín Rojas, Haimar Zubeldia o Alberto Losada.

Com ha estat la teva carrera com a ciclista?

L’any 1992, amb els Jocs de Barcelona, vaig començar amb l’equip Kelme, Saunier Duval, Andalusia… i fa 8 anys que estic retirat, des del 2007. Des de llavors em dedico a la representació integral de ciclistes.

Què ha representat la bici a la teva vida?

Tot. És el que m’ha agradat sempre i he tingut la sort de guanyar-me la vida amb el que més m’agrada.

Quan tenies 12 anys t’imaginaves ser ciclista professional en el futur?

No. La bici per mi era un hobbie. Ets un nen i no havien les instal·lacions que hi ha avui en dia. Quan ets cadet ja et plantejes coses, ja no és un joc de nens. Veus a Perico, Cinquelli…

Quina va ser la teva inspiració?

Sempre em va agradar Cinquelli, en aquells moments era rapidíssim. A nivell nacional Perico, Indurain feia el que feia…

Repassa la teva carrera.

Recordo d’una manera especial l’etapa del Giro que vaig guanyar l’any 1996. Jo no era escalador i vaig poder guanyar dues etapes a Itàlia, al 1996 i al 1998. Em va fer molta il·lusió.

P: El ciclisme és un esport individual o d’equip?

És un esport d’equip, el que passa que llueix molt veure les estrelles al podi, però sense gent com Losada, Vicioso… els altres no podrien acabar al podi.

I després del ciclisme, quan s’acaba la teva trajectòria professional, què?

Cadascú es busca la vida com pot, la majoria de corredors fan una tenda de bicis o alguna cosa per l’estil. El Joaquim Rodríguez em va dir que si tirava endavant que comptés amb ell. Per mi això és una passió, els dies que puc me’n vaig a entrenar .

Com és la relació d’un ciclista amb un ex ciclista?

Com tot, amb els que et portes  bé, doncs bé i els que et portaves malament, doncs malament.

Com es lluita contra el dopatge?

Jo no tinc la vareta màgica, se’n parla massa… Altres esports saben fer les coses bé, els draps bruts es queden a casa. També la premsa té la culpa de donar-li bola als casos de dopatge i no a grans victòries.

P: Quins consells  li pots donar als joves?

Que facin el que els agradi, entrenin i s’ho passin bé.

Què representa per tu Lance Armstrong?

No penso res, era una època passada del ciclisme. Març del 2011. Caruso. Per exemple. Però és culpa nostra. Sempre som els  culpables. Si hem de parar un any de córrer el Tour, s’hauria de fer, a la NBA o la NHL es fa i no passa res.

I casos com Contador o Valverde?

Segueixen sent referents, no sé quin paper té la UCI perquè no ho controlo.

Quina és la salut del ciclisme català?

Hi ha ciclistes molt bons, hi ha un nano de 21 anys que ha guanyat el Tour del Porvenir, Marc Soler, de Vilanova i la Geltrú (com el malaurat Isaac Gálvez). Aquesta prova la ha guanyat Nairo Quintana, per exemple…

Té marge de millora el ciclisme?

Per suposat, ara hi ha menys equips per culpa de la crisi, les comunitats autònomes ja no ens deixen diners. Per empitjorar em de tancar la barraca.

Qui ha estat el teu mentor?

Antonio Pineda. Encara porta equips com el Compact, i sempre mira pels ciclistes i et fa créixer i millorar.

El ciclisme és un esport europeu, no creus que hi ha un gran marge d’expansió?

I s’està expandint, Argentina, Abu Dhabi, Oman, Qatar, Dubai… però els equips emergents busquen participar al Giro, Tour i Vuelta. I a les clàssiques, Tour de Flandes, Llombarda, San Sebastian…

Quina funció tenen clubs com el de Sant Boi?

Formació. Necessiten a gent que de forma desinteressada els ajudin a progressar. Sant Boi és un referent. Anglada, Torrens a Girona… ells estan salvant la bicicleta a Catalunya.

Com veus el teu futur?

M’agrada el que faig, espero tenir feina. En tinc molta ara mateix, però ningú té garantit res. Ja son casi vuit anys que faig això i sinó doncs haurem de tancar la barraca i anar a un altre lloc.