Aràbia Saudita trenca les relacions diplomàtiques amb Iran

0
Manifestació a l'Iran. Foto: Hamad I Mohammed (Reuters)
Manifestació a l'Iran. Foto: Hamad I Mohammed (Reuters)

El ministre d’Afers Exteriors saudita ha anunciat la fi de les relacions diplomàtiques amb Iran després d’un cap de setmana de tensions

L’assassinat del clergue Nimr al-Nimr, un dels líders xiïtes a Aràbia Saudita va desencadenar una sèrie de protestes a l’ambaixada saudita de Teheran que han acabat amb l’anunci per part del ministre saudita d’Afers Exteriors, Adel al Yubai, del trencament de les relacions diplomàtiques entre els dos països.

Aràbia Saudita havia començat l’any anunciant la reobertura de la seva ambaixada a Bagdad, el que es va interpretar com una acció positiva per a la distensió de les relacions entre xiïtes – que conformen el govern iraquià- i sunnites, el corrent majoritari a l’Aràbia Saudita. Pocs dies després, Nimr al-Nimr és assasinat juntament amb 46 persones més.

Al-Nimr va ser condemnat per desobediència a la casa reial i per incitació a la lluita sectària. El cert és que el clergue era reconegut per la seva feina a l’hora de reivindicar el paper de la minoria xiïta dins un estat com Aràbia Saudita. Aquesta demanda queda lluny de les acusacions del govern saudita, ja que Nimr al-Nimr no volia enderrocar cap règim sinó aconseguir més visibilitat per als seus.

Aquesta és una de les raons per les quals el mateix dissabte a la nit començaren les protestes a Iran. Centenars de persones van concentrar-se davant l’ambaixada saudita a Teheran i davant el consulat de Mashad. La nit va acabar amb més de 40 manifestants detinguts i una crítica del ministeri d’Afers Exteriors iranià als disturbis que es van produir.

Tanmateix, l’aiatol·là Khamenei, va fer el contrari que el seu ministre i lluny d’alleujar tensions, les va incrementar afirmant que els polítics saudites rebrien una “venjança divina”. Des d’aquell moment, Aràbia Saudita va decidir trencar les relacions diplomàtiques amb Iran i ha anunciat que abans de demà els representants iranians han d’abandonar el país.

Tensions i reaccions internacionals

Les tensions entre Aràbia Saudita i l’Iran no són noves: tots dos països volen tenir l’hegemonia i el poder al Pròxim Orient. Cadascuna de les potències recolza o és recolzada per altres països de la regió amb què comparteixen corrent religosa. En el cas de l’Iran, de majoria xiïta, el principal suport seria Iraq, on també  hi va haver protestes després de l’assassinat d’al-Nimr.

Per part de les potències occidentals – EUA i la Unió Europea-, les reaccions i la condemna no ha estat tan directa. La Casa Blanca no ha condemnat directament l’execució, tot i que ha presentat queixes davant les autoritats saudites per violar els drets humans. Pel que fa a la Unió Europea, també s’ha limitat a dir que hi ha unes “serioses preocupacions” respecte als drets a l’Aràbia Saudita.

França també ha emès un comunicat, però igual que els Estats Units, no han condemnat directament a l’Aràbia Saudita ja que nord-americans, francesos i saudites, entre d’altres, s’han aliat per combatre a l’Estat Islàmic. A més, la monarquia absolutista és un dels principals compradors d’armes franceses i el principal aliat dels Estats Units a la regió del Pròxim Orient.

Per la seva part, Rússia ja ha anunciat que s’oferirà com a país mediador en el conflicte, ja que és amic de les dues potències i creu que “aquests dos grans països musulmans són molt influents a la regió, a l’escena internacional i en el mercat petrolier”. També els hi ha recordat que tenen un acord per a resoldre el conflicte a Síria.