Arnaldo Otegi, dia 1

0
Arnaldo Otegi presó
Arnaldo Otegi surt avui de la presó de Logroño. Foto: Reuters.

Arnaldo Otegi ha sortit avui de la presó després de passar-hi sis anys i mig condemnat pel Cas Bateragune

Des de les vuit del matí, el pres número 8719600510 que ocupava la cel·la número 7 a la presó de Logroño ha tornat a ser Arnaldo Otegi. Portava des d’octubre de 2009 empresonat, després que fos detingut per la policia a la seu del sindicat LAB per ordre del jutge Baltasar Garzón i com a part del Cas Bateragune, una investigació que va començar amb el pretext que s’estava intentant reconstruir la il·legalitzada Herri Batasuna sota les ordres d’ETA.

Arnaldo Otegi hauria d’haver sortit el 8 d’abril de 2016, després que el Tribunal Suprem rebaixés la pena de l’Audiència Nacional de deu anys de presó per “integració a ETA en grau de dirgent” a sis i mig. Finalment, al gener el seu equip d’advocats va aconseguir adelantar la sortida fins l’1 de març perquè se li va descomptar el còmput de les vegades que va haver de comparèixer davant els jutjats com a mesura cautelar.

Ha complit la condemna completa. Ara, però, encara ha de complir amb la “inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu pel temps de la presó i inhabilitació especial per a treball o càrrec públic”. El Tribunal va desestimar un recurs de la seva defensa on deien que no estava especificat quins eren els càrrec públics que no podia ocupar.

Segons la sentència, no podria ser candidat fins el 28 de febrer de 2021. Però Arnaldo Otegi va confirmar en una entrevista publicada a The New York Times el que tothom s’esperava: es presentarà com a candidat per a lehendakari. Otegi participarà del procés intern d’elecció de candidat d’EH Bildu, que se celebrarà a finals d’aquest mes.

Otegi candidat

Arnaldo Otegi es presenta com a candidat tot i que se suposa que està inhabilitat fins l’any 2021. No van tornar a presentar recurs quan el Suprem els hi va desestimar el primer, però estan confiats que podrà exercir, si guanya, el seu càrrec sense problema. Otegi té el precedent del parlamentari d’EH Bildu, Iker Casanova, que estava inhabilitat pel Cas Ekin però va substituir com a portaveu al Parlament basc a la diputada Laura Mintegi.

Quan la fundació Dignidad y justicia va denunciar-ho, la Fiscalia General de l’Estat li va donar la raó a Casanova: no s’especificaven els càrrecs públics als quals afectaba la inhabilitació, tal i com indica el Codi Penal que ha de ser. A més, segons explica el diari El Correo, a l’ocupar un càrrec electe, qui s’encarregarà de decidir si Arnaldo Otegi podrà estar o no al Parlament basc serà la Junta Electoral Central i no l’Audiència Nacional; és a dir, serà la justícia ordinària i no els tribunals creats per jutjar el terrorisme qui prendran la decisió.

Després de les eleccions generals del 20 de desembre, EH Bildu es va trobar amb que havia perdut més de 100.000 vots i cinc escons al Congrés. Des d’ençà, la formació basca està en procés de refundació amb un debat intern ple d’autocrítica que els hi ha de servir per reformular la seva estratègia de cara a les eleccions basques i tornar a captar aquell vot que se’n va anar cap a Podemos.

El fet que Arnaldo Otegi es presenti a la candidatura de lehendakari obre una nova oportunitat per a la formació, ja que creuen que els hi pot aportar no només la càrrega simbòlica que suposa tenir un ex pres com a candidat sinó una nova mirada que els hi ajudi a augmentar la base del seu partit i a tornar a captar el vot sobretot jove.

Suports durant sis anys i mig

Des que es va anunciar a finals de gener que sortiria al març i no a l’abril, des del perfil de Twitter es va començar un compte enrere, que va finalitzar ahir. No només Arnaldo Otegi i la seva família comptaven els dies que quedaven de presó, també ho feien altres personalitats polítiques com David Fernández. El suport polític, però, no ha vingut només via xarxes socials.

A través de la campanya Free Otegi. Free them all, s’han recollit els suports de diverses persones rellevants, ja siguin de l’esfera política com de l’acadèmica o l’activista. La campanya ha estat internacional, i ha sumat els suports de personatges com l’expresident de l’Uruguai Pepe Mujica, l’exlíder del partit comunista nord-americà i membre de les Black Panthers Angela Davis o el filòsof Slavoj Žižek.

També han mostrat el seu suport explícit a la posada en llibertat d’Arnaldo Otegi partits com l’irlandès Sinn Féin, que ha emès un comunicat celebrant la seva sortida de la presó i afirmant que és “un dels princiapls arquitectes de l’estratègia de pau del movimen independentista basc” i que la seva sortida de la presó és “una oportunitat per avançar en el procés de pau a Euskal Herria”.

Fins i tot el jutge que el va ordenar la seva detenció, Baltasar Garzón, va acabar per demanar la revisió del cas i de la inhabilitació d’Otegi als càrrecs públics, igual que van fer tots els partits del parlament basc a excepció del PP. Tantes mostres de suport demostren que la decisió dels tribunals i la manera de prendre-la no van ser del tot transparents o que foren, si més no, polèmiques.

L’any 2011, Arnaldo Otegi va declarar davant l’Audiència Nacional que l'”únic escenari que es planteja és el cessament definitiu de la violència”. Poc després, ETA va anunciar que deixava definitivament l’activitat armada. El polític abertzale havia format part d’ETA durant els anys 70 i cap a finals dels 90 i principis del 2000 va ser representant al parlament basc d’Herri Batasuna, que va ser il·legalitzat l’any 2003.

Segons la sentència que el condemnava, el que intentava Otegi era, per ordre d’ETA, tornar a engegar Herri Batasuna com a projecte polític. El cert és que des de 2007 estava completament desvinculat d’ETA, ja que al juny d’aquell any van trencar la treva pactada amb l’Esta, en la qual ell va participar, deixant una bomba a l’aeroport de Madrid que va matar dues persones.

Arnaldo Otegi va relatar que el dia després de la seva detenció, l’esquerra abertzale havia de fer l’anunci de la seva ruptura amb la violència, però que es va haver de deixar per al novembre de 2009 després que el detingueren. Des d’avui, torna a començar un projecte polític.