Arriba el juny

0
Estiu platja
Foto: Pixabay

Si heu fet un ràpid cop d’ull al calendari haureu vist que fa poc hem encetat un nou mes, el juny, un mes que ens marca l’arribada de l’estiu, les vacances escolars i tot un seguit de coses que any rere any es van repetint, com si ja existissin des dels segles dels segles, com ara el bonic anunci de cervesa que ens acomplexa a tots i totes; la cançoneta del dimoni que es converteix en el tema de l’estiu i, de pas, en un dels nostres pitjors malsons; i les nombroses anades i vingudes a aquell lloc tan maco anomenat… la platja!

Sí, perquè avui us vull parlar de la platja. Us vull avisar de tots els seus perills, de tots els ensurts que us pot donar aquest petit ecosistema ple de fauna peculiar que es converteix en el centre neuràlgic de les vacances de molts de nosaltres. Vull que estigueu convençuts i convençudes que passar uns dies arran de mar és la millor opció, i que si no teniu aquesta convicció… millor deixar-vos de punyetes i quedar-vos a casa des de Sant Joan fins a la diada de l’11 de setembre!

La platja s’ha convertit en l’espai on tot s’hi val, tot i les regulacions que posa cada ajuntament a les seves costes. Tothom hi va creient que allò és casa seva, amb els seus estris, el seu mobiliari, la seva música i, el que és pitjor, la seva patxorra! Sí, ja sé que molta gent a la platja hi va a descansar, a desconnectar i tot el que tu vulguis, però una cosa és anar-hi amb la calma i l’altra, molt diferent, és plantar-se a la sorra creient que no hi ha ningú més al teu voltant.

Tenim la típica família que planta tovalloles, para-sols, piscines inflables i sogres a les nou del matí i ocupa un perímetre de mitja hectàrea. D’acord, acostumen a ser famílies amb molts membres, però marquen el seu territori amb tant d’afany que pobre de tu que passi entremig de la pala del fill i el Marca del pare, que et claven una mirada molt més verinosa que les picades de medusa.

Després hi ha els que jo anomena directament, els “marranos”. Són gent que va a la platja a seure, a fumar i a beure cervesa, i deixen totes les burilles i les llaunes a la sorra. No, senyors! El mar no és un contenidor gegant! I la culpa és del govern, que no deixa fumar als bars, i els fumadors, ara que els teníem controlats, s’han escampat com el seu fum.

Ep! Una altra colla que no m’agraden són els que porten música incorporada. I no música suau i relaxant, no! Soroll! Regueton i ves a saber quines mandangues! I clar, no tens més remei, tu que ets el seu veí de tovallola, que tapar-te les orelles com puguis per no escoltar tal melodia del dimoni! Les burilles que han deixat a terra els del grup anterior van prou bé per fer de taps.

I què me’n dieu del jovent que va a la platja a explorar la seva sexualitat? Des de luego, que els veus allà ajaguts uns sobre els altres, nois amb noies, nois amb nois, noies amb noies, grups sencers… És igual, sóc moderna i entenc que cadascú vagi amb qui vulgui però, per l’amor de Déu, una mica de discreció, que la platja és plena. I posats a afegir, la platja és plena, vosaltres joves, nosaltres vells i ens feu una mica d’enveja, però això ja és un altre tema, oi?

Una altra cosa que no m’agrada d’anar a la platja –ostres, avui estic una mica negativa, tantes coses maques com té la platja–, són els nens que entren a l’aigua del mar com salvatges i ho esquitxen tot. I tu que entres a poc a poc, amb aquella aigua gelada que et va garratibant-ho tot, quedes de pedra per la fredor! I són els mateixos nens que després corren per la sorra i l’escampen per damunt de les tovalloles i, sense cap mena de prejudici, per damunt dels altres banyistes. Però clar, són nens i sempre van esverats!

I la culpa els dels pares, com sempre! Que deixen que la canalla campi a sus anchas sense tenir en compte que la platja pot ser un lloc perillós i qualsevol dia d’aquests tindrem un disgust i a algun nano se’l cruspirà un tauró! Però cadascú que tingui cura de les seves criatures, que sembla que de vegades es tinguin fills sense tenir en compte les responsabilitats que això comporta.

Un altre grup de persones, per dir-ho d’alguna manera suau, que molesten, i molt, a la platja, són les dones que fan top-less! Mare de Déu, quina poca vergonya! Hauria d’estar prohibit, que tenim marits que es fixen molt en aquestes coses i quan després fan comparacions… Sempre surts perdent, que les nostres ja les tenen molt vistes i ja sabeu que als hòmens, el que els agrada, és la novetat.

Però no només molesta la gent, a la platja. Si encara no teniu suficients motius per no anar-hi, penseu en la sorra, que crema als peus com un ferro roent i s’enganxa a la pell com una mala cosa; penseu en la sal del mar, que si fas un glop veus les estrelles de tant dolenta com és; penseu en la calor i el sol, que et crema la pell si no prens prou precaució i després sembles un llagostí a la planxa…

En fi, que no aneu a la platja aquest estiu, que s’omple de seguida i hi vull estar tranquil·la, que a mi m’agrada molt gaudir de totes les seves possibilitats i virtuts.