Tarragona és la única ciutat, més enllà de l’àrea metropolitana, que aconsegueix entrar a les cinc primeres posicions del rànquing

L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) acaba de fer públic el seu anuari econòmic comarcal. En aquest informe, l’entitat ens mostra el PIB de cada municipi del Principat, el PIB per habitant i també la divisió de l’activitat econòmica a cada indret. Les dades, emperò, només reflecteixen aquells municipis que superin els 5.000 habitants o les capitals de comarca. Cal, també, remarcar que aquestes xifres corresponen a l’exercici 2012. Així doncs, Barcelona s’erigeix com la primera ciutat en aportació del Producte Interior Brut a Catalunya, tot generant 64.241 milions d’euros. És a dir, la ciutat comtal representa el 31% del PIB total del territori, que durant el 2012 va arribar fins els 206.919,9 milions d’euros. La segona posició és per l’Hospitalet de Llobregat, això si, a molta distància. La localitat és l’encarregada de produir el 2.7% del PIB català amb 5.679 milions d’euros. Seguidament trobem Tarragona amb 4.958 milions d’euros i el 2.4% del Producte Interior Brut. La capital de la província tarragonina és l’única ciutat que no essent de l’àrea metropolitana aconsegueix escalar a les cinc primeres posicions del rànquing. De fet, la quarta i la cinquena posició l’ocupen Terrassa amb 4.603 milions d’euros, i Sabadell amb 4.297 milions d’euros. A continuació hi trobaríem Lleida, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Girona i El Prat de Llobregat.

Barcelona no obté el PIB per habitant més alt de Catalunya

Per altra banda, si ens fixem amb els municipis on el PIB per habitant és més elevat ens adonarem que la ciutat comtal no és troba en les primeres posicions. De fet, només el Prat de Llobregat repeteix en les primeres deu posicions del rànquing. Per tant, si parlem de Producte Interior Brut per habitant són Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant els dos municipis que ocupen el primer lloc amb 97.700 euros per ciutadà. Després el seguirien Castellbisbal amb 93.500 euros i Martorell amb 69.200 euros. Pel que fa a Barcelona, apareix a la meitat superior del rànquing amb 40.100 euros. A l’altre cara de la moneda hi trobaríem en última posició Badia del Vallès amb 5.600 euros, Santa Margarida de Montbui amb 8.600 euros, i Torrelles de Llobregat amb 9.500 euros. Dona la coincidència que Torrelles de Llobregat també és el darrer municipi en quant a representació del PIB català amb una producció de 54.400 milions d’euros, i que Badia del Vallès també es troba  dins de les deu últimes posicions en aportació del PIB a Catalunya.

Indústria i serveis els sectors preponderants a Catalunya

L’Institut d’Estadística de Catalunya també ha reflectit quina és la principal activitat econòmica a cada un dels municipis. En línees generals destaquen el sector serveis i la indústria, mentre que l’agricultura és la darrera activitat econòmica del Principat. En concret, a Barcelona predomina el sector serveis representant el 89.1% del total de la seva activitat. El Segueixen amb un 6.3% la indústria i amb un 4.5% la construcció. L’agricultura en canvi, no té presència a la ciutat comtal. A nivell territorial, Salou, Badia del Vallès i Alella són els municipis on l’activitat del sector serveis té un impacte més alt superant el llindar del 90% del total de la seva activitat econòmica. En canvi Vacarisses i Guissona són els indrets on l’impacta és menor. Pel que fa a la indústria destaquen l’Hospitalet de l’Infant, Vacarisses i Guissona. En aquest cas, el percentatge és lleugerament superior al 70%. Per últim, si parlem de construcció el Deltebre, Mont-Roig del Camp, i Santa Cristina d’Aro són els municipis on el predomini d’aquesta activitat econòmica és més elevat, cap d’ells emperò, supera el 20%. El mateix succeeix a l’agricultura on Alcarràs i Sant Carles de la Ràpita copen els primers llocs de rànquing. Com a dada curiosa, són les dues úniques localitats on l’activitat agrícola representa més del 10% de la seva activitat econòmica.
Finalment, destacar que l’Institut d’Estadística de Catalunya ha presentat aquestes resultats amb la nova base 2010, que inclou noves fonts d’informació estadística, i s’adequa al nou estàndard metodològic obligatori de la Unió Europea. Per tant, es trenca amb la sèrie de resultats dels anys anteriors.