El bipartidisme no estava mort, estava de parranda

0
Mariano Rajoy 26J
Foto: Europa Press.

Els resultats de les eleccions d’aquest diumenge demostren que el bipartidisme segueix viu a l’Estat espanyol i que ha sortit reforçat

Mariano Rajoy passava el mal tràngol de les enquestes a peu d’urna amb un got de vi al seu despatx. Silenci al carrer Génova de Madrid. Els primers resultats del recompte, però, fan canviar el vi de consolació pel vi de celebració. A Ferraz festejaven que deixarien d’escoltar sorpasso a totes hores.

Ha estat des de la seu de Ciutadans on s’ha demanat prudència davant les enquestes. Els sondejos a peu d’urna no els hi donaven bons resultats. Tal i com avançava l’escrutini, unes noves eleccions han perjudicat als d’Albert Rivera. Als qui no s’esperava que perjudiqués era a Unidos Podemos, que ha obtingut els mateixos resultats que al 20-D tot i que des de les enquestes se’ls hi donaven fins a 15 escons més.

Génova era una festa. La versió llatina de l’himne del PP sonant a tot volum era la definició perfecta de l’alegria dels conservadors. La dj no era Soraya Sáenz de Santamaría, però la seu del Partit Popular s’assemblava més a una revetlla de Sant Joan que a qualsevol altra celebració que hagin fet a la seu del partit guanyador a les eleccions.

Pedro Sánchez i els seus han estat més discrets a l’hora de celebrar. Bàsicament perquè han perdut 5 dels seus diputats en comptes de guanyar-ne 14 com li ha passat al PP. De totes maneres, el cap de llista socialista ha centrat la seva victòria davant Podemos i el sorpasso i no tant en el fet que quedin lluny de ser la primera força.

I és que quan tots els números apuntaven a la ruptura del bipartidisme a l’Estat espanyol i a la consolidació d’un Congrés més plural i amb diverses forces amb pes, han aflorat el vot ocult i l’indecís. Això ha portat a que PP i PSOE sumin entre els dos uns 5 punts més que el que sumaven el passat 20 de desembre.

 

Els vots que quedaren darrere les enquestes

La principal sorpresa de la nit han estat les xifres. Tota la campanya electoral s’ha centrat en els resultas dels sondejos electorals, el que va portar al PP – i també a PSOE i C’s – a començar una campanya contra Podemos i demanar el vot útil per a què els “populistes i extremistes” no pugessin al poder.

També van apel·lar al pacte entre PSOE i Ciutadans i les seves conseqüències. Els hi ha funcionat. Ciutadans s’ha quedat sense vuit escons, que han anat a parar al Partit Popular, el gran aglutinador del vot útil. Tot i així, els de Rivera poden ser necessaris a l’hora de formar govern, ja que sumen 169 escons i queden prop de la majoria absoluta. Ara bé, les condicions que podrà imposar seran poques.

Mentre que Albert Rivera intentava fer un discurs en positiu i sense donar especial importància a la pèrdua d’escons, Pablo Iglesias i els seus l’han enfocat de manera talment diferent. Han seguit la premissa de ser una formació transparent i han dit que estaven decepcionats i que s’esperaven uns altres resultats totalment diferents.

També apuntaven que estudiarien com ha quedat el mapa i Unidos Podemos en cadascun dels territoris de l’Estat. La cara del número dos, Íñigo Errejón, valia més que totes les explicacions possibles. Incertesa, incredulitat. Com la de la majoria d’analistes i votants que veien com els resultats de les enquestes quedaven lluny dels resultats dels escrutinis.

Incertesa i incredulitat de veure com el famós sorpasso no es produïa tot i que el PSOE ha obtingut menys vots que a les generals passades. El que no comptaven els sondejos era aquella gent que no deia a qui havia votat o a qui votaria: el vot ocult. A aquests se li ha de sumar part del vot indecís, que probablement davant de la campanya de la por contra la coalició d’Unidos Podemos hauran acabat per apostar per PSOE com a manera d’acurtar distàncies amb el Partit Popular.

En les eleccions generals amb la participació més baixa des de 1979, la idea d’aquella segona Transició que havia d’arribar amb la ruptura del bipartidisme, queda ja lluny. Els dos principals partits estan lluny dels altres dos i ho celebren a base de ritmes llatins i banderes espanyoles. El PP ha omplit Génova a crits de “¡Viva España!” “Sí se puede”, agafant així la frase de referència del partit que havia de disputar-se el primer lloc amb ells en aquestes eleccions.

Per sorpresa de quasi tothom, Mariano Rajoy surt reforçat d’unes eleccions esquitxades per molts casos de corrupció del partit i el cas dels àudios del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. Per sorpresa dels barons socialistes, Pedro Sánchez ha resistit a uns segons comicis amb bons resultats.

Caldrà esperar als propers dies per veure quins acords sorgeixen per poder formar govern en un Congrés en què la tendència és pràcticament la mateixa que el desembre passat. De moment, però, la resistència del bipartidisme s’ha celebrat a ritme de bachata i merengue. Potser s’animen i acaben amb rumba.