Els partits perifèrics agafen les regnes

0
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Foto: Reuters
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Foto: Reuters

Dos partits nous al Congrés que hi han entrat amb força, però encara són lluny de trencar les estructures del bipartidisme tradicional

Després de quinze dies de campanya, semblava que a l’Estat espanyol s’estava a punt de viure un moment històric que marcaria un abans i un després en la història del país. Dues noves formacions polítiques van entrar directament al Congrés com a tercera i quarta força. Però ja va estar.
La participació va ser d’un 73%, dins de la mitjana de les eleccions generals. Tal i com explica el politòleg Pere Sàbat, a les jornades de baixa participació sempre guanyava el PP, però resulta que per primer cop, amb una participació mitjana, també passa.
El bipartidisme havia d’acabar-se amb aquestes eleccions, però tot i que PP i PSOE han perdut les seves majories, el cert és que segueixen sent primera i segona força. Alguns han culpat la Llei d’Hondt i la distribució d’escons, però el cert és que aquest sistema de partits és difícil de superar després de quasi 40 anys en actiu.
Pere Sàbat explica que el llindar del 3% que els partits han de sobrepassar per obtenir representació segons el que diu d’Hondt, penalitza a les províncies on hi ha pocs diputats en joc, ja que “a la pràctica el que fa és que per treure representació es necessiti el 15% o més”.
Així, el que es produeix “és que hi ha unes eleccions que més que unes generals, són per a cada província”. Tenint en compte això, llavors, el bipartidisme es veu beneficiat ja que obtenen molts vots a aquelles zones on “els efectes majoritaris de la llei electoral són més pronunciats”.
“Espanya està descobrint que existeixen els acords de coalició”, apunta Sàbat. A l’Estat, tant PP com PSOE havien obtingut unes majories que feien fàcil un govern en solitari, però ara la situació es planteja diferent. Les dues grans novetats dins el Congrés, juntament amb els partits perifèrics, tenen ara un paper decissiu a l’hora de formar un govern de majories.
Pere Sàbat veu difícil que les coalicions probables – PP-C’s o PSOE-Podem- arribin a algun lloc, ja que des de Ciutadans i Podem es va deixar clar durant la campanya que no farien res d’això. Una gran coalició també podria ser possible, “però molt improbable”. En aquest context caldrà veure “com juga el PNB pactista d’Urkullu”.
De moment, però, la tercera i la quarta força són aquelles que es presenten com a més decisives, ja sigui per la quantitat d’escons obtinguts, ja sigui perquè tenir a alguna de les dues formacions al govern sera un símptoma de regeneració i obertura.
Parlem amb la Secretària General de Podem de El Prat de Llobregat, Sandra Daza, i amb el regidor de l’ajuntament de la localitat i coordinador de Ciutadans, Antonio Miguel Ruiz Redondo, per saber les primers impressions de l’arribada al Congrés.

Com es valora des del partit els resultats obtinguts?

Sandra Daza (SD): Des de Podem valorem molt positivament els resultats obtinguts: més de 5 milions de vots per a una formació que té menys de dos anys de vida. Hem estat primera força política a Catalunya i això és fer història. Hem quedat per davant del PSOE a les Illes Balears, País Valencià, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc, això és fer història.
Estem orgullosos de la nostra campanya finançada i feta per la gent, del nostre programa fet per la gent i dels nostres resultats. L’assalt al cel no està lluny, hem fet tremolar el bipartidisme; PP i PSOE han perdut milions de vots i ja no hi ha majories absolutes.
Antonio Miguel Ruiz Redondo (AR): Valorem la jornada d’ahir amb la satisfacció que hem obtingut un resultat històric amb tres milions i mig de vots. Queda clar que, amb els 40 diputats que vam obtenir, s’ha consolidat a Espanya un nou centre polític encarnat per Ciutadans. També que el bipartidisme s’ha acabat i que hem contribuït de manera decisiva per dibuixar un nou escenari polític on pactar serà l’habitual i necessari per poder governar.
La jornada d’ahir va ser històrica i d’un gran èxit per a un partit com és Ciutadans, que va néixer d’una plataforma civil a Catalunya i que ha aconseguit estendre’s per tota Espanya en molt poc temps i amb un mateix discurs a tots els racons de l’Estat.
Tant Podem com Ciutadans poden tenir la clau de govern. Es podrien arribar a veure pactes amb el Partit Popular o els socialistes? 
SD: Hi ha temps, no és el moment de parlar de pactes ni estratègies de partits. Som l’única força política que està disposada a dialogar amb tots els partits. És el moment d’estar a l’altura política de canvi que han demostrat les ciutadanes i ciutadans que volen. La resta de partits han d’estar a l’altura del moment que estem vivint.
Això sí, hi ha dues coses molt clares. Primera, cinc línies vermelles: reforma constitucional que blindi els drets socials, que impedeixi les portes giratòries, que contempli una llei electoral més justa, que permeti la revocació de càrrecs a meitat de legislatura  i que respecti la plurinacionalitat del nostre país. Segona: ni PSOE ni C’s trobaran en nosaltres un aliat per fer a Rajoy president.
AR: Des de Ciutadans sempre hem dit que no entrarem a formar part de cap govern que no presidim. El paper que ens han donat els ciutadans a les urnes després de la jornada electoral d’ahir no és de formar govern. Però en canvi tenim sentit d’Estat i no bloquejarem les institucions, ja que no seria bo per al país.

Amb aquestes eleccions havia d’arribar la fi del bipartidisme a l’Estat, però PP i PSOE segueixen tot i els seus resultats “dolents” com a primera i segona força. És només culpa de la Llei d’Hondt o és que el bipartidisme és un monstre difícil de vèncer?

SD: Crec que la fi del bipartidisme ha començat amb aquestes eleccions. Cap té majoria absoluta per a governar i això els obliga al diàleg i enteniment com a mínim amb una altra força política, al consens. Aquest és un escenari que no s’havia donat abans. La llei d’Hondt té gran part de culpa, és injusta i també és difícil trencar una estructura institucional caduca que porta 40 anys en marxa. Però els nostres resultats han demostrat que és possible. En cadascuna de les eleccions que hem tingut, s’ha marcat una tendència en el vot que és favorable al canvi.
AR: Per saber que la llei d’Hondt no és justa, només cal mirar els resultats i veure que hi ha partits que amb més de 900.000 vots han obtingut 2 escons i que n’hi ha hagut d’altres que amb poc més de 200.000 han tret el mateix resultat. Nosaltres proposem una llei electoral més justa que eviti situacions com aquesta, i amb llistes obertes on es pugui votar directament al candidat. Pel que fa al bipartisme està clar que ha perdut molta força i que al nou escenari caldrà fer polítiques de pactes i amb això guanyarem tots i totes.