Les accions pro acollida de refugiats llançades des del municipalisme xoquen amb la falta de preparació que hi ha a les institucions

 

Aquesta setmana el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, va traslladar al comissari europeu d’Immigració, Dimistris Avramopoulos, i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, una carta on informava de la “predisposició” dels municipis catalans –més de 900 en aquesta associació- en col·laborar en l’acollida de refugiats.

En aquesta missiva, Buch destaca que “els municipis ens volem posar a disposició de les institucions autonòmiques, estatals i europees”, les que realment tenen les competències en matèria de gestió de refugiats i immigració, “per donar resposta a les necessitats dels refugiats”. No és l’única iniciativa que es llença des del món local català envers l’acollida de refugiats. El passat 15 de març, la presidenta de la Diputació de Barcelona –i alcaldessa de Sant Cugat-, Mercè Conesa, va proposar en un acte amb l’alcaldessa de Lampedusa –localitat italiana que ha rebut milers de refugiats- organitzar els municipis de la vora de la Mediterrània “en una xarxa de solidaritat”.

El mateix dia que Conesa feia aquesta proposta, Carles Puigdemont va enviar una carta al comissari europeu d’Interior informant de la voluntat del Govern català d’acollir fins a 4.500 refugiats. Però, que hi ha al darrere de tot això més enllà de les bones intencions? A la pràctica, sembla que la bona voluntat dels municipis i la Generalitat no es tradueix en una ajuda real al terreny.

 

Refugiats Turquia frontera
Una família espera per ser atesa. Foto: Europa Press

 

Més postureig que realitat

Per als que treballen dia a dia gestionant l’arribada i la vida dels refugiats a Catalunya, les declaracions de bones intencions no es corresponen del tot amb la realitat. Segons aquests treballadors, hi ha aspectes tècnics bàsics que no es treballen i són més necessaris que una declaració d’intencions. Que a un Centre d’Atenció Primària (CAP) no sàpiguen que és una targeta vermella de sol·licitant d’asil i que aquesta dóna els mateixos drets que una NIE és un problema greu, consideren. Són aquests aspectes els que calen tenir controlats per afirmar que s’està preparat per l’arribada d’aquests refugiats.

Malgrat tot, sembla que el municipalisme podria ser la solució davant la “lentitud” del govern central. Delegar més funcions a les institucions locals podria ser una manera d’ajudar al treball sobre el terreny i adaptar els recursos a la demanda particular en cada lloc en particular.

Queda encara molt per fer i no sembla que estiguem encara en un estadi més enllà de les bones intencions que, en tot cas, són més optimistes i solidàries a Catalunya i a nivell local que on hauria de ser, als Estats i a la Unió Europea.

Compartir
Article anteriorEls cinc compactes esportius més potents
Article següentFinal Fantasy XV disponible el 30 de setembre
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]