La doctrina Botín, el fiscal i la infanta

0
La infanta cristina durant una sessió pel cas Nóos. Foto: Europa Press
La infanta cristina durant una sessió pel cas Nóos. Foto: Europa Press

Avui s’ha celebrat la primera sessió del judici pel cas Nóos, que ha estat marcada per la demanda d’aplicació de la doctrina Botín a la infanta Cristina

“El que importa és tenir raó i, després de tenir raó, importa quasi tant saber defendre-la; perquè seria trist cosa que, tenint raó, semblés com si l’haguéssim perdut a força de paraules locals i de fets reprobables”. Amb la cita del president de la II República, Manuel Azañan, començava la seva intervenció el fiscal Pedro Horrach, fent al·lusió a Cristina de Borbó. Horrach, igual que els advocats defensors, han utilitzat tota sèrie d’arguments per evitar que la germana del Rei hagi de ser jutjada.

La primera jornada de vista oral, celebrada a l’Audiència Provincial de Balears, ha estat dedicada íntegrament a plantejar el que es coneix com qüestions prèvies; és a dir, totes les parts exposen davant el tribunal les raons per les quals aconsellarien que es suspengués la vista oral – malaltia, absència d’un testimoni – o que portin a la nulitat d’alguna o de totes les acusacions. Aquesta segona opció és la que s’ha plantejat tot el dia d’avui.

Amb diversos arguments, que han anat des d’informes a cites cèlebres, tant els advocats de la infanta Cristina com el fiscal Horrach han demanat que se li apliqués a l’acusada la Doctrina Botín, amb la qual no se la podria jutjar perquè l’acusació és popular i no particular. Segons Horrach, seguir endavant amb l’acusació de Cristina de Borbó seria “quebrantar la doctrina emanada fins a la data pel Tribunal Suprem i una discriminació no justificada”.

Durant aquesta sessió, Pedro Horrach ha anunciat que es presentarà un altre informe d’Hisenda en què s’exculpa a la germana del Rei. Davant tal afirmació, la defensa tant d’Iñaki Urdangarin com dels quatre exalts càrrecs de la Ciutat de les Arts i les Ciències, han demanat que si s’admet l’informe de Cristina de Borbó també s’admetin els seus, que en el cas d’Urdangarin no va ser acceptat i que en la resta de casos es presentarien per primera vegada.

“Hisenda som tots” és només un eslogan

De les 150 pàgines del auto que el jutge José Castro ha redactat per a l’apertura del judici oral, 30 estan dedicades a justificar per què creu que la infanta Cristina ha de seure a la banqueta dels acusats. Sembla ser, però, que per als advocats defensors ni per al fiscal o l’advocada de l’Estat Dolores Ripoll, són suficients ni aporten arguments vàlids per a jutjar-la.

El jutge, durant l’auto, ha fet referència a eslògans com “Hisenda som tots” o “El que tu defraudes ho paguem tots” per recolzar les seves justificacions de per què una acusació popular en solitari és suficient per obrir un judici oral contra l’Hisenda pública.

Remarca la sentència del cas Atxuxa, on es determinava que una acusació d’aquest tipus era suficient si el delicte afecta a “béns de titularitat col·lectiva, de naturalesa difosa o de caràcter metaindividual”. Segons Castro, el pressumpte delicte comès per la infanta Cristina compleix tot això.

Però segons Dolores Ripoll, no. “‘Hisenda som tots’ és per a l’àmbit en què va néixer, el de la publicitat, no el judicial”, ha dit l’advocada de l’Estat, que considera que quan es perjudica a l’erari públic no es perjudica a la ciutadania en general i que resulta “ridícul” discutir aquest aspecte a la sessió d’avui.

És en aquest punt on es troba el marge d’interpretació per acceptar o no que Cristina de Borbó sigui jutjada pels delictes. Si afecta, com diu el jutge Castro, a la ciutadania en general, és suficient amb Manos Limpias com a única acusació vistes les sentències prèvies presentades. Ara bé, si es considera que afecta a Hisenda Pública com a institució, s’hauria d’aplicar la doctrina Botín, ja que no ha estat l’Administració qui ha denunciat i per tant no és suficient.

Antecedents i continuïtat del judici del cas Nóos

El cas Nóos va començar a ser investigat quasi per accident, quan el jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach – llavors aliat de Castro – van trobar uns documents dins d’una altra investigació. Era 2010 i els magistrats estaven recaptant informació sobre el sobrecost milionari del velòdrom Palma Arena, que es va començar a construir (mai es va acabar) amb Jaume Matas com a president del govern de les Illes Balears.

Entre aquells fulls, es van trobar vuit pàgines on s’explicava que la fundació pública Illesport va adjudicar a una organització fins el moment desconeguda, Nóos, tres esdeveniments esportius per valor d’1,2 milions d’euros. Pedro Horrach va anar investigant i va trobar que els diners d’aquesta adjudicació sense concurs públic havien anat a parar a una empresa anomenada Aizoon, de la qual era propietària Iñaki Urdangarin. Al novembre de 2011 es van registrar les seus d’Aizoon, i és on va començar oficialment el cas.

Després de cinc anys, molts acusats i molts correus després, s’esdevindrà l’última fase, que ha començat amb la sessió d’avui i que es tancarà el 30 de juny, quan s’entregaran les proves documentals, les conclusions i l’informe de les parts. D’avui a la pròxima sessió, però, haurà passat quasi un mes.

El 9 de febrer declararà el primer acusat, Pepote Ballester, i ja se sabrà si finalment s’ha aplicat la doctrina Botín o no a la infanta Cristina. En cas afirmatiu, passarà a declarar únicament com a a testimoni si així ho sol·licita alguna de les parts. Si no se li aplica, passarà a declarar i serà l’última dels 18 imputats.