El procés per fer fora la presidenta Rousseff no és més que una prova de la corrupció endèmica en la que viu sotmès el país

La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, està prop de deixar de ser-ho si al maig el Senat del país ratifica la decisió de la Cambra de Diputats d’impulsar el procés de destitució de la presidenta pel presumpte maquillatge de les comptes públiques i el dèficit oficial.  En cas de que el Senat aprovi -per majoria simple- la destitució de Rousseff, el fins ara vicepresident, Michel Temer, seria qui liderés l’executiu brasiler.

Temer, del Partit Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), ha estat el soci de govern del Partit dels Treballadors (PT), al que pertany Rousseff, en les darreres dues legislatures, des de que Lula da Silva, també del PT, va deixar de ser president. Si bé en un principi Temer s’ha sentit còmode en el paper de número dos d’aquesta coalició, en els darrers mesos la relació entre ell i Rousseff s’ha deteriorat fins el punt que la setmana passada la presidenta va acusar Temer de ser el cap de la “conspiració” que la vol fer fora.

Molts al Brasil identifiquen també en aquest procés contra Rousseff un atac personal. “La votació a la Cambra de Diputats va posar en evidència que no se l’està jutjant pel suposat cas de maquillatge fiscal, sinó que l’oposició la vol treure del poder costi el que costi”, explica a Diari Català la redactora d’EFE al Brasil, Alba Gil.

 

Alba Gil: “Molta gent està indignada per com es fan les coses”

 

Aquesta periodista catalana explica que, més enllà de que les acusacions contra Rousseff tinguin un fonament, cap dels líders polítics al Brasil estan exempts de culpabilitat en temes de corrupció. “Al propi president de la Cambra, Eduardo Cunha [del PMDB de Temer], li van enxampar comptes bancaris a Suïssa”, denuncia Gil, que detalla que un cas semblant ocorre “amb el vicepresident, el president del Senat i uns quants congressistes”.

La conseqüència més evident de tot plegat es troba als carrers de les principals ciutats del país. Si abans de la celebració del Mundial de futbol al 2014 milers de ciutadans van protagonitzar aldarulls i manifestacions de caire social, ara la cosa es torna més ‘política’ però el clima de crispació és el mateix i va en augment. “Molta gent està indignada per com es fan les coses”, explica aquesta periodista. “Això no vol dir que recolzin a Dilma [Rousseff], però sí veuen que el judici polític és una pantomima” continua relatant Gil, que pronostica una “important fractura social” al país, prosperi o no l’impeachment.

Crisi econòmica i atacs dels mercats

Sigui Dilma Rousseff o Michel Temer, qui governi a partir d’ara Brasil ha de fer front a una de les pitjors crisis econòmiques patida pel país en la seva història recent, factor que incrementa encara més la crispació social. “Abans del Mundial 2014 les protestes tenien un caire més ideològic, més d’esquerres”, recorda Alba Gil. Ara, la gent respon als carrers a una crisi econòmica “que no deixa de ser una resposta a la crisi política”.

Per si el país no tingués prou, els mercats també han volgut prendre partit en el conflicte polític i actuen políticament contra Rousseff, explica a aquest Diari Gil, que argumenta que molts analistes estan d’acord en aquest sentit. Sembla que la presidenta està sola davant el perill. Si Temer li guanya el pols, però, no podrà cantar victòria ja que els brasilers no poden esperar massa per a que la crisi econòmica i la situació de corrupció generalitzada del país es reverteixin. Els Jocs Olímpics de Rio estan a tocar.

 

Compartir
Article anterior(80-92) El FC Barcelona Lassa no remata el Lokomotiv Kuban
Article següentL’Eurostat confirma l’incompliment del dèficit d’Espanya
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]