Brussel•les requereix a la Banca a tornar les clàusules sòl amb retroactivitat

0
Seu de la Comissió Europea a Brussel·les
Seu de la Comissió Europea a Brussel·les
Seu de la Comissió Europea a Brussel·les
Seu de la Comissió Europea a Brussel·les

Un informe de la Comissió Europea dictamina que els tribunals nacionals no tenen competència per limitar les indemnitzacions

 

La banca espanyola podria haver de tornar la totalitat de les clàusules sòl que hagin estat declarades nul·les pels tribunals competents. Aquest és el requeriment principal que ha fet públic avui la Comissió Europea. En un informe que han enviat els juristes de la CE al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en resposta al cas CajaSur. En virtut d’aquest, el Tribunal Suprem havia emès una sentència on condemnava a les entitats de crèdit a reintegrar aquells imports cobrats només des de maig del 2013; data en la que es va fer pública la sentència. És a dir, només es condemnava a retornar els diners des d’aquell dia en endavant. I per tant, no cabia la retroactivitat. Ara, Brussel·les precisa que els tribunals nacionals no tenen competència per a tals efectes, i per tant, si una clàusula és declarada nul·la ho és “des del seu origen”. Tot i això, l’informe no és vinculant.

En efecte, el document que ha presentat la Comissió Europea apel·la directament a la jurisprudència comunitària per tal de demanar als seus jutges que contradiguin als magistrats espanyols; i conseqüentment reconeguin el dret a la retroactivitat dels consumidors. De fet, l’informe només forma part de les al·legacions presentades davant del Tribunal de Justícia Europeu. No obstant això, el parer de la Comissió, òrgan que vela pel compliment de les directives, pot ésser definitiu per a decantar la decisió dels jutges. En el supòsit que aquests seguissin aquesta mateixa línea d’argumentació estaríem parlant d’una factura milionària que hauria d’abonar la banca espanyola als seus clients. I doncs, d’ençà de la sentència del maig del 2013 del Tribunal Suprem han estat milers els ciutadans els que han acudit a la justícia per fer valer els seus drets, i als quals els hi ha estat reconegut. A l’altra cara de la moneda, i trobem els governs nacionals. L’executiu de Mariano Rajoy també ha esgrimit els seus arguments davant de l’alt tribunal europeu. I també ho ha fet el govern britànic que s’ha personat en el cas, per tal de defensar el dret dels tribunals de cada país de limitar les indemnitzacions.

No obstant això, l’informe, avançat ahir pel diari El País, és clar : “si es permet als jutges nacionals moderar a la seva discreció les quanties a retornar (…) s’estaria buidant de contingut (…) la directiva”. Cal precisar però, que no tots els clients tindrien dret a cobrar aquestes percepcions. És a dir, aquells afectats que ja hagin resolt les seves causes i tinguin sentències judicials fermes, o hagin firmat acords de no judicialitat, no podran acollir-se a aquest pronunciament, si finalment es fa realitat. Ara tota l’atenció és centra en els jutjats de primera instancia de Granada i Madrid. El primer d’ells, és el responsable d’haver interpel·lat a la Unió Europea per a que es pronuncií sobre la compatibilitat entre el límit a la retroactivitat amb la directiva sobre les clàusules abusives en el marc dels contractes celebrats amb consumidors. Un pronunciament que encara pot tardar varis mesos. Abans però, es pronunciarà l’advocat general del tribunal de Luxemburg que si servirà de referència en la seva posició; moment en el qual la banca sabrà si pot respirar tranqui-la o no. I en el segon cas, el Jutjat Mercantil número 11 de Madrid ha de respondre a una macro demanda interposada per 15.000 afectats, agrupats per l’associació ADICAE, sobre si aplica o no la retroactivitat. El passat 24 de juny la causa va quedar vista per sentència .Finalment com a conseqüència d’aquests processos CaixaBank i Bankia han deixat d’aplicar les clàusules sòl, a diferència del Popular i Banc Sabadell.