El camí cap al canvi i la refundació de CDC va començar la setmana passada, però quins són els passos que se seguiran?

 

El pla per refundar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) està en marxa. Ja fa més d’un any que els dirigents convergents planejaven aquest gir del partit, amb l’objectiu d’articular “majories àmplies i representar el centre ideològic de Catalunya”, però ara comença a ser una realitat. L’encarregat de treballar en aquesta línia, com es va anunciar el 9 de gener passat, és l’expresident de la Generalitat Artur Mas, que ja s’ha posat mans a l’obra i, fa uns dies, va anunciar alguns passos que se seguiran en aquest procés.

Mas va anunciar al Congrés Nacional de dissabte passat que impulsarà “una plataforma amb gent de centre de fora del partit i a favor de la independència del país”, cosa que es farà en paral·lel a la refundació de CDC. Segons l’expresident, la suma de les dues coses ha de permetre construir “un nou moviment” que sigui central al país i que reculli la visió que Convergència té d’aquest. Mas remarca que s’ha de fer aquest pas, perquè cal articular un moviment que sigui “útil, influent i decisiu” i el més gran possible per tal de vertebrar “el centre ampli” del país i eixamplar així la base del partit.

Està previst que aquesta plataforma pugui acabar confluint amb el partit de cara al congrés dels dies 3, 4 i 5 de juny. De fet, no es pot descartar, en aquests moments, que sigui CDC qui s’acabi integrant dins de la plataforma.

Aquest projecte engegat per Artur Mas permetrà un renaixement de CDC des d’una doble via: la interna del partit i l’externa de la plataforma.

L’esperit de la Casa Gran del Catalanisme

La idea de crear una plataforma formada per gent de centre de fora del partit i a favor de la independència no és nova, sinó que amb ella Artur Mas recupera un projecte personal que ja va proposar l’any 2007, quan Catalunya estava governada pel tripartit. En aquell moment, la Casa Gran del Catalanisme també volia ser una plataforma que ampliés l’espai natural de CDC i que inclogués tres grans contingents de persones.

En primer lloc, les que tenien arrels centenàries i havien anat donant assíduament el vot a formacions nacionalistes. El segon grup eren els catalans més nous, de segona o de tercera generació, ja arrelats a Catalunya però que encara no s’havien plantejat que el desenvolupament de la identitat catalana també depenia d’ells. I per últim, els catalans novíssims, que provenien d’altres països i que ja havien pres la decisió de quedar-se a Catalunya per sempre més.

Només llançar la idea, Unió Democràtica i concretament Duran i Lleida es van afanyar per desvincular-se’n. La marca Casa Gran va contribuir a esgarrapar vots al tripartit, però va caure en desús un cop CiU va recuperar el timó de la Generalitat a finals del 2010.

 

Infografia_Refundacio CDC

 

Des de CDC asseguren que els canvis que s’estan ideant aquests mesos, han de servir per aconseguir dos objectius prioritaris. En primer lloc, “superar la barrera” del 50% dels ciutadans a favor de la independència en unes eventuals eleccions, perquè consideren que només serà possible un país sobirà “si en algun moment a les urnes es passa del 50%” dels vots a favor de la independència. Segons Mas, aquesta és la manera de fer front a “un projecte unionista, a Madrid i Barcelona, que pretén residualitzar Catalunya; que els catalans no molestin; que facin folklore, però no cultura; que parlin un dialecte, però no una llengua i, sobretot, que treballin i paguin”.

En segon lloc, Convergència vol aconseguir que la seva visió de país “sigui la majoritària”, un cop s’hagi arribat a la majoria independentista i s’estigui en un escenari de redacció d’una constitució catalana. En aquest cas, Artur Mas assegura que el perill és “l’esquerra doctrinària i populista, que no permet que Catalunya sigui pròspera, culta i justa”. Tot i que l’expresident de la Generalitat no ha posat noms a aquesta esquerra “doctrinària”, no és difícil intuir que es refereix a l’espai que ocupen la CUP i el colauisme en les seves múltiples formes.

Així doncs, des de CDC remarquen que la seva visió de país inclou una Catalunya en la qual “càpiga el talent i el caràcter emprenedor i on la col·laboració del que és públic i privat no sigui entès com un pecat. Un país modern i àgil que no es quedi enfangat perquè no es pugui tocar res”.

Renovació de dalt a baix

La renovació de CDC es preveu que sigui completa. Un debat que inclourà les primàries, l’eix ideològic, l’estructura territorial, la divisió sectorial i el canvi de nom. Unes decisions que volen que prengui la militància en el seu conjunt. Segons la portaveu de CDC, Marta Pascal, el partit “ha iniciat el procés d’engranatge que s’allargarà durant els pròxims dos mesos on es farà un debat sense cap límit de contingut” i afegeix que es parlarà tand’estructura com d’idees”.

Pascal insisteix que el Secretariat Permanent serà l’òrgan d’impuls i seguiment del procés congressual i aquesta novetat demostra quehi ha la voluntat de fer les coses diferents i de no cenyir-nos a cap àmbit de treball concret”. En aquest sentit, un dels primers passos que ja s’ha fet des del partit per iniciar aquest debat és “la reunió de dilluns amb els presidents de les Federacions, i després, amb els presidents de les Sectorials, per donar estructura al debat, però, recordem que el contingut el posarà la militància”.

 

 

Per aquest motiu, Marta Pascal ha fet una crida a la militància del partit, als simpatitzants i a la gent que ha format part d’alguna llista de Convergència perquè expressin les seves idees, perquè “tot és revisable”. Pascal remarca que la importància d’aquest debat radica en el fet que és “de base zero, ho farem tot en un format obert. Per això hem d’aprofitar la capacitat de les nostres federacions i de les sectorials perquè articulin aquest debat”.

Pel que fa al canvi de sigles, semblava que s’havia descartat però la portaveu de CDC assegura que la idea torna a estar damunt la taula. I és que segons Pascal, volen “escoltar veus externes”, perquè els expliquin “quina percepció tenen del nom”. Per Pascal “seria estrany reduir el debat de la renovació només a les primàries o al nom del partit, si volem crear un nou instrument polític”. Per aquest motiu, assegura, que la refundació “es farà amb mentalitat oberta i vocació de llarg termini, sense defugir de cap tema”.

De moment i fins al congrés del mes de juny, en el qual es prendran totes les decisions, ja han començat a haver-hi els primers canvis de cares dins el partit. Així doncs, des de la setmana passada Jordi Cuminal assumeix les tasques de comunicació del partit, unes responsabilitats que fins ara feia Francesc Sànchez, que ha passat a ser un dels homes forts del partit i a encarregar-se de les tasques d’organització, després que Josep Rull hi renunciés per exercir de conseller de Territori i Sostenibilitat.

Ara per ara, encara és massa aviat per saber qui seria el millor dirigent per assumir el lideratge d’una Convergència refundada, però ja comencen a sonar els primers noms de candidats que podrien presentar-se a les primàries, entre els quals destaquen l’exconseller de justícia, Germà Gordó o el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, però formalment no hi ha res de concret.