Malgrat les crítiques polítiques, una campanya electoral més curta no influeix gaire en el resultat final d’unes eleccions

Des de que van ser convocades les eleccions generals a Espanya per al proper 26 de juny, els partits es van apresurar a enviar el missatge de que calia estalviar en propaganda i publicitat electoral durant el període campanya. Fins i tot alguns polítics, com el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, va proposar que s’escurcés la duració oficial de la campanya electoral, que ha estat sempre de 15 dies.

La proposta del govern va ser contestada des de l’oposició de forma negativa. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, argumentava en aquell moment que la proposta de Catalá creava menys debat i reduiria la participació. Aquesta setmana els partits els que han acordat és la reducció d’un 30% en la despesa electoral però finalment la campanya, pel que sembla, durarà 15 dies com fins ara.

Malgrat tot, les enquestes pronostiquen que la participació el proper 26J serà menor respecte les generals del 20 de desembre. I tot apunta a que el fet que la campanya electoral tingui la mateixa duració no servirà de gaire perquè, com analitza el catedràtic de la Universitat de Granada, Ángel Cazorla, “una campanya electoral mobilitza a entre un 5 i un 10 per cent dels votants”. Explica aquest professor de Ciències Polítiques a Diari Català que, de cara al 26J, s’intueix “una desafecció política més alta que en altres eleccions”. Considera, a més, que “la campanya electoral ha estat aquests mesos de negociació”, així que tampoc hagués afectat en aquest sentit que la proposta de Rafael Catalá hagués tirat endavant.

El que sembla tenir clar aquest expert en comportament polític és que el 26J l’abstenció beneficiarà a la dreta pel que ell anomena “efecte desgast a l’esquerra”. Aposta per a que en les properes setmanes les estratègies dels partits oscil·laran entre “fer una crida al vot útil o al vot de la por”. En tot cas, creu intel·ligent l’aposta de Podemos i Izquierda Unida de formar coalició electoral per contrarestar precisament l’efecte de l’abstenció el discurs del vot útil que, amb tota probabilitat, intentarà utilitzar el PSOE.

 

Dificultats pels partits nous

Més enllà de les conseqüències que pot tenir l’esquerra en aquesta repetició d’eleccions, Ángel Cazorla considera que els que sortiran perjudicats el 26J són els partits nous. La seva teoria es sosté en dos arguments:

· Fidelitat del vot dèbil. Els partits joves, per definició, són nous. Els seus votants, doncs, també ho són -com a votants d’aquest partit, no necessàriament perquè siguin joves-. Per Cazorla “la fidelitat del vot als partits nous és molt volàtil”, i més encara entre els joves, franja d’edat que més vota, per exemple, a Podemos. “Els votants no porten tota la vida escollint aquest partit i no senten que deixar-los de votar sigui una cosa estranya”, conclou Cazorla.

· No hi ha més vot ‘nou’ que aconseguir. Els resultats del 20D van canviar per complet la composició del Congrés i posava fi al bipartidisme a l’Estat. Això va ser possible gràcies a que dos partits nous -Podemos i Ciutadans- van aconseguir arreplegar els vots de milions de ciutadans desafectes amb els partits grans. Cazorla adverteix que, sis mesos després, “no hi ha més vots nous que aconseguir” i fins i tot pronostica que “alguns dels que van votar a Podemos i Ciutadans s’abstindran o canviaran de Partit”. Per tant, tal com explica aquest catedràtic, “la capacitat d’aranyar vots és limitada pels partits nous”.

 

Compartir
Article anteriorConclou la retrospectiva del Bosco a Holanda
Article següentGreu accident d’un camió al Baix Llobregat
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]