Carmena no renovarà a Standard & Poor’s

0
Seu d'Standard & Poor's a New York
Seu d'Standard & Poor's a New York
Seu d'Standard & Poor's a New York
Seu d’Standard & Poor’s a New York

Standard & Poor’s fa créixer la qualificació del deute espanyol, alhora que Manuela Carmena trenca amb l’agència

 

L’economia espanyola s’ha beneficiat de dues reformes del mercat laboral d’ençà del 2010, que han millorat la competitivitat de les exportacions i del sector serveis, i de unes condicions financeres més favorables”. Aquest és l’argument esgrimit per l’agència de qualificació creditícia Standard & Poor’s per explicar l’augment de la nota del deute espanyol, que ha passat d’una qualificació de BBB a una de BBB+. La darrera vegada que S&P va incrementar el deute nacional va ser el maig del 2014. La qualificadora també estima que el creixement real del PIB es situarà a prop del 2.7% entre aquest any i el 2017. Una puntuació que suposa un ascens respecte la seva darrera previsió que era del 2.2%.

No obstant això, alguns dels barems emprats pel càlcul poden desaparèixer o variar. No només les dues reformes laborals han influït en la millora, sinó que també la rebaixa d’impostos, el baix preu del petroli o el tipus de canvi més dèbil. També alerten que un entorn polític fragmentat com a conseqüència de les properes eleccions generals podria aturar l’aplicació de les reformes estructurals que el país necessita. Tot i això, l’agència descarta una eventual independència de Catalunya després dels resultats del 27S, fet que apunten hagués debilitat la solvència del deute espanyol. Amb tot, s’admet que la recuperació espanyola serà més dinàmica que la dels seus socis europeus.

Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid
Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid

Ara, l’Ajuntament de Madrid ha decidit deixar de ser auditada per Standard & Poor’s i Fitch. Així ho ha decidit el consistori de Manuela Carmena després de les dues darreres reunions governamentals. Des de la conselleria d’Economia i Hisenda s’assegura que aquesta decisió s’ha pres perquè l’actual equip municipal no té pensat endeutar-se més. Hem de recordar que, a diferència dels estats on les qualificadores auditen les comptes de manera automàtica, en les ciutats els ajuntaments han de firmar un contracte. En aquest cas, Madrid paga per el servei prop de 120 mil euros anuals des del 2004. Així doncs, a partir de l’any vinent, data en que s’havia de renovar el nou contracte, les consultores deixaran d’auditar l’ajuntament madrileny.

La relació entre algunes entitats econòmiques reguladores, economistes o polítics amb les agències de qualificació no han estat sempre fluides. De fet, sovint han rebut crítiques per part de molts agents financers. Al 2012, el conseller d’Economia, Andreu Mas Colell, va mostrar “perplexitat” davant dels criteris emprats per S&P després que aquesta rebaixes el ràting del deute català com a conseqüència de la petició d’un pacte fiscal amb l’estat. Aleshores, Mas-Colell lamentava que la justificació fos “altament política, desencertada i poc respectuosa amb la solidesa democràtica del país”. El conseller, emperò, no ha estat l’únic en aixecar la veu contra les consultores. Un any abans, el Fons Monetari Internacional també havia alertat de l’efecte negatiu de contagi que provoquen les qualificacions que es publiquen i que poden estendre la inestabilitat financera arreu. De fet, són molts els inversors que es guien per les avaluacions de les agències alhora d’invertir. D’altres, també han criticat els mètodes de treball que utilitzen.

En aquest sentit, l’ESMA (European Securities and Markets Authorities) va identificar quatre grans llacunes alhora d’elaborar les avaluacions de la qualitat del deute sobirà. Així, el supervisor borsàtil europeu lamentava l’existència de conflictes d’interès alhora de puntuar; la proliferació d’esquerdes informatives que posen en perill la confidencialitat de les dades; la tendència d’endarrerir-se en la publicació dels canvis de notes; i finalment la manca de recursos tècnics i humans necessaris per realitzar aquesta tasca. També en aquesta línea es va pronunciar el passat mes de gener el Servei d’Estudis del Banc d’Espanya. En un informe, firmat pels economistes Carmen Broto i Luis Molina, es criticava que el procés de modificació de ràtings sigues tan asimètric. És a dir, les rebaixes tendien a ser més ràpides i profundes que les millores. Fet que condiciona negativament les inversions. En aquest estudi, també es qüestiona els mètodes i els resultats de les consultores. Sigui com sigui, cada dia trobem més exemples, com Nouriel Roubini, d’economistes prestigiosos que clamen contra les agències i aposten per mètodes més fiables de predicció econòmica.