Els cartells electorals del 26J

0

Ja hi tornem a ser! Com qui no vol la cosa –i és veritat, molts no la volíem–, tornem a viure una campanya electoral per a la presidència d’Espanya amb tots els ets i uts. Els seus debats a dos, quatre o més bandes; els seus mítings amb autobusos i entrepans gratuïts pels assistents; els seus programes que ningú es llegeix i van de pet a la paperera de casa… I els seus cartells! Sí, sí! Aquestes fotografies gegants dels candidats que farceixen les nostres ciutats de polítics i lemes més o menys treballats!

Tot i que a la meva ciutat, Igualada, encara no n’he vist del Partit Popular i de Ciutadans, cosa que m’alegra perquè em fa suposar que ja la donen per perduda, em proposo tot seguit a fer un repàs de l’estètica i el missatge utilitzat pels partits en aquesta campanya en el que podríem definir com les seves ensenyes de batalla: els cartells electorals. A veure si més o menys vosaltres i una servidora tenim una visió similar d’aquests estendards…

Comencem pel Partit Popular, o PP para los amigos. Començo per aquests no per simpatia, sinó perquè són els que manen actualment, encara que sigui en funcions …tot i que ja em direu vosaltres si una cosa que no funciona pot definir-se com a en funcions. El seu lema és A FAVOR. Així, en sec, un pot pensar que es refereixen a les enquestes, que de moment indiquen que els de Rajoy ho tenen bastant a favor per tornar a guanyar. De fet, el Partit Popular, al meu entendre, és qui més pot estalviar en cartells i campanyes. I és el que deuen haver fet, després de veure aquest insípid i inconcret lema. Tenen un electorat força fidel a qui sembla important ben poc l’estètica propagandística del partit, així com els nombrosos escàndols de corrupció que es van destapant.

Passem al seu gran rival… o no! El Partit Socialista Obrer Espanyol, o PSOE, que torna a omplir-nos els carrers amb la fotografia del seu líder, Pedro Sánchez, com ja va fer el passat 20D. I també de la seva cap de llista segons la demarcació. En el cas de Barcelona, Meritxell Batet, que dient-se Meritxell deu tenir enveja de les conselleres catalanes i vol anar cap al Congreso de los Diputados a ocupar algun càrrec. El cert és que el cartell on apareix Sánchez em recorda a algun altre de cinematogràfic, el de Mejor… imposible, potser. Està clar que el que volen vendre és un home guapo, un home guapo que ja ha suat la cansalada per formar govern i no se n’ha sortit, però segueix somrient i feliç, i amb ganes d’obtenir els nostres vots, és clar. Ara, el lema Vota sí porta a confusions. Sí a què?

I què us sembla el cartell de Podemos o com carai se diguin ara el partit del de la cueta? Mai de la història un partit amb tan poca trajectòria havia tingut tants noms diferents abans d’aconseguir cap càrrec. És un cartell amb moltes cares. Pablo Iglesias, Iñigo Errejón, Mònica Oltra, Alberto Garzón… El que em pregunto és perquè han posat Ada Colau i no a Manuela Carmena. M’imagino el perquè, però com que Podemos és un partit modern, no crec que els trets vagin per aquí. I, segons Albert Rivera, de qui parlarem més endavant, hi falta el rostre de Nicolás Maduro… Tots aquests personatges esmentats mostren un gran somriure, un somriure de futur esperançador, el que tindran si entren de diputats i cobren la pensió vitalícia que els pertoca, tot i que ells la volen retirar, oi? Per això, el lema és La sonrisa de un país.

I contrastant amb el cartell col·lectiu de Podemos tenim el de Ciudadanos, on surt l’Albert Rivera encaixant la mà amb algun desconegut. Aquest ja és un cartell que torna a apostar per la personalitat del seu candidat, i on el lema Tiempo de acuerdo, tiempo de cambio ressalta en lletres taronges, color oficial del partit. Trobo que és un cartell correcte, que deixa clar el seu missatge a l’electorat. A l’electorat d’Espanya, perquè el de Catalunya s’ha hagut de fregar els ulls per veure si el que veia era veritat. Resulta que la versió catalana del cartell, amb la mateixa foto, té un missatge ben diferent: Un president català per a canviar Espanya. Ai… Albert, que et fa vergonya dir que ets català a les Espanyes profundes on vols governar? O és que creus que la catalanofòbia que hi ha et podria perjudicar en la teva cursa a la Moncloa?

Faltaria comentar els cartells d’Esquerra, amb els rostres de Gabriel Rufián i Joan Tardà, i el de Convergència, amb el Francesc Homs fent patxoca de tant ben vestit com va, però com que és molt poc probable, per no dir impossible, que governin a Madrid després del famós 26J a Espanya, ho deixarem per un altre dia. Està clar, després d’haver fet aquest ràpid repàs, que els que més han sortit guanyant amb aquesta segona volta electoral són els dissenyadors, publicistes i impressors, que repetiran beneficis després de sis mesos. Per ells podríem estar en constant campanya electoral, que tal com són els partits, sempre estarien donant-nos la tabarra amb cartells, banderoles i pamflets per fer-nos creure que són la millor opció. Però si ja els coneixen de dalt a baix! Total, cadascú es paga la seva publicitat… suposadament!