Catalunya té el 3% de la producció científica de la UE

0
Catalunya té el 3% de la producció científica de la UE

Catalunya té el 3% de la producció científica de la UE

La Generalitat desplega programes de millora científica

La investigació ha fet un gran salt qualitatiu en els últims 15 anys. La producció científica a Catalunya és gairebé el 30% de la total realitzada a Espanya i el 3% de l’europea, ambdós casos gairebé el doble del que li correspondria per dimensió poblacional.

Tot i aquests bons resultats, no s’observen unes conseqüències importants sobre el teixit empresarial. Prova d’això és que les patents sol·licitades amb prou feina arriben a l’1% del total a Europa, molt per sota del que correspondria. A més, la inversió en I+D+i de les empreses no ha fet més que descendir durant la crisi actual, arribant fins al 0,86% del PIB en l’actualitat. L’objectiu avui dia de la Generalitat és aconseguir transferir el coneixement dels laboratoris a les empreses.

L’opinió dels experts

El transvasament de la investigació a l’empresa és una problemàtica complicada. “Aquest pont entre la ciència i la indústria és el que es coneix com a vall de la mort”, senyala el consultor Miquel Puig. La qüestió és clau, la indústria catalana ha guanyat competivitat durant els darrers anys sobretot amb la baixada de salaris, però amb l’esgotament d’aquesta via, es fa totalment necessària la millora dels processos productius per a seguir per la senda del creixement competitiu.

Josep Maria Martorell, director d’Investigació de la Generalitat, està totalment d’acord amb el diagnòstic, “també és qüestió de temps. En els últims 15 anys s’ha fet un gran salt en el terreny científic, però perquè aquests resultats arribin al sector productiu es requereix anys”.

Un dels nexes d’unió entre laboratoris i empreses el constitueixen els centres tecnològics. La Generalitat ha impulsat la fusió dels sis centres catalans de la xarxa Tecnio, que hauria d’estar operativa al cent per cent l’any 2016 sota el paraigua de l’Eurecat. En una primera fase, ja s’han embarcat en el projecte Ascamm, Barcelona Digital, Cetemmsa i Barcelona Media. Posteriorment s’afegiran el CTM i Leitat. “Alguns centres tecnològics, els d’origen industrial, han tingut una filosofia més propera a les empreses del territori”, ha indicat Xavier López, director executiu d’Eurecat.

El degà d’Economia i Comunicació de la Universitat de Vic, Xavier Ferràs, està d’acord amb què “el subsistema de la investigació funciona”, però encara continua sense estar en simbiosi amb l’empresa. “El mercat no té suficient força perquè el coneixement arribi a la indústria”, al·lega Ferràs, qui posa sobre la taula la importància del finançament: passar de l’1,5% al 3% del PIB en I+D+i requerirà 3.000 milions d’euros. Xavier Puig opina que incidir en els centres tecnològics per avançar cap a un model més potent “no és un problema de diners”, donat que només es necessitaria una aportació de 38 milions. “No es troba fora de la nostra mà ni és impossible”.

La comunitat empresarial i científica indiquen la necessitat de crear un ecosistema propici, en el qual també hauria d’haver-hi finançament privat destinat a projectes d’innovació. Martorell recorda que aquests ecosistemes es desenvolupen en països “oberts, competitius i amb política pressupostària”. “Espanya no té una política agressiva o sensible amb la innovació i Catalunya no té competències per fer-ho”, assegura.

El programa doctorat a l’empresa

A més de promoure la integració dels centres tecnològics buscant que puguin competir per projectes europeus, la Generalitat ha adoptat noves mesures amb l’objectiu d’apropar la investigació a l’empresa. “Existeix un percentatge molt baix d’integració laboral dels doctors”, afirma Martorell. A causa d’això, el Govern català ha creat un programa de doctorats industrials, que consisteix en el fet que els universitaris puguin realitzar la seva tesi doctoral en una empresa. Els estudiants són contractats per l’empresa encara que estan cofinançats per la Generalitat.

Fins a l’actualitat, hi ha 150 projectes en marxa i s’ha obert convocatòria per 75 més. Aquests programes requereixen, a més a més, un curs de formació empresarial. Segons Armand Sánchez, director general de Vetgenomics, “és una bona oportunitat per a captar talent i consolidar vincles entre la universitat i els grups d’investigació. Per a la universitat, és una forma d’exportar el coneixement cap a l’empresa. I per a l’estudiant, representa una sortida laboral, perquè si el projecte té èxit, el més probable és que se’l contracti”