Catalunya: Sobirania per exercir a les urnes el 27-S

0
Foto des del palau de la Generalitat

Foto des del palau de la GeneralitatLes enquestes estimen una majoria en escons, no en intenció de vot a Catalunya

Sembla ser, que en les properes eleccions a del 27 de setembre a Catalunya hi haurà una majoria independentista, on la llista de Junts pel Sí esdevindria la llista més votada. Això és el que han estimat, fins el dia d’avui,  les diferents enquestes que s’han emès públicament en els diferents mitjans de comunicació comportant així, una victòria  per damunt de la majoria absoluta ( 68 escons ) sumant  les dues candidatures favorables a la independència de Catalunya (Junts pel Sí i la Cup).

Del caràcter plebiscitari d’aquestes ja no dubta ningú. Ni tan sols els partits unionistes on destaquen la importància de les eleccions comparant-les com unes Generals―com és el cas del PSOE― o destacant la gran importància que tindrà la participació―on es preveu una participació de més del 70%―, on partits com el PP crida a que la “majoria silenciosa” vagi a votar perquè està en joc el futur de tots els espanyols. O com també la coalició de Catalunya Sí que es Pot coincideixen paradoxalment amb les antípodes del seu l’eix ideològic com Unió Democràtica però que a la vegada estan d’acord que el conflicte Catalunya-Espanya es solucionarà amb aquestes eleccions però tenint en un segon pla, els ulls posats a les properes eleccions generals espanyoles, estipulades el mes de desembre on el canvi d’unes possibles majories en les cambres parlamentàries puguin desencallar i solucionar a través d’un pacte, un possible referèndum acordat per ambdues parts sense necessitat de dur a terme actes unilaterals.

Segons totes les enquestes es pronostica una majoria independentista en escons, sumant les llistes de Junts pel Sí i la Cup. Ara bé, això no passa amb la intenció de vot que frega gairebé el 50% , sumant totes dues candidatures independentistes.  Si ens col·loquéssim en aquest possible escenari tindríem clarament un plebiscit no del tot aclaparador, o mancat de certa legitimació en el context polític internacional. És per això, que val a tenir en compte que aquesta mandat sobirà emès per la ciutadania de Catalunya que en el pitjor dels casos no serà, ni molt menys envà, ans el contrari.

A través d’aquesta sobirania caldrà començar aquest procés de desconnexió mitjançant un referèndum vinculant segons la legislació catalana que legitimi el procés català ja iniciat, esvaint a fora les dobles lectures d’escons i vots. Independentment de possibles escenaris pessimistes però factibles l’eina del referèndum s’haurà d’efectuar tan aviat com sigui possibles , simplement per un caràcter estrictament democràtic i legitimador del procés.  És per això que caldrà obtenir una sobirania i una representació parlamentària per poder exercir aquesta mateixa i reafirmar-la de facto.  Obtenir una sobirania per exercir-la i reafirmar-la. Òbviament,  el marc legal espanyol estarà supeditat i xocarà un cop més amb la voluntat d’una majoria parlamentària, per això serà fonamental el paper de les associacions polítiques i culturals com l’ANC i Òmnium Cultural, tant o més del que ho han estat fins ara.

 En declaracions als parlaments de cloenda que es varen realitzar a l’acte de la Via Lliure, Jordi Sànchez, actual president de l’Assemblea Nacional Catalana comentà que el clam ciutadà vigilaria els futuribles diputats a que no baixessin els braços en el procés d’emancipació nacional. Aquest mateix també va comentar  després de la passada jornada festiva del 11 de Setembre, que  oferiria la cobertura de l’entitat quan calgui fer accions de “desobediència” civil en el cas d’una majoria post 27-S independentista.

La sobirania un cop obtinguda s’haurà d’exercir i gràcies a la constància del gran capital social promogut per les diverses associacions polítiques i culturals del nostre país s’aconseguirà que aquesta “revolució dels somriures” sigui una realitat, perquè bé com digué l’escriptor i polític republicà Benjamin Constant (1767-1830):

“Cridats per la nostre feliç revolució ( la nombro feliç perquè em centro amb els seus resultats ) a gaudir dels beneficis d’un govern representatiu, és interessant i útil intentar comprendre per què aquest tipus de govern és l’únic que ens fa possible avui obtenir una mica de llibertat i una mica de pau”.

Tan sols aquestes eleccions podran donar-nos un mandat cap a la llibertat.