CCOO i UGT de Catalunya es demarquen de Madrid sobre la independència

0
Els dos representants de UGT i CCOO de Catalunya
Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego

 Discrepàncies a UGT i CCOO sobre la independència

Els dos representants de UGT i CCOO de Catalunya
Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego

Un altre moviment intern s’ha produït dintre dels dos grans sindicats de l’estat espanyol, UGT i CCOO. Ahir al matí, els líders d’aquests varen realitzar una conferència a Madrid postulant-se en contra de la independència de Catalunya. Aquella mateixa tarda, UGT i CCOO de Catalunya es desmarcaren de les postures de Madrid, tan sols remarcant que els representants d’aquests sindicats a Catalunya aposten clarament a favor del dret a Decidir.

 

 A Espanya

Ahir els dos dirigents, Cándido Méndez ( UGT ) i Ignacio Fernández Toxo ( CCOO ) varen fer explícita la seva posició en contra de la independència de Catalunya i que s’oposen a una possible secessió d’aquesta de l’estat espanyol. Més concretament, Fernández Toxo va dir “ personalment, no veig cap avantatge associat amb la Independència de Catalunya, ans el contrari. Méndez per la seva banda assegurà que la UGT no és partidària d’un procés  d’independència. En definitiva, tots dos coincideixen i apunten que cal superar la situació actual que es viu a l’estat espanyol i han defensat que es produeixi una reforma de la constitució espanyola per poder evitar en un futur els fets que estan succeint ara, el xoc de trens.

També varen fer esment a les últimes manifestacions de les patronals bancàries de divendres contra la independència. Segons ells, les advertències provocant incerteses  podrien tenir un efecte contrari al que en un primer moment es pretenia, el condicionament d’aquesta majoria independentista, provocant una mobilització d’aquells que sí que tenen dret en aquestes eleccions, els propis ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

A Catalunya

Aquella mateixa tarda, el propi sindicat de Comissions Obreres ( CCOO ) va emetre un comunicat en el que es manifestà el següent: “ Davant les informacions aparegudes en els mitjans de comunicació amb relació a Catalunya, CCOO de Catalunya vol recordar que és una Confederació ( Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya ) i que obté un estatuts i veu pròpia. Manifestem el nostre absolut compromís amb el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya i el total respecte a totes les opcions polítiques que es presentes en els propers comicis el pròxim 27 de Setembre, tal com queda reflectida la nostra posició en la última resolució aprovada en el nostre darrer congrés”.
UGT, per la seva banda va emetre una carta oberta als futurs diputats que digué el següent: “ Catalunya ha d’ésser allò que decideixin lliurement els seus ciutadans i ciutadanes. El dret a decidir s’ha constituït com un dret de primera magnitud. Ni renunciable ni negociable, ja que recull el valor fonamental que el sindicalisme sempre ha defensat: la democràcia. Entenem que aquestes dues variables, la del progrés social i el nacional, són dues cares de la mateixa moneda. Volem que Catalunya sigui reconeguda al món com un sol poble més enllà dels orígens dels seus ciutadans i ciutadanes i pel benestar en què vivim”.

Diferències

En definitiva, UGT i CCOO es desmarquen de les seves respectives centrals de Madrid adoptant una postura pròpia amb una sola veu. I és que sembla mentida el que podem fer tan sols uns quilometres , els que separen Barcelona de Madrid perquè les postures variïn tant, en un dret que sembla ésser elemental i que com bé defineix la carta UGT  de respectar la voluntat i la majoria democràtica d’un poble que sorgeixi de les urnes. A diferencia de Madrid, on aquest debat està enterrat. Ni es plantegen en cap moment  un possible referèndum i a contemplar el dret a decidir com a solució del problema polític Catalunya- Espanya. Ans el contrari, com hem pogut comprovar els màxims representants sindicals espanyols especulen amb possibles desavantatges d’una possible independència obviant qualsevol benefici d’aquesta i alertant, no que la banca―principal causant i mal de la crisi econòmica de l’estat espanyol tant criticat pels dos― hagi polititzat i utilitzat com els altres grans poders oligàrquics d’aquest estat un discurs de la por que tan sols pretén mantenir un status quo que beneficia a uns pocs, amb uns guanys molt elevats i que no es volen, en qualsevol  dels casos perdre.