L’enquesta interna que Convergència va realitzar a alguns militants desvela la voluntat que el líder orgànic no sigui el candidat a la Generalitat

Fins a un 69% de les bases de Convergència vol que el partit que ha de sortir del procés de renovació que s’iniciarà al juny sigui com el PNB, és a dir, que el líder del partit no sigui qui es presenti com a candidat a president de la Generalitat. Aposten perquè el secretari general se centri en la responsabilitat orgànica, mentre que sigui un altre el candidat electoral.

És una de les principals conclusions de les 500 enquestes internes que CDC va realitzar a la militància i que han estat publicades abans que al juny s’iniciï un congrés que, com sona des de fa temps, ha de canviar CDC per complet. Dels resultats es desprèn que la militància vol acabar amb l’acumulació de poder dins el partit per part de ningú, fet que prové de l’època Pujol.

Així, com analitzen mitjans i experts, sembla que la nova Convergència es caracteritzarà per la separació de poders. Fins i tot molts dels afiliats aposten perquè si el líder del partit es presenta com a candidat a la Generalitat i guanya, ha de deixar el lideratge orgànic del partit. Un fet semblant és el que ocorre al Partit Nacionalista Basc, on el líder orgànic no és qui es presenta a les eleccions i, en cas de guanyar-les si es presenta, ha d’abandonar el seu lloc com a secretari general del partit. Així ens ho detallava el professor de Ciència Política, Javier Astudillo, a Diari Català.

Per garantir la separació de càrrecs, molts militants han demanat en aquestes enquestes internes que s’apliquin a CDC mecanismes de renovació de càrrecs. Fins i tot els militants aposten perquè aquestes demandes es traslladin a l’àmbit municipal, especialment el tema que el líder del partit no sigui ni tan sols el candidat municipal.

Experiència basca

Si prenem com a exemple la CDC d’avui, es pot dir que s’assembla molt al PNB i, en definitiva, al que exigeixen els militants. Existeix un líder del partit, Artur Mas, diferenciat del que és actualment el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Fins i tot l’actual president facilitaria que el partit s’assemblés després de juny al PNB al anunciar des de fa setmanes que no disputarà cap candidatura per ocupar la secretaria general i animant al seu partit a que el seu càrrec, el de candidat a la presidència, fos escollit en primàries.

El que és clar, i senyalen ja alguns mitjans, és que el PNB té històricament exemples de com la convivència entre el líder orgànic i el polític de vegades pot fer saltar espurnes. I es pregunten com seria aquesta convivència a Convergència. Des d’El Periódico veuen, fins i tot, el fet que Mas aposti perquè el partit s’obri a no independentistes una forma de marcar el rumb a Puigdemont, el que li restaria poder. A més, recorda el mateix diari la sèrie de ‘recomanacions’ que Mas va fer al nou Executiu en una entrevista recent a Els Matins de Catalunya Ràdio.

Encara queda molt per a què se sentin les bases del que serà la nova Convergència, però la bicefàlia que demanen els militants pot enriquir el partit mentre l’exposa a més disputes interès. El PNB és un mirall del qual aprendre sobre com gestionar aquest tipus de binomi entre el lideratge orgànic i polític.

 

Compartir
Article anteriorCiutadans dóna prioritat al PP si guanya unes possibles eleccions al juny
Article següent(18.00h) Derbi molt desigual
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]