Cinc anys del 15M: les lliçons polítiques del moviment

0
15M indignats
Una de les acampades a Sol | Foto: Paul Hanna/ Reuters.

Aquest cap de setmana es compleixen cinc anys des de la primera acampada del 15M a Sol que van demostrar que una altra manera de fer política és possible

Una setmana abans que se celebressin les eleccions locals, un grup de persones va decidir acampar a la Plaça del Sol de Madrid. Va ser després d’una manifestació que demanava “Democràcia Real, Ja” que es va estendre a diverses ciutats del país a través de l’èxit viral que va tenir a les xarxes.

Les tendes de campanya van ser poques la primera nit. Igual que va passar amb la convocatòria de la manifestació, es va viralitzar a través de les xarxes. En poques nits, Sol es va omplir de persones indignades que van protagonitzar un “moviment de moviments”, que es va caracteritzar per la transversalitat, horitzontalitat i noves formes d’acció col·lectiva.

Fa 5 anys des de l’ocupació de les places. Els resultats dels comicis de 2011 no van reflectir la indignació dels carrers, però les acampades i manifestacions van servir per polititzar a part de la població, donar peu al sorgiment d’altres moviments i fer conèixer i estendre a part del món el que estava passant als carrers espanyols.

No és casualitat, llavors, que s’hagi escollit el diumenge 15 de maig no només per celebrar el lustre del moviment, sinó per convocar una manifestació a nivell global. Aquest cop no es fa des de l’Estat espanyol, es fa des de França i des del moviment Nuit Debout – Nit Dempeus -, que porten des del dia 31 de març a la plaça de la República de París i que s’han inspirat en el 15M en molts aspectes.

Per què aquesta convocatòria pot tornar a ser multitudinària

El 15M no ha desaparegut mai de l’imaginari col·lectiu del país, però la força de mobilització amb què va ocupar els carrers al 2011 no s’ha tornat a tenir. Aquest any, però, l’èxit de convocatòria pot ser major a causa de diversos factors que tindrien a veure amb les eleccions generals del juny o les mateixes mobilitzacions a França.

Les declaracions que va fer el passat 7 de maig el Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez, sobre el 15M i Podemos van provocar l’indignació de les xarxes i la reivindicació, una altra vegada, de la independència del moviment respecte de la formació morada.

 

 

La desmemòria dels socialistes, juntament amb els comentaris desafortunats sobre el moviment han fet que la complicitat a les xarxes amb el moviment tornés a ser visible. L’expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero explicava al diari El Mundo que la seva “angoixa no era per la protesta, sinó per les causes socials de la mateixa i les serioses dificultats que tenia com a governant per donar resposta a aquestes”.

Cinc anys després, els socialistes han seguit sense donar resposta im tot i que a la seva campanya electoral van apostar per un discurs amb més contingut social, el fet que intentessin pactar amb Ciutadans per formar govern va trencar tota esperança. Això, sumat a la falta de govern i a la corrupció generalitzada entre els partits tradicionals poden ser un factor que determini la mobilització del diumenge.

Cal tenir en compte també, que no serà un fenomen nou, per la qual cosa no tindrà tanta invisibilitat mediàtica com al 2011. Que coincideixi l’aniversari amb cap de setmana i a poc més d’un mes de noves eleccions generals podrien portar més gent al carrer.

El fet que coincideixi l’aniversari del 15M amb una convocatòria global de manifestacions no és casualitat. Els indignats espanyols, seguint l’exemple de les places dels països del nord d’Àfrica, van sortir al carrer i van donar peu a altres moviments com Occupy. La inspiració del moviment ha arribat fins les últimes protestes a França, que alhora s’estan donant en un context de crisi política i social, tant de la Unió Europea com dels països que la formen.

Així, una manifestació global podrà demostrar que contra l’austeritat i les polítiques de tancament de fronteres – per posar dos exemples – no es pot lluitar sol, com va intentar fer Grècia. Una mostra d’unitat de moviments del sud d’Europa amb els de països com França pot fer replantejar les estratègies no només de les mobilitzacions del carrer sinó dels partits que podrien encabir algunes de les seves demandes.

El canvi produït pel 15M

L’ocupació de les places de les principals ciutats del país varen suposar moltes coses. La més important: posar la primera pedra d’un nou cicle polític a l’Estat espanyol. El moviment va donar lloc a la irrupció de nous actors socials que han canviat i introduït nous temes tant a l’agenda política com a la mediàtica – com els desnonaments – i que alhora van aconseguir una alta legitimitat social.

Per primera vegada des de la transició, els moviments del marge aconseguien ocupar els mass media

La crisi que patia l’Estat espanyol, no només econòmica sinó també política, després que la bombolla immobiliaria explotés i que el Govern Zapatero no li sapigués fer front, va ser la causa principal del 15M. Per primera vegada des de la implantació del règim democràtic després de la mort de Franco, els moviments del marge aconseguien ocupar els mass media.

Els trets diferencials del 15M, que el van portar a ser massiu, són el seu desenvolupament al marge de qualsevol organtizació social existent i posar a la pràctica noves formes d’acció col·lectiva. Pel que fa a la primera característica, va ser especialment rellevant com membres de diferents partits o sindicats hi van anar a títol individual i sense interferir en les demandes.

Les accions col·lectives que desenvolupaven es feien seguint el principi de desobediència civil de manera pacífica, per així poder alterar l’ordre establert que es considerava “violent” alhora que s’evitaven la deslegitimació de la protesta per part del mateix sistema al no poder-los considerar perillosos.

Després de les mobilitzacions, el moviment en singular va a passar a ser diversos moviments situats en diversos eixos d’actuació. A més, alguns partits van intentar canalitzar part d’aquesta indignació, ja fos incloent part de les propostes al seu programa – com Izquierda Unida – o sorgint arrel d’aquelles demandes, com Podemos.

El 15M mai va desaparèixer del tot, al contrari. Les seves formes d’actuació i d’articulació dels discursos es van introduir en la forma de fer política a l’Estat i han servit d’inspiració a moviments més amplis a nivell europeu. No només està la Nuit Debout, també les mobilitzacions contra el TTIP o contra les polítiques de tancament de fronteres que demostren que és possible portar les protestes a un altre nivell i amb un model d’èxit.