Tot i viure una temporada amb nombrosos alts i baixos el Real Madrid aspira al seu onzè títol a la Copa d’Europa en la seva segona final en tres anys

Un canvi guanyador

Les cares llargues que va provocar l’arribada de Rafa Benítez al vestidor del Real Madrid han canviat per complet amb la incorporació de Zinedine Zidane. Més flexible que el seu predecessor, el francès sembla haver donat amb la tecla que fa que els seus funcionin, i ha ressuscitat als blancs a la lliga alhora que els ha portat a la final de la Champions. Si bé és cert que la trajectòria del preparador madrileny també va ser impecable a la competició europea, l’ex jugador marsellès ha certificat una millora a la fase eliminatòria, aportant solidesa a l’equip i aprofitant la profunditat de la plantilla amb un encertat sistema de rotacions. El seu caràcter proper i la seva experiència sobre la gespa han estat sens dubte una de les claus de la recuperació madridista, en especial en l’aspecte anímic.

L’any de la BBC

Tot i que els problemes físics han estat un impediment per fer-los coincidir sobre el terreny de joc Cristiano Ronaldo, Karim Benzema i Gareth Bale semblen més conjuntats que en temporades passades. El portuguès continua liderant l’apartat golejador amb les seves 16 dianes, però el francès demostra partit rere partit tota la màgia que flueix de les seves botes i el gal·lès recorda al gran jugador que va arribar del Tottenham. Estant o no en forma, és difícil trobar un conjunt que aconsegueixi desactivar al mateix temps les tres armes més perilloses del Real Madrid, i només amb l’aparició d’un d’ells n’hi ha prou per desequilibrar enfrontaments i fins i tot eliminatòries.

Un mur infranquejable

L’equilibri de Casemiro, l’incansable treball de Modric, l’ajustament de la defensa… Costa trobar només un motiu per justificar la millora defensiva del Real Madrid però el que és indiscutible és la gran influència de Keylor Navas. Els blancs han disputat 12 duels fins al moment i han rebut sis gols concentrats en dos partits, dels quals el costa-riqueny només n’ha encaixat dos. El porter madridista va fregar el rècord absolut d’imbatibilitat de la competició i amb nou compromisos amb la porteria a zero és l’únic jugador que ha estat imbatut en aquest nombre de partits juntament amb Santi Cañizares, que va arribar als 10. Les estirades per al record i els grans reflexos del sud-americà tenen molt a veure en el camí dels madrilenys cap a la final.

Rivals ‘assequibles’

Malgrat que a les eliminatòries no hi ha rival fàcil, el Real Madrid ha tingut la sort dels campions pel que fa als seus encreuaments. Emparellat a vuitens amb una Roma que no passa pel seu millor moment, va anar creixent contra el Wolfsburg i el Manchester City, que compten amb molta menys experiència europea que els espanyols. Els alemanys s’estrenaven a quarts i els anglesos a semifinals, i en una competició tan exigent com la Champions aquest és un fet que passa factura. Els madrilenys van haver de confirmar-ho sobre la gespa, però van certificar pas a pas un favoritisme que els acompanyava des de la fase de grups.

El Santiago Bernabéu

Estretament relacionat amb el punt anterior apareix el coliseu madridista, el Santiago Bernabéu. Sis partits disputats a casa amb un ple de victòries, 19 gols a favor i cap en contra. L’estadi ha estat un factor decisiu a la trajectòria del Real Madrid, que s’ha convertit en infranquejable cada cop que jugava com a local. Les darreres dues eliminatòries s’han solucionat a Chamartín, on cada visita s’ha convertit en una tortura per l’equip que no vestia de blanc. Si els homes de Zidane han mostrat alguns dubtes als seus compromisos a domicili, no ha estat així a la vora de la seva afició, on s’ha cimentat el camí cap a Milà.