Tres claus per entendre on es troben les negociacions

0
Albert Rivera, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias al primer debat de les eleccions. Foto: Europa Press
Albert Rivera, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias al primer debat de les eleccions. Foto: Europa Press

El procés de negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez sembla que no avança però es complica més a cada moment

Fa més de dos mesos que es van celebrar les eleccions generals a l’Estat espanyol i les converses per formar govern encara no han acabat. Tot i que ja hi ha data pel primer debat d’investidura, el cert és que en qualsevol moment l’escenari polític pot canviar. El PSOE i Pedro Sánchez segueixen essent el centre, però aquesta tarda es podria saber qui serà el soci de govern dels socialistes. Per entendre què pot passar avui i per què, donem tres claus.

El PSOE no ha canviat d’estratègia, però ara sembla que li funciona. Des que va començar amb les converses, Pedro Sánchez i el seu equip negociador han apostat per una única estratègia, consistent bàsicament en “estendre la mà” tant a l’esquerra com a la dreta: és a dir, tant a Podemos com a Ciutadans.

Fins ara no havia aconseguit res més que fer enfadar a Pablo Iglesias i els seus, el que va provocar que fins ahir no tornessin a seure a una taula de negociació amb el PSOE. Tot va ser gràcies a Alberto Garzón, que s’ha erigit en la premsa estatal com “el mediador”. Durant quasi cinc hores, PSOE, Podemos, Izquierda Unida-Unidad Popular i Compromís van estar asseguts a la mateixa taula parlant de “programa”. Va anar bé i avui tornen a repetir.

El problema va venir quan van sortir de la reunió i poc després es va anunciar que Albert Rivera i Pedro Sánchez s’havien reunit el mateix dia i el de Ciutadans va reconèixer que l’acord estava “quasi tancat”. Tot i això, Sánchez segueix amb les converses amb els partits d’esquerra. I Pablo Iglesias accepta.

 

Ciutadans són el soci perfecte, si tinguessin més diputats. Als socialistes els hi convé tenir a l’equip d’Albert Rivera com a socis de govern, ja que no han posat cap condició d’haver d’entrar a l’Executiu a canvi de donar suport a Sánchez durant la investidura. El PSOE ja ha descartat la idea d’un govern monocolor, però mentre es puguin estalviar parlar de cessions, ho faran. Els únics que han demanat ja un lloc al govern han estat els de Podemos.

Pedro Sánchez diu que la seva proposta suma 208 escons. El que no ha tingut en compte és que l’esquerra no votarà el mateix que Ciutadans i que els de Rivera ja va dir que dirien que no a un govern on hi fos Iglesias, tot i que Íñigo Errejón va demanar al PSOE que facilités l’abstenció de Ciutadans. Així, la formació taronja juntament amb els socialistes sumarien poc més de 130 escons, als que Pedro Sánchez hi sumaria Coalición Canaria i PNB.

Si pactessin amb l’esquerra sumarien 162 diputats i seguirien sense tenir-ne suficients. La idea d’Iglesias i els seus és aconseguir el suport de Democràcia i Llibertat i ERC, però ni els catalans ni els socialistes volen haver-se de votar mútuament.

 

El PP està perdent, tot i que encara no ho sap (del tot). Igual que quan els adults espanten a les criatures amb l’home del sac, el PSOE té pensat espantar Podemos amb el PP. Si finalment el pacte amb Ciutadans va endavant, els socialistes podran fer pressió als d’Iglesias posant-los a les espatlles el pes de que si no recolzen aquesta investidura, estaran a la mateixa banda que Rajoy, el que li facilitaria un altre possible govern o unes altres eleccions. Els acusarien de crear inestabilitat.

El Partit Popular ha passat de ser el centre a ser un cromo de canvi. Les últimes setmanes han estat prou més que mogudes per als conservadors, ja que no n’hi ha hagut quasi cap sense que algun membre del partit fos detingut, investigat, enviat a declarar o dimitís. Els seus suports segueixen més o menys estables, però ja no tenen força per posar-se al centre.

Ho intenten demanant un gran pacte d’Estat a Ciutadans i PSOE, tot i que han fet tard i ho demanen quan les relacions amb els socialistes ja són més que tenses. Tot i així, confien en poder seguir formant govern amb tots dos i és per això que han començat a pensar en el dia 5 de març i en tornar a presentar a Rajoy com a candidat. El que potser no saben és que PSOE i Ciutadans ja han pres el centre i que serà difícil poder formar part d’aquell club.