El pacte PSOE-C’s ha encès els ànims dels partits de la dreta i l’esquerra de l’eix ideològic, però què pretén i en què consisteix l’acord?

 

PSOE i Ciutadans comencen a caminar plegats. Després que durant tota la campanya electoral tant Pedro Sánchez com Albert Rivera diguessin, per activa i per passiva, que no pactarien mai, finalment van signar un acord d’investidura dimecres passat. Un pacte, però, que no ha agradat ni a la dreta, ni a l’esquerra i que, probablement, no farà possible que hi hagi un nou president espanyol la setmana vinent, ja que la resta de partits han afirmat o insinuat que votarien en contra.

PP i Podemos, les principals forces polítiques amb les quals podrien pactar PSOE i C’s, ja han carregat durament contra el denominat Acord per a un govern reformista i de progrés. El president en funcions i candidat del PP, Mariano Rajoy, ha qualificat el pacte de “fantoche” i diu que Rivera “s’ha retratat i abandonat els seus votants”.

De fet, el PP ha començat una campanya a les xarxes socials en contra de l’acord i sota l’etiqueta “pacte de perdedors”. El líder de Podemos, Pablo Iglesias, per la seva banda, lamenta que el PSOE “hagi claudicat a les tesis econòmiques de C’s”, que assegura que “se semblen molt a les del PP”. Segons la formació morada “el PSOE ha triat” i la seva opció “és incompatible” amb les negociacions amb Iglesias per aconseguir una coalició de “govern de progrés”.

 

 

La resta de partits no són més favorables. El pacte PSOE-C’s elimina qualsevol possibilitat de fer un referèndum a Catalunya, un fet que provocarà que ERC i Democràcia i Llibertat també votin en contra de la investidura. IU, Compromís i PNV tampoc donaran el seu suport a Sánchez, cosa que el deixa en una situació molt delicada per al pròxim 3 de març.

Perquè Pedro Sánchez pugui ser investit com a president necessita tenir majoria absoluta en la primera votació, és a dir, 176 vots a favor, cosa que sembla improbable si la situació no canvia d’aquí a dimecres (l’acord amb C’s només li dóna 130). Si el dia 3 de març no ho aconsegueix, 48 hores després s’haurà de fer un altre ple d’investidura en el qual només necessitarà la majoria simple per poder arribar a la Moncloa, és a dir, més vots a favor que en contra.

 

El pacte PSOE-C’s no ha agradat ni als partits de la dreta ni als de l’esquerra

 

Si encara així, no s’aconsegueixen els suports, s’engegarà un període de dos mesos perquè pugui haver-hi un nou president. Un temps que si no finalitza amb èxit, conduirà a la convocatòria d’unes noves eleccions. Una situació que recorda molt la viscuda a principis de gener a Catalunya. De fet, algunes fonts pròximes al Congrés dels Diputats comenten que en les pròximes setmanes podria materialitzar-se la “gran coalició” entre PP, PSOE i C’s, sobre la base de l’acord de Sánchez i Rivera, però amb un president de govern de consens i de perfil tècnic.

 

Les claus del pacte PSOE-C’s

L’acord al qual han arribat PSOE i C’s, que vol aconseguir formar un govern de coalició amb el suport d’altres partits polítics, consta de set eixos fonamentals:

  1. Model econòmic i fiscal. El govern farà una auditoria de la despesa pública i no s’apujarà l’IRPF. Se substituirà l’impost de matriculació per un d’emissions. El de successions s’homogeneïtzarà amb una forquilla de màxims i mínims i els beneficiats per l’amnistia fiscal del PP, que van pagar un 3% dels diners rescatats, en pagaran un 7%. A més, s’ampliaran les bases de l’impost de societats perquè es pagui més del 6% efectiu que es paga ara i s’estudiarà un impost extraordinari per a les grans fortunes.
  2. Treball. Hi haurà un nou contracte estable i progressiu, amb una duració de dos anys, que substituirà els actuals temporals i que té en compte indemnitzacions per acomiadament per causes econòmiques, organitzatives i productives. Aquest contracte es convertirà en indefinit el tercer any. Així doncs, hi haurà tres tipus de contractes: el de relleu i formació, l’estable i progressiu i l’indefinit. Les indemnitzacions per acomiadament improcedent seguiran sent les de l’actual reforma laboral, 33 dies per any treballat.
  3. Educació, ciència i cultura. Es farà un pacte social i polític per l’educació per garantir la igualtat d’oportunitats i es paralitzarà la implantació de la LOMCE. Es reduirà l’IVA cultural, que passarà del 21% al 10%, es reformarà la Llei de Propietat Intel·lectual i s’impulsarà una llei de mecenatge. Es fomentarà la inversió pública en I+D+I i la consolidació del talent científic, amb la incorporació amb criteris d’excel·lència de 10.000 investigadors en quatre anys. També es reformarà la legislació sanitària per assegurar la sostenibilitat d’un sistema públic, universal, de qualitat i gratuït.
  4. Emergència social. Es farà un pla de xoc que distribuirà 7.000 milions d’euros per a un Ingrés Mínim Vital i un Complement Salarial Garantit. El nou complement es donarà a les llars amb rendes més baixes i la quantitat variarà en funció dels ingressos de la persona principal de la família. Es reconeixerà el dret de les persones que hagin perdut el seu habitatge com a conseqüència d’un desnonament a tenir un lloguer social i s’aprovarà una pujada del Salari Mínim Interprofessional de l’1%.
  5. Regeneració democràtica. Se suprimiran els aforaments i només es limitaran a l’activitat parlamentària per evitar protegir casos de corrupció. Es revisarà el delicte de finançament il·legal dels partits. Es reformaran les iniciatives legislatives populars, que passaran 500.000 a 250.000 signatures necessàries per a ser presentades. A més, s’evitarà que els jutges siguin designats pels partits polítics i es prohibiran els indults en qualsevol delicte vinculat a casos de corrupció, violència de gènere i contra els Drets Humans. S’intentarà evitar el fenomen de portes giratòries, fixant un període d’incompatibilitat de cinc anys pels excàrrecs que vulguin incorporar-se a noves empreses o fundacions d’un sector en el qual no tinguin experiència prèvia i hagin tingut responsabilitats de regulació o gestió. Es limitaran els mandats del president del Govern a vuit anys i es reformarà la llei electoral per a millorar la “proporcionalitat electoral”.
  6. Política exterior. Es revocarà la reforma del govern del PP en matèria de Jurisdicció Universal, cosa que permetrà defensar els ciutadans espanyols víctimes d’una infracció fora d’Espanya i s’impulsarà la política europea d’asil i immigració. A més, es donarà suport als “esforços internacionals” per trobar una solució política a Síria.
  7. Reforma constitucional. Es faran dues reformes constitucionals: una exprés i una altra pels temes essencials. No s’eliminarà el Senat, però es reduirà a uns 80 senadors. El que sí que desapareixeran seran les diputacions i a les poblacions petites se substituiran per consells d’alcaldes. Es rebutja el referèndum d’autodeterminació en qualsevol territori d’Espanya.