Mas, març i les coalicions

0
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, a la roda de premsa d'ahir. Foto: José Luís Gómez Galarzo
El líder d'ERC, Oriol Junqueras |Foto: José Luís Gómez Galarzo

Les més que probables eleccions al març posen sobre la taula la continuïtat de Junts pel Sí i l’aparaició de noves candidatures

Sembla ser que el debat s’ha donat per acabat. Després que la CUP digués que no a la investidura d’Artur Mas com a president, les reaccions han anat arribant en comptagotes, però més o menys apunten totes cap a la mateixa direcció. Tant Convergència com el líder d’ERC, Oriol Junqueras, han deixat clar que Mas és l’únic candidat a la presidència i que no canviaran l’opció.

Divendres és el darrer dia per negociar. La nit de diumenge a dilluns s’acaba el termini legal per formar govern i el president en funcions haurà de convocar eleccions. Les reunions que s’estan celebrant durant aquests dies apunten a que ja està descartada qualsevol negociació i que formacions i partits s’estan preparant ja per al març.

A la roda de premsa d’ahir, Oriol Junqueras va aparèixer com a mediador del procés i va afirmar que “som lleials, Mas és el nostre candidat”. Alhora, va esbroncar a Convergència i a la CUP i els hi va demanar “responsabilitat” per arribar a un acord. Tot això després que els anticapitalistes deixessin clar que l’investirien a ell o a un altre candidat que no fos Mas.

La direcció de Junts pel Sí, sense Artur Mas ni Oriol Junqueras, s’ha reunit aquest matí. Encara no està clar si ho han fet per buscar un candidat alternatiu in extremis o per afrontar com quedarà la coalició de cara a les més que probables eleccions del març.

Explorar opcions

Ara per ara, a l’escenari polític català hi ha dues forces clau que faran que les candidatures que es presentin al març siguin d’una manera o d’una altra: ERC i l’ANC. El partit s’ha presentat com la força conciliadora i negociadora alhora que ha recolzat des de l’ombra Artur Mas com a president, el que els ha portat a no desgastar-se en excés. L’ANC ha arribat al punt en què la transversalitat amb què va néixer ha passat a un segon pla i ho juguen tot a una carta: Mas.

Tanmateix, dins ERC ja han començat a sortir veus discordants. Per primer cop un diputat, Joan Tardà, ha sortit a dir públicament que Artur Mas “ha de fer un pas cap al costat”. Així no es convocarien noves eleccions i el procés seguira el full de ruta marcat. L’Assemblea tampoc vol anar a març i demana a JxSí, AMI i Òmnium es reuneixin quan abans per arribar a “un acord definitiu”.

“Les eleccions no són la voluntat majoritària del poble català”, diu ANC. Ara bé, són realistes i saben que tot i que potser no sigui la voluntat majoritària, és l’opció més probable. I ja estan temptejant terreny. Si no aconsegueixen fer prou pressió per a què les candidatures independentistes vagin juntes, no descarten l’opció de presentar una llista pròpia.

Tot i que no ho va dir directament, el president de l’ANC Jordi Sánchez va dir al 324 tot just després de saber-se la decisió de la CUP que des de l’organització “es buscaran fórmules d’unitat”. Aquestes declaracions han causat tensions internes, ja que alguns creuen que l’Assemblea ha de seguir com fins ara i no fer cas de pressions partidistes.

Però la pregunta més repetida ha estat si Junts pel Sí es tornarà a presentar com a coalició al març. El coordinador general de Convergència, Josep Rull, va afirmar ahir que opten per una repetició de la coalició, ja que és “una eina guanyadora”. Demòcrates de Catalunya van demanar en un comunicat que es tornés a presentar JxSí perquè “la unitat d’acció civil i política” és la “millor resposta” a la situació política actual.

Des d’ERC, però, hi ha una visió diferent. El líder dels republicans ja va admetre que la llista unitària va ser un “error estratègic” i des del partit ja estan repensant l’estratègia de cara al març. Les enquestes postelectorals van demostrar que per separat, Esquerra hagués guanyat les eleccions. Ara per ara tot són conjectures, però algunes projeccions també apunten al mateix.

Les incògnites

L’única cosa en clar és que fins diumenge a la nit no hi haurà res decidit. L’ANC ha posposat la seva reunió fins dissabte per seguir fent pressió tant a JxSí com a la CUP per poder arribar a un acord. Òmnium ha deixat clar que no vol repetir el paper que va tenir el 27S i l’únic que demana als partits és “sentit d’Estat”. Mentrestant, els partits es mouen entre els dos possibles escenaris.

L’Assemblea es troba dividida en el debat sobre si presentaran llista independentista o no. Aquesta seria una opció que solucionaria el problema de les candidatures d’independents de cara a les eleccions, però que deixaria a l’organització sense el paper d’entitat civil, que fins ara ha agrupat de manera transversal als sectors sobiranistes, i la convertiria en una altra eina parlamentària.

Pel que fa a Convergència, també es troben amb diversos escenaris tot i que no hi ha tantes divisions com a l’Assemblea. El millor seria que es reedités Junts pel Sí, tot i que en un principi van dir que seria quelcom excepcional de cara al 27S. Els conservadors ja han experimentat que junts s’aconsegueixen millors resultats i volen repetir la fòrmula del setembre o almenys la de les generals.

Ara bé, contemplen de prop la possibilitat de presentar una llista pròpia, el que torna a presentar, com a mínim dues incògnites més: sota quin nom i amb quin candidat. Al novembre, Convergència va anunciar que al febrer apareixerien sota noves sigles per “fundar un nou espai polític”, però si les eleccions són al març no queda temps. Tampoc queda temps per utilitzar-les com a moció de confiança cap a Mas, per la qual cosa el candidat encara està a l’aire.

També cal saber què passaria amb els independents de JxSí, com Lluis Llach o Carme Forcadell que es van presentar a la llista per aconseguir la independència. Si la coalició desapareix, caldrà veure si aniran com a candidats per algun partit o si s’inclouiren a la llista de l’ANC si finalment en presentés.