Colònia: entre la indignació i l’estigma

0
Protesta per les agressions sexuals a Colònia. Foto: Europa Press
Protesta per les agressions sexuals a Colònia. Foto: Europa Press

Les agressions sexuals que es van produir la nit de cap d’any a Colònia han provocat tant mostres de suport i indignació com l’estigmatització de certs col·lectius

Dia 1 al matí. La policia de la ciutat alemanya de Colònia passa el comunicat sobre la celebració de cap d’any. Cap incident greu. Quatre dies després, s’anuncia que més de 90 dones que eren a la festa de l’estació central de la ciutat havien patit agressions sexuals per part de diversos grups d’homes. Almenys dues d’elles havien estat violades. A dia d’avui, s’hi han sumat més de 50 denúncies arreu del país: 40 a Hamburg i 11 a Düsseldorf.

Els fets van estar condemnats ràpidament i de manera unànime pels representants de les institucions alemanyes, però les mesures efectives contra aquestes agressions estan tardant en arribar. Les crítiques van d’un costat a l’altre, ja que en un primer moment tant policia com mitjans de comunicació van prendre-s’ho com quelcom secundari i de menor importància.

Quasi una setmana després, només han estat identificats tres homes dels quasi mil que se suposa van actuar durant la nit del 31 de desembre. No es té gaire informació més, i el fet que el primer que afirmés el cap de la policia era que l’aspecte dels atacants era “àrab o del nord d’Àfrica” no ha ajudat a calmar les tensions.

L’estigmatització dels refugiats

Les reaccions a la definició dels atacants per part del cap de la policia no s’han fet esperar. Grups d’extrema dreta com Pegida o el Partit Nacionaldemòcrata d’Alemanya (NPD) van començar a llençar missatges d’odi contra les persones migrants i aquells que van votar als partits que han permès l’entrada de refugiats, a qui acusen de “culpables morals”.

El candidat republicà Donald Trump i la diputada del Front Nacional Marion Le Pen han atribuït les agressions sexuals a “immigrants” i han culpat al govern per “haver-los deixat entrar”. La cancellera Angela Merkel es va afanyar en remarcar que no s’ha de jutjar al col·lectiu dels refugiats perquè no hi ha cap prova que relacioni els agressors amb aquest. El cap de policia també ho va dir poc després, però ja havia llençat les acusacions.

La descripció prematura i la campanya posterior de Pegida i l’NPD han provocat que es criminalitzi a la comunitat migrant i refugiada. Això, sumat a la lentitud de les investigacions i falta de conclusions fiables han portat a que es reobrís el debat a Alemanya sobre l’acollida de refugiats.

Els socis de govern de Merkel de la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), sempre han estat contraris a la política del govern sobre els refugiats i han aprofitat el cas de Colònia per exigir la immediata expulsió “d’aquells refugiats que ataquin a dones”. El ministre de l’Interior Thomas de Maizière es va apuntar al discurs de Merkel, però hi va afegir que l’origen dels atacants “no s’ha de convertir en tabú” per complir amb la “correcció política”.

Responsabilitzar a les víctimes

Enmig del caos provocat després de fer-se públic que s’havien presentat més de 90 denúncies, es van començar a fer les primeres declaracions des de les institucions. La cancellera va ser de les primeres en condemnar les agressions, i l’alcaldessa de Colònia Henriette Reker va convocar una reunió de crisi.

Després de la reunió, els periodistes van preguntar per les mesures que es prendrien, tenint en compte que els carnavals de la ciutat són molt famosos i concentren a molta gent. La resposta de l’alcaldessa va anar dirigida a les dones: mantenir distància amb els desconeguts.

Reker va donar uns “consells de comportament” a les dones, que consistien bàsicament en mantenir la distància “d’un braç” entre elles i els homes que tinguessin al voltant i amb qui parlessin. Segons l’alcaldessa, les dones han d’anar “ben preparades i no sentir-se insegures” i per això, diu, no s’han d’acostar a persones extranyes o amb qui no hi tinguin relació de confiança.

Les dones han “d’anar en grup” en comptes d’anar-se’n “amb un o l’altre” a causa de l'”eufòria” per la festa. Les reaccions a tals declaracions no es van fer esperar. Twitter va començar a bollir sota el hashtag #einearmlaenge (un braç de distància) i tant la ministra de Família i Dona Manuela Schwesig, com el de Justícia van criticar que es responsabilitzés les dones i no els culpables.