Bèlgica té el rècord mundial d’un país sense formar govern, amb 541 dies. Espanya en porta més de 230. Però: com funciona un país amb un govern en funcions que s’allarga?

 

Aquesta setmana el rei Felip VI torna a rebre els principals liders polítics espanyols per mirar de trobar un candidat a la investidura en aquesta XII, estrenada fa res després de la legislatura més curta de la història de la democràcia espanyola. Des de les eleccions del 20D, Espanya porta més de 230 dies sense govern –més enllà del govern en funcions que seguiria encapçalant Mariano Rajoy-.

Aquesta xifra, per molt gran que sembli, no és, ni de lluny, semblant al rècord de dies sense govern, que té actualment Bèlgica després que entre juny de 2010 i desembre de 2011 els líders polítics del país fossin incapaços de formar un Executiu de garanties. En total, van passar 541 dies des que va haver-hi les darreres eleccions a l’estiu de 2010 fins que Elio di Rupo es va convertir en primer ministre el 6 de desembre de 2011, després d’arribar a un acord per una macro coalició de 6 partits.

No tenir govern és la fi del món?

No hi ha motius per pensar que el fet viure sense govern definit ha de suposar una crisi global al país. Malgrat cal anar amb compte quan comparem Bèlgica i Espanya, la situació al primer país durant el seu llarg període sense govern no va suposar una crisi de l’economia. Tot al contrari.

Entre les eleccions de juny de 2010 i la formació de govern del 6 de desembre de 2011, l’economia belga va créixer més d’un 2%. Durant el mateix període, l’economia espanyola va caure i la de l’eurozona va créixer però per sota del nivell que ho va fer la belga. L’atur també va baixar a Bèlgica durant aquell període, mentre augmentava a la zona euro i a Espanya se situava per sobre del 20%. Si fem cas als analistes, i comparem les dades belgues amb Holanda, també presenta millors dades el país sense govern en aquelles dates.

L’únic però a la bona marxa de l’economia belga durant el període de govern interí el van posar els mercats. Durant aquells mesos, la prima de risc belga era la segona més alta a Europa, per sota de l’espanyola i va ser precisament una rebaixa en la qualificació de l’agència S&P la que va provocar que Elio Di Rupo acabés formant una coalició de sis partits.

Curiosament, davant la situació de desgovern que viu Espanya, la Comissió Europea va advertir fa unes setmanes que “els riscos polítics” que es generen per la incapacitat de formar govern a l’Estat, “poden suposar una pèrdua de confiança i un deteriorament del sentiment del mercat”. Per tant, sembla que els inversors i els anomenats ‘mercats’ són les úniques amenaces reals per l’economia d’un país sense govern.

A mode de curiositat: si Espanya volgués superar el rècord que ostenta Bèlgica, hauria d’esperar a tenir govern al dilluns 15 de maig de 2017. La diferència entre Bèlgica i Espanya, però, és que mentre a l’Estat espanyol la Constitució obliga a convocar eleccions als dos mesos del primer debat d’investidura mentre a Bèlgica no hi ha límit de temps.

 

Compartir
Article anteriorEl Congrés decideix aquesta setmana si envia CDC al ‘galliner’
Article següentInvestidura sine die
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]