La reforma de la Constitució francesa provoca “Incomoditat filosòfica” i divisió

0
Asemblea Nacional França reforma constitució
L'Assemblea Francesa ha aprovat la modificació de la constitució en matèria antiterrorista. Foto: Europa Press.

La reforma de la constitució francesa amb què s’hi inclouen “mesures antiterroristes” provoca divisió interna dins els socialistes però també entre els conservadors

L’Assemblea Nacional francesa va votar ahir si es reformava o no la constitució per incloure-hi dos articles més que feien referència a l’actuació davant atacs terroristes. Va ser aprovada amb 317 vots a favor i 199 en contra. Entre aquests vots negatius n’hi havia 83 de socialistes i 74 dels republicans, tot i que François Hollande n’ha estat l’impulsor i Nicolas Sarkozy un dels principals suports.

A més, entre els socialistes s’han comptat 36 abstencions – hi ha 287 diputats d’aquest grup – i vuit entre els de Sarkozy, que tenen 196 representats a la cambra. El resultat de les votacions deixa clar que hi ha una clara divisió interna a l’hora de tractar els assumptes que tenen a veure amb el terrorisme, com ja va quedar clar després de l’anunci d’Hollande respecte als atemptats a París del passat 13 de novembre.

El que ha sorprès més, però, és que també hi hagi hagut tanta oposició entre els republicans, que ha acabat amb les acusacions de Nicolas Sarkozy de perdre autoritat davant els seus en favor del seu rival, Alain Juppé. Tot i aquesta oposició entre els representants socialistes i conservadors, el cert és que la reforma ha estat àmpliament aprovada pels diputats amb una mica més de tres cinquenes parts de vots a favor.

Aquesta reforma consisteix en incloure dos punts: el primer, les condicions en què el govern pot decretar un estat d’excepció, molt més laxes que les de fins ara; i el segon és referent a la retirada de la nacionalitat francesa d’aquelles persones condemnades per terrorisme i tot i haver estat nascudes a França.

Tot i que aquest segon punt només s’aplicarà “en casos extrems”, el cert és que ha estat el que més controvèrsia i malestar ha creat. Sense anar més lluny, el ministre d’Economia Emmanuel Macron ha afirmat que se sent “incòmode filosòficament” amb la decisió de treure la nacionalitat a aquells acusats de terrorisme. L’altre punt, tanmateix, no ha causat tanta oposició si es té en compte que l’estat d’excepció actual s’ha prorrogat fins el pròxim 26 de maig per “l’amenaça terrorista existent”.

Per fer definitiu aquest canvi en la Constitució francesa, el Senat haurà d’aprovar-lo d’aquí un mes i després haurà de passar a Versalles, on es reunirà el Parlament de manera bicameral i decidirà finalment si s’inclouen els dos articles o no, per la qual cosa han d’obtenir les tres cinquenes parts dels vots afirmatius.