La contaminació a Pequín remarca la importància de la COP21

0
Contaminació a la capital xinesa
Contaminació a la capital xinesa

Pequín ha baixat els seus nivells de contaminació després de tres dies en alerta taronja, que han coincidit amb les primeres reunions de la Cimera del Clima

Durant tres dies, va semblar que la capital de la República Popular Xinesa estava submergida en una nit permanent. Era la contaminació el que feia que els habitants no poguessin veure el cel. Aquesta nit, una corrent d’aire fred s’ha emportat l’espessa capa de contaminació i ha desactivat l’alerta taronja, que va restringir activitats contaminants com poden ser la indústria, la construcció o el transport.

Xina és el primer país del món en emissions de CO2 i el productor del 46% del carbó al món. Tot i ser el primer en extraccions del mineral, també ho és en les importacions netes d’aquest mateix. Així, el país asiàtic ha passat de no estar inclòs en els Protocols de Kyoto de l’any 1997 a ser un dels estats clau en la Cimera del Clima de París d’aquest any (COP21), ja que la seva economia s’ha desenvolupat tan ràpidament que ja és el més contaminant, seguit del països com els Estats Units i àrees geogràfiques com la Unió Europea.

El passat 30 de novembre va començar oficialment la COP21, la reunió anual que se celebra des de 1995 per tractar i prendre mesures contra el canvi climàtic. El Protocol de Kyoto va sorgir d’una d’aquestes reunions, i la que s’està portant a terme aquests dies a París ja ha estat considerada igual de trascendental o més que la de 1997, ja que, per començar, hi participen i signen tres dels països que no signaren els compromisos de Kyoto: Xina, Estats Units i Canadà.

no es contempla, al menys de moment, cap mesura que faci vinculants aquests objectius

L’altra raó per la qual es pren com a cimera clau és el fet que s’ha arribat a un consens científic que diu que a l’any 2100 no s’han d’haver superat els 2º d’escalfament de la terra, sinó la situació seria irreversible. Per aquesta raó els compromisos s’han d’allargar en el temps, més enllà del límit del 2020 que es va marcar en els Protocols de Kyoto. Els informes de la ONU diuen que per no arribar als dos graus, les emissions de gasos s’han de reduir entre un 40% i un 70%. 

A partir d’un esborrany redactat en les diferents reunions prèvies a la COP21 que s’han fet durant l’any, es discutiran les accions globals i les que han de portar a terme cada país per reduir les emissions de CO2. La primera setmana de la Cimera del Clima està enfocada als aspectes més tècnics, mentre que és durant la segona setmana quan es reuneixen els líders polítics per estabir les estratègies que portin a aplicar les mesures.

Tot i que és molt positiu que dos dels països més contaminants hagin decidit sumar-se als acords, el cert és que no es contempla, al menys de moment, cap mesura que faci vinculants aquests objectius. És a dir, no hi ha cap sistema de sancions ni econòmiques ni jurídiques que es puguin aplicar de manera internacional a aquells països que incompleixin allò pactat.

Els mandataris ja han anat fent declaracions i promeses en les quals es repeteix el mantra del compromís amb les mesures. El Primer Ministre britànic, David Cameron, va ser l’autor de la frase “en comptes de fabricar excuses per als nostres néts, fem alguna cosa avui”, tot i que feia poc més d’un mes que havia posat en marxa un pla de mesures on es retalla substancialment el pressupost i subvencions a les renovables.

I l’Estat espanyol?

El cas de David Cameron pot resultat familiar. Mentre que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, afirmava que era necessari un acord vinculant i que si després de les eleccions seguien en el poder posaria en marxa una llei contra el canvi climàtic a la COP21, a l’Estat espanyol fa mesos que la llei que retalla les renovables està en marxa.

A Madrid, l’alcaldessa Manuela Carmena també ha activat el pla anticontaminació a la ciutat, ja que els nivells de diòxid de carboni tornen a ser excessius. No és res estrany si es té en compte que l’Estat espanyol és el tercer país de la Unió Europea que més ha augmentat les seves emissions de CO2 entre els anys 1990 i 2012.

Així, lluny de voler reduir els gasos contaminants a l’atmosfera, el govern espanyol ha portat endavant mesures que potencien el consum de combustibles fòssils i redueixen les possibilitats d’utilitzar energies renovables, tot i haver-hi diversos estudis – l’últim de la Universitat d’Stanford-, que diuen que l’Estat espanyol podria funcionar amb energia 100% renovable l’any 2050.